borredagentgran

Anem al TEATRE

2012-01-16T16:49:00.002+01:00

CIRQUE DU SOLEIL:
CORTEO
Dia: Dimecres 15 Febrer
Hora de sortida: Borredà:17,15hores
Berga: 18:10 hores
Teatre inici 21:00hores del vespre
PREU: socis 45€ (no inclòs el sopar)
PREU: NO SOCIS o NO PENSIONISTES: 50€
Cal apuntar-se i pagar abans del dia 31 de gener a la Sra. Conxita Clotet 93 823 91 02
Organitza :Dinamització gent gran borredà.

"TAI-CHI"

2012-01-16T16:37:00.003+01:00

ANIMA'T A FER TAI-CHI!!!!!!!!

És una altra manera de trobar-t'he amb un esperit mil·lenari.

Els dijous : a les 16:oo a 17:oo hores de la tarda Tai-chi.
i de les 17:00 a 18:00hores Creixement personal

Lloc: Al Centre cívic de Borredà.
Organitza : Ajuntament de Borredà.

Assemblea i Dinar de la GENT GRAN 2011

2012-01-16T12:57:00.004+01:00

El dia 13 de Novembre ens vam reunir per celebrar el dia de la Gent Gran, a les 12hores es va celebrar l'Assemblea anual on es van nomenar els nous càrrecs de la junta.Tot seguit es va fer el dinar de germanor al restaurant Baix Pirineu on ens varem reunir 70 persones, i es va finalitzar la jornada amb un gran ball participatiu a càrrec d'Axis duet.

2011-11-12T12:20:00.003+01:00

Assemblea i Dinar de la GENT GRAN DE BORREDÀ 2011

Celebrem el dia de la GENT GRAN DE BORREDÀ el diumenge 13 de novembre de 2011
A les 12:00h Assemblea anual al centre cívic.
A les 14:00h Dinar al restaurant Baix Pirineu, i tot seguit Gran ball amb el conjunt "Axis duet" .
Menú: Buffet lliure +graellada de carn +postres +vi, cava i cafè.
Cal apuntar-se amb la Sra.Conxita Clotet.

Amb la col·laboració de : Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Borredà

TENS MOLT PER VEURE

2011-10-17T17:32:00.004+02:00

TENS MOLT PER VEURE

Intercanvi de casals de gent gran municipals de la província de Barcelona

BORREDÀ - SANT LLORENÇ SAVALL

Dia 25 d'Octubre de 2011

10:00h Rebuda als visitants, al Centre Cívic.
11:00h Visita al poble
12:00h Visita al Molí de Cirera, Taller de boixets.
14:00h Dinar al Restaurant Baix Pirineu.
17:45h Comiat dels convidats.
Cal apuntar-se abans de 21 d'Octubre de 2011, a la llista del Centre Cívic.

4ª MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ

2011-09-03T12:39:00.001+02:00

DISSABTE 10 DE SETEMBRE

4ª MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya.
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves. *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic. *
20:00h Tancament de la jornada.
21:00h Sopar gastronòmic a base de formatees artesans *

DIUMENGE 11 DE SETEMBRE

4ª MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Jornada tècnica
10:30h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya.
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves. *
12:00h Taller de formatgeria per a adults,al Centre Cívic. *
16:00h Clausura de la Mostra.

*Activitats amb inscripció prèvia al punt d'informació.
Veure programes de l'activitat per a més informació.
Organitza: Formatgeria Artesanal La Bauma, Formatgers Artesans de Catalunya i Ajuntament de Borredà

RECAPTACIÓ LLUITA CONTRA EL CÀNCER

2011-09-03T11:31:00.001+02:00

RECAPTACIÓ LLUITA CONTRA EL CÀNCER – 2011

Tal com és tradició des de fa molts anys, la presidenta de l’Associació de Lluita contra el Càncer, Rosa M. Rota, juntament amb altres voluntaris va organitzar la recaptació anual , durant les sardanes del diumenge de Festa Major. L’import recaptat ha estat de 436,18 euros ( quatre-cents trenta-sis euros amb divuit cèntims). Una quantitat significativament més alta que l’any passat ( 366,15 euros). Per tant, en nom de l’Associació i de l’ajuntament de Borredà donem les gràcies a tots els donants, i comuniquem que l’import recaptat ha estat ingressat en el compte de l’Associació catalana de lluita contra el càncer.

VIII TROBADA DE PUNTAIRES DE BORREDÀ

2011-09-03T10:42:00.006+02:00

VIII Trobada de Puntaires de Borredà

Diumenge 4 de Setembre de 2011
A la Plaça de Major de Borredà de 10 a 1 del matí

Organitza: Puntaires de Borredà

Us esperem a la propera IX trobada de Puntaires

el Diumenge 2 de Setembre de 2012

Cal apuntar-se aquest telèfons : 93/823 90 56 ó 93/823 92 75.

FORMATJAZZ

2011-08-09T19:15:00.003+02:00

Dissabte 13 d'Agost del 2011

Formatjazz a la Plaça Major, a les 21:00h.

Mostra de formatges de Borredà + La Berguedana de Jazz

És una nova activitat sorgida al berguedà de la mà de diferents sectors,on cadascú per la seva banda, fa i vol fer coses per dinamitzar la comarca en els seus respectius àmbits: el jazz, turisme, la formació i gastronomia.

Així és com gaudirem d'un racó de la comarca amb el millor jazz i un excel·lent producte gastronòmic.

El concert és a càrrec del grup vallesà JAZZSPIRIT i és gratuït. El preu del tast és de 6€. Reserva tiquets a la Oficina Turisme del Berguedà (93 822 15 00).

Veure programes de l'activitat per a més informació i també podeu consultar www.bdejazz.net

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES "MIRADES DEL MÓN I PARATGES DEL MÓN "

2011-08-09T19:07:00.004+02:00

Exposició de Fotografies del 13 al 19 d'Agost.

Un recull de Trenta sis fotografies de diferents indrets on hanposat els peus la Iolanda Cano i en Sergi de Juan.

Lloc: Al centre Cívic.

Horari: 17:00 a 20:00

Per a més informació vegeu els cartells de l'activitat i la web.

http://www.rodarpelmon.com

Organitza: Ajuntament de Borredà

CAMINADA CONJUNTA BORREDÀ-VILADA A STA. MAGDALENA DE GUARDIOLANS

2011-07-18T12:09:00.004+02:00

El dia 22 de juliol anem a Sta. Magdalena de Guardiolans a passar el dia.

Sortirem del Centre Cívic a 2/4 de 10h si anem caminant i a 1/4 de 12h si anem amb cotxe.

Ens trobarem amb la gent de Vilada a les 12h per celebrar la Missa a la Patrona Sta. Magdalena.

A les dues dinarem a les Eres de Guardiolans.

Menú: Amanida+paella+carn a la brasa+postres. PREU: 11€

Cal apuntar-se abans del dia 19 a la Sra. Conxita Clotet. telf 93 823 91 02

taller intergeneracional de confecció de mones

2011-04-18T12:40:00.006+02:00

El passat dilluns 11 d'abril a les 6h de la tarda es va celebrar el 1er taller intergeneracional de mones de pasqua. A càrrec de la senyora Remei Sañas i la monitora del casal.

La gent gran va ensenyar a fer una mona als nens del Casal "Poble Educador".

Els nens del casal van preparar la decoració; fent formes de xocolata van guarnir les mones.

Cada nen tenia un tall de mona i la va farcir amb nata i melmelada i després la va decorar.

Moltes gràcies a tothom i esperem fer un altre taller.

2011-03-23T11:41:00.015+01:00

CARNESTOLTES 2011

El dimecres dia 9 de Març a les 6 h. de la tarda es va celebrar el tradicional
carnestoltes, amb el concurs de disfresses.
Enguany hem repartit 3 premis:
* El Primer premi va ser otorgat al Sr. Josep Puig que anava disfressat de dona.
* El segon premi va ser otorgat a la Sra. Dolors Riera que anava de senyora de l'alta societat.
* El tercer premi va ser otorgat a la Sra. Conxita Clotet que anava de Sevillana.

I per acabar la festa tots els assistents varem assaborir un bon berenar
amb cava per tothom.
GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR I FINS L'ANY VINENT

PREMI D'HONOR A ROMUALD FREIXA

2010-11-28T17:18:00.001+01:00

PREMI D’HONOR A ROMUALDO FREIXA- PRESIDENT ADF SOBREPUNY
En un solemne acte celebrat, dissabte dia 27 , en un dinar al pavelló poliesportiu de Sant Hipòlit de Voltregà, amb més de 500 persones, el president de l’ADF Sobrepuny, Romuald Freixa va rebre el Premi d’Honor: Joaquim M. De Castellarnau. Un premi de gran prestigi , en honor de tota una vida dedicada a la prevenció i extinció d’incendis.
Cada any, la Diputació de Barcelona , organitza un dinar per entregar els premis a diferents mèrits, relacionats amb les Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF), i fa uns anys es va instituir un premi especial, per distingir una persona que hagi estat decisiu a l’hora de lluitar contra els incendis.
Aquest any, aquest premi ha anat destinat a Romuald Freixa, un ciutadà excepcional de Borredà. Una persona que ha estat en totes les institucions del poble, i que sempre l’ha defensat, des de l’ajuntament, des d’entitats privades i des de la presidència de l’ADF. De fet ell va ser membre fundador de l’ADF Sobrepuny, i president des de la seva creació fins ara.
Malgrat no tenir boscos ni propietats, ha tingut sempre clar l’estimació per la terra que l’ha vist néixer i per la natura que l’ha envoltat.
En un vídeo passat abans de concedir el premi, tant l’alcalde de Vilada com el de Borredà, varen glosar la seva figura i varen coincidir en l’encert de donar-li el premi d’honor 2010.
Ens afegim a la felicitació i agraïment, i li desitgem una llarga vida al servei del poble, i en les noves activitats que pot tirar endavant, una vegada s’ha jubilat.

CELEBRACIÓ CENT ANYS PEPETA

2010-11-28T17:04:00.001+01:00

CELEBRAT EL CENTENARI DE JOSEPA SERRA HUGUET.
Ahir, dissabte dia 27 a les 5 de la tarda va ser un moment històric pel poble de Borredà. Per primera vegada una persona del poble celebrava haver arribat als 100 anys. El dia abans, ja va ser protagonista d’uns moments de glòria a l’aparèixer en el programa de TV3, Els Matins de Josep Cuní.
Moltíssima gent va poder veure a la centenària, a casa seva, i Borredà va estar en els ulls de centenars de milers de persones.
En un local ple a vessar, amb familiars i amics vinguts d’arreu i molta gent del poble, l’alcalde, Joan Roma, va felicitar a la Pepeta, i va fer un repàs a la història del poble i dels seus habitants.
Va remarcar els canvis en la vida de les persones, i la progressivitat en la longevitat, al llarg dels segles. Mai com ara , la gent havia arribat a cotes de vellesa impensables, anys enrere, i amb una qualitat de vida envejable.
Va felicitar a tota la família, per l’extraordinària estimació que li han mostrat al llarg de tots els anys, i va desitjar llarga vida a la homenatjada.
Tot seguit, l’ajuntament li va fer un obsequi , consistent en un gran ram de flors, i Conxita Clotet, en nom de la Associació de la Gent Gran de Borredà, li va oferir una manta de peus, en record d’aquest dia.
A continuació , tots els assistents varen poder assaborir una àmplia varietat de menjars i begudes, i la celebració es va allargar fins a primera hora de la nit.
Des d’aquí, tornem a felicitar a la Pepeta i a tota la família, i desitgem una encara més llarga vida, en companyia de tots els éssers estimats.

NOUS CURSOS D'INFORMÀTICA

2010-11-14T19:40:00.001+01:00

NOUS CURSOS D’INFORMÀTICA
En els darrers anys, l’ajuntament ha organitzat diversos cursos d’introducció a les noves tecnologies, especialment per aprendre el funcionament d’Internet. El fet de disposar de dos ordinadors en el Centre Cívic, cedits per la Diputació de Barcelona, ha permès la organització d’aquests cursos. I sobretot, han estat possibles per la disponibilitat de dos membres de l’equip de govern que fan de monitors, en primer lloc , Antoni Velasco, i actualment Concepció Barniol.
Cada setmana es duen a terme diversos cursos, amb un ensenyament molt personalitzat. Mitjançant aquests cursos moltes persones de Borredà han entrat en el món d’Internet i ara s’hi desenvolupen amb una gran normalitat. No hi ha barrera d’edats, i tothom pot apuntar-se en aquests cursos, en el Centre Cívic. Quan n’acaben uns, comencen uns altres, en una roda sense fi.
També, s’han previst cursos de repàs i manteniment dels aprenentatges perquè no es perdi el que s’ha après.
Ara, informem de l’inici de nous cursos. Hi ha 13 persones inscrites, que han estat distribuïdes en grups de 2 o 3, amb horaris adaptats a les disponibilitats dels alumnes i de la monitora. Qui vulgui seguir un d’aquests cursos , ho podrà fer en un breu termini de temps. Només cal fer la inscripció i esperar a que proposin dia i hora.
També està previst per més endavant la possibilitat de fer diverses pràctiques cada mes, quan tinguem un o dos ordinadors més. S’ha fet la petició i esperem que es pugui atendre. D’aquesta manera seria molt més fàcil fer cursos amb grups de 4 o 5 persones alhora. L’informarem oportunament.
I qui vagi al Centre Cívic haurà vist la remodelació feta a nivell d’instal•lació dels ordinadors i les seves connexions a la xarxa. Fins ara, estaven a la vista, i algunes persones feien canvis en els connectors quan alguna cosa no funcionava degudament. Aixó motivava, la desconfiguració dels programes i algun dia de mal funcionament. Ara, amb les instal•lacions ja protegides , això no passarà i tots hi sortirem guanyant.
Es una millora més a nivell dels usuaris d’un servei que ha esdevingut bàsic i fonamental.

LOCAL DE TALLERS.

2010-11-10T15:30:00.000+01:00

La setmana passada, es va produir un canvi important en l’ús d’un dels locals del poble. Es tracta del local que l’ajuntament té llogat al carrer Manresa, on abans hi havia hagut una perruqueria.
L’ajuntament el va considerar adient per fer-hi activitats infantils, com el casal d’estiu i d’altres. I per això ha servit en els darrers 3 anys, però ara, se li ha donat un altre servei, lligat a la Gent Gran, bàsicament, però no , exclusivament.
Fins ara les activitats de la Gent Gran es feien totes en el Centre Cívic, però l’increment d’horaris i de participants, ha aconsellat traslladar-ne algunes cap un altre lloc. I el local del carrer Manresa, és ideal, de manera que a partir d’ara , hem batejat aquest local com “LOCAL DE TALLERS”.
Des de fa uns dies, ja s’hi fan les Manualitats, Punta al coixí, Taller de pintura, i Taller de música. La grandària del local és suficient per totes aquestes activitats, és fàcil d’escalfar de cara a l’hivern, i permet n haver de patir per l’hora de començar i acabar, perquè no interfereix en altres activitats de la Gent Gran.
Recordem que les inscripcions per participar en els tallers es fan cada any , al final de l’estiu, però si hi ha alguna persona interessada en participar en algun dels tallers, pot demanar informació a la Regidora, Concepció Barniol.
En el Centre Cívic, es continuaran fent altres activitats , com exercicis de memòria, gimnàstica, ioga, etc, a més de servir d’espai de lleure durant tota la setmana.

DIADA DE LA GENT GRAN 2010

2010-11-10T13:27:00.001+01:00

Aquest diumenge, dia 7 de novembre va tenir lloc la celebració de la festa de la Gent Gran. A les 12 del matí es va fer una assemblea en el Centre Cívic per exposar i aprovar el programa d’activitats de cara l’any vinent, i passar comptes de l’exercici passat.Després, a les 2, es varen trobar més de 80 persones en el Restaurant Baix Pirineu per celebrar el dinar de germanor i acabar la festa amb un bon ball.Abans , però, i com ja s’ha fet en altres anys, en nom de la Associació de la Gent Gran, Antonio Velasco va agrair la feina feta per la Junta i va recordar la importància del seu funcionament. Va passar la paraula a l’alcalde de Borredà perquè saludés a tots els participants i podés fer algunes propostes de cara l’any vinent.L’Alcalde va començar la seva intervenció, felicitant als organitzadors i encoratjar-los per continuar , els propers anys. També va donar diverses informacions sobre activitats de la gent gran i la predisposició de l’ajuntament de continuar col•laborant i subvencionant les activitats programades.Va anunciar també la continuïtat del programa “àpats a domicili” que beneficia a 14 persones del poble, amb una participació directe de l’ajuntament, tant en el pagament d’una part del cost, com en el repartiment a domicili.També continuarà el sistema de teleassistències. Un servei totalment gratuït i que és assumit per la diputació de Barcelona i l’ajuntament.I tot seguit , va anunciar la decisió de l’ajuntament de retre un reconeixement a dues persones del poble. La primera fou a la Carmeta, una dona de 87 anys que al llarg de més de 40 anys s’ha ocupat dels nens més petits del poble. Una activitat totalment privada, però que ha donat un magnífic servei a Borredà i era lògic fer-li un obsequi de record en el moment en que s’ha retirat.El segon homenatjat va estar en Romualdo Freixa, un home polifacètic, gran col•laborador i participador de totes les activitats del poble, al llarg de tota la seva vida. Un home que ha estat el nostre forner, però que a banda de la seva activitat professional, n’ha tingut moltes d’altres totalment altruistes. Ha estat fundador de l’ADF Sobrepuny, ha participat en la elaboració de documents, llibres, articles, etc, relacionats amb Borredà o el seu entorn. Una persona que té un amplíssim coneixement de la història del nostre poble, i que va dedicar uns anys a l’ajuntament, en qualitat de primer tinent d’alcalde.En definitiva una persona molt apreciada i valuosa pel poble, i que ara , una vegada jubilat ja formar part de la Junta de la Gent Gran.En resum als dos homenatjats, l’ajuntament els va fer un obsequi perquè quedés constància d’aquest acte , per sempre més.Acabat el parlament , es va iniciar el ball, amb el mateix músic de l’any passat. Un animat ball que dona fe, de la bona harmonia i ganes de viure de tota la gent del poble. I prova d’aquesta vitalitat serà celebrada a finals de més, amb una festa a una dona del poble que farà els 100 anys. La primera centenària del poble. Els familiars i l’ajuntament li organitzarem una bona festa. Per molts anys a tots, i que la vida continuï amb la mateixa bona entesa i harmonia que hem tingut fins ara. Felicitats a tots els participants.

Joan Roma i Cunill
Alcalde de Borredà

Diada de la Gent Gran 2010

2010-11-08T12:38:00.001+01:00

El diumenge 7 de Novembre es va celebrar el dia de la Gent Gran .

Com cada any es va fer l'assemblea ordinaria al Centre Cívic ,on varem exposar l'estat de comptes, renovació de la junta, activitats de la gent gran i la renovació dels carnets dels socis, tot seguit varem fer un pica-pica i ja varem anar al restaurant Baix Pirineu per celebrar el dinar. Amb l'assistència de 70 persones.

I per concloure el dia un gran ball amb la companyia de Iolanda i JosepMª.

Donem les gràcies a totes les persones per l'assitència i esperem que ho disfrutessin.

US ESPEREM A LA FESTA DE L'ANY VINENT.

Caminada Sta.Magdalena de Guardiolans

2010-11-08T12:18:00.003+01:00

El dia 22 de Juliol de 2010 ,varem repetir la Caminada a Sta.Magdalena de Guardiolans.

Es va sortir a les 10h del Centre Civic de Borredà i a les 12 es va celebrar la missa en honor a la patrona i tot seguit es va fer un dinar de germanor amb la gent gran de Vilada.

FESTA DE FI DE CURS

2010-06-07T17:58:00.001+02:00

BERENAR DE FI DE CURS DE LES ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN

DIMECRES 16 DE JUNY A LES 6 DE LA TARDA

BON ESTIU!!!!!

CARNESTOLTES

2010-02-08T16:45:00.005+01:00

Des de l'Associació de gent gran de Borredà, us volem convidar el pròxim dimecres dia 17 de febrer, a celebrar el Carnestoltes, al Casal-Centre Cívic. L'hora serà a les 4:30 de la tarda, i on una vegada tots estiguem ben disfressats, farem una rua pel municipi per tal de garantir l'alegria i la diversió, i per tant us demanem si podeu portar olles i cullerots a fi de fer una bona gresca!!

Al voltant de les 5:30 de la tarda, les persones que vinguin disfressades podràn optar a aconseguir el premi de la millor disfressa, premi a la disfressa més graciosa, i premi a la disfressa més original.

El jurat dels premis seràn algúns dels nois i noies del municipi de Borredà, que de ben segur es divertiràn.

O sigui que, NO HO DUBTEU! VENIU A PASSAR UNA BONA TARDA AMB TOTS NOSALTRES!

Ah! Per cert, per acabar la festa i haurà un pica-pica per tots els participants.

III ANIVERSARI DE L'ASSOCIACIÓ

2009-11-20T09:20:00.002+01:00

El dia 22, celebrarem el III Aniversari, amb el sigüent programa.

A les 12 hores;
Assemblea ordinària.

Lectura i aprovació acta anterior
Estat de comptes.
Estatde socis.
Activitats.
Âpats a domicili.
Pregs i preguntes.

En acabar l'assemblea, aperitiu per a tots els socis.

A les 14 hores;

Dinar de germanor al BAIX PIRINEU, amb el sigüent menú:

1º Buffet lliure

2º Graellada de carn.

3º Postres; buffet lliure.

Aigua, ví, cava i cafés.

A continuació: BALL amb JOSEP Mª i YOLANDA.

El preu de soci es de 7,- €. Per retirar els tickets, contactar amb la Conxita Clotet o la Concep Barniol.

Us esperem a tots i desitjem passeu una bona festa.

CAMINADA A L'ERMITA DE STA.MAGDALENA DE GUARDIOLANS

2009-07-31T17:09:00.003+02:00

El dimecres dia 22 de juliol, es va fer la Caminada a Santa Magdalena de Guardiolans, organitzada per la Associació de la Gent Gran, amb la col·laboració de la Susanna (dinamitzadora) i la Vanessa ( Tècnica d'esports). A la caminada, també s'hi va afegir gent de Vilada.
Es va sortir del Centre Cívic de Borredà, i va fer un recorregut de 5 km, seguint el GR. Pel camí vàrem trobar les cases de Graugés, el Pati, Canamàs, Pradell, Casasampere, i el Soler. Un cop arribats a la ermita, vàrem esmorzar. Allà ens aplegàrem els que havien fet el camí a peu i els que hi havien arribat en cotxe.
Tot seguit es va celebrar la missa a Santa Magdalena ( ermita d'estil romànic que encara conserva en el seu interior unes pintures molt interessants).
El dia ens va acompanyar tot i ser força calorós, però tots els participants s'ho varen passar molt bé i amb ganes de fer altres caminades.De fet s'està preparant una nova sortida, aquesta vegada a Núria pel mes de setembre. Oportunament n'informarem a tots els interessats. I aprofitem per agrair la participació i la bona organització d'aquesta activitat que serveix per compaginar, esport, cultura i lleure

EN RECORD DE SALVADOR GALLET

2009-07-13T10:57:00.000+02:00

EN RECORD DEL SALVADOR GALLET.
Ahir, diumenge, 12 de juliol va morir Salvador Gallet i Boatella, membre de la Associació de la Gent Gran, i Delegat Municipal de la Tercera Edat entre els anys 1991 i 2006.
La seva trajectòria vital ha anat sempre lligada al poble de Borredà, intervenint en multitud d’activitats i ajudant a tothom , en tot el que fes falta.
Tots els podem recordant jugant a futbol, durant molts anys, o actuant en el Teatre, o organitzant fes, presidint el Club Petanca Borredà, o formant part activa de la Associació de la Gent Gran.
Es en aquest darrer aspecte com volem recordar-lo des d’aquest espai. Una persona molt treballadora, molt entusiasta, capaç d’animar qualsevol festa, i posar-se al servei dels més necessitats per ajudar .
Han estat molts anys de col•laboració i participació. Es lògic que tothom el recordi , i que la Associació de la Gent Gran li dediquem un públic homenatge per tot el que va fer, i per tot el que va ajudar a aconseguir.
Que descansi en pau, i que el seu exemple ens serveixi per continuar la nostra tasca a favor de la tercera edat.
Junta Directiva de la Gent Gran – Borredà.

FI DE CURS 2008/2009

2009-05-26T10:41:00.002+02:00

Ja estem a punt d'acabar el curs 2008-2009 al centre cívic, però no voldriem acomiadar-nos fins el setembre, sense celebrar una gran festa de Fi de Curs, on tots els socis i esteu convidats. Aquesta festa serà el pròxim dia 17 de juny a les 6 de la tarda al centre cívic, on i trobareu un gran berenar per tots els socis i realitzarem l'entrega de diplomes als alumnes dels diferents tallers que s'han anat portant a terme durant tot el curs al centre cívic.
Ara que ja esteu informat, us i esperem a tots!!

EXIT DE LA PRIMERA CAMINADA.

2009-05-18T14:22:00.009+02:00

El dissabte passat es va fer la primera caminada, organitzada per l'Associació.

De fet, fa un parell d'anys s'havia acordat en reunió de Junta, fer algunes caminades cada any, procurant estudiar el grau de dificultat per fer-les accesibles al màxim de gent possible. Finalment, amb l'impuls de la dinamitzadora de la gent gran, Susagna i de la d'esports, Vanessa, es va proposar el dia 16 com a data per fer la primera de les sortides.

La participació va ser un èxit, amb 30 persones, i un dia esplèndid. Es va anar al Molí de Campalans, on es va esmorzar i es tornà pel molí de Subirà que es va poder visitar.

El bon resultat obtingut ha portat a programar altres caminades a l'entorn de Borredà, però també alguna sortida més lluny per visitar indrets especialment interessants de Catalunya.

Figura clau també de la organització és la familia Lleida, formada per grans caminadors, experts en el tema, i disposats a fer propostes de rutes i a organitzar-les tècnicamnet. Per tant, de cara al futur ben aviat presentarem noves propostes, dirigides a la gent gran, però com sempre obertes a d'altes col-lectius.

CAMINADES POPULARS

2009-05-12T19:09:00.002+02:00

De comú acord, la Susagna dinamitzadora de la gent gran i la Vanesa d'esports, ens proposen organitzar una primera caminada, i a la vista de la participació i les peticions rebudes, se n'organitzaran d'altres.
D'entrada, la primera caminada vol ser curta ( segurament al Molí de Subirà). Posteriorment, creiem que se'n podran fer d'altres més llargues, en funció de l'aceptació i demanda que tinguem.
I també es combinaran caminades de cap de setmana perquè s'hi puguin afegir estiujeants de tota la vida i altres d'entre setmana, pensades per la gent del poble.
Animem també als participants a que proposin llocs per anar, i que no tinguin una especial dificultat. Entre les que es poden fer en bones condicions i amb un grau baix de dificultat hi ha les següents: Camí del Graus fins monument Pare coll, Coll del Bas, Molí de Campalans, Rotgers, etc.
Fem una crida a la participació. Tothom a caminar, que és una de les millors medicines pel cos, l'esperit i les relacions entre les persones.

ÀPATS A DOMICILI

2009-05-03T09:30:00.004+02:00

Aquesta setmana han arribat les primeres carmanyoles, encarregades a una empresa del sector i que les importa d'Italia, on s'havien esgotat. Aixó ha motivat un retard d'un mes respecte a las previsions inicials.
Ara, ja es començarà de forma inmediata a donar aquest servei. En primer lloc, es proposaran diversos menús, equilibrats i variats, i tot seguit s'inaugurarà el servei amb les primeres persones inscrites.
Quan hi hagi altres persones interessades en el servei, l'anirem ampliant, d'acord amb els serveis socials de l'ajuntament.
Aquest servei realment es important, sobre tot per les persones que tenen dificultats per anar a comprar i cuinar. D'aqueta manera s'asseguren tenir un apat calent cada dia, i a un preu molt raonable.
Quan faci tres mesos de l'inici del servei, l'ajuntament i la junta de l'Associció de la Gent Gran, es reuniran per fer una primera valoració i veure si cal introduir alguns canvis, o continuar com s'ha previst des del principi.

ACTUALITZACIÓ BLOG

2009-04-27T12:52:00.003+02:00

Avui hem realitzat un curs intensiu per l'actualització del blog, amb la col.laboració de la Sra. Mª Victoria Maldonado del programa de la Diputació de Barcelona " I tu, per què no?", amb la participació del Sr. Antonio Velasco, la Sra. Concepció Barniol i la Sra. Susagna Vilà.

A partir d'avui reprenem les activitats del blog i esperem la col.laboració de totes les persones de l'associació.

FELIÇ NADAL

2008-12-19T17:20:00.000+01:00

FELIÇ NADAL I BON ANY NOU.
Estem ja ben a prop de les principals festes de l’any. Les més entranyables i les que ens recorden els temps d’infantesa i altres moments de la nostra vida. Es lògic que com alcalde i en nom de tots els membres del Consistori, desitgi a tots els ciutadans de Borredà unes bones festes. Que recordem els qui ens han deixat i ajudem a qui ens necessita.
Som un petit poble, però amb un gran esperit de solidaritat i participació. Ho hem demostrat sempre i en tots els casos. Podem estar orgullosos de ser el primer poble en donació de sang, un dels més generosos a l’hora de participar en campanyes, recollides de diners, roba i aliments.
Continuem per aquest camí. No solament hem de pensar en nosaltres sinó en tots els que ens envolten. El poble ha anat creixent en cases i en habitants. Som una família una mica més gran que l’any passat. Sapiguem acollir els nous vinguts i col.laborem tots a mantenir els nostres costums i tradicions.
Com Alcalde, estic satisfet d’aquest any que ara acaba perquè hem continuat millorant el poble i aportant solució als problemes que han anat surgint. I hem posat les bases perquè el proper any estigui ple de noves actuacions ,beneficiosos per tots els que hi vivim.
Permeteu-me, doncs, que us envii un missatge de pau , desitjant-vos salut i que trobeu en aquestes dates tota la felicitat que us mereixeu. Feliç Nadal i Bon Any Nou.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

FESTES DE NADAL I ANY NOU

2008-12-18T18:42:00.001+01:00

CALENDARI DE FESTES – BORREDÀ – NADAL I CAP D’ANY

Recordem algunes de les activitats que s’organitzen per aquestes festes en el poble.

Dissabte dia 20 a la Tarda al Local Puigmal
Concert de Nadal de l’Escola Municipal de Música i Recital de nadales i poemes per part dels nens i nenes de l’escola.

Dijous 25 – Dia de Nadal
Gran Ball de Nit al Local Puigmal a 2/4 d’11 fins a la matinada, a càrrec d’UN SOL MÚSIC – Teclista i cantant.

Divendres 26 – Sant Esteve
A les 5 de la tarda – EL PRINCEP HASSAN- arribarà al poble per recollir les cartes dels nens i nenes, davant de l’Ajuntament.

Dilluns dia 5 – CAVALCADA DE REIS.
A les 7 de la tarda els Reis de l’Orient arribaran a Borredà en magnífiques carrosses plenes de regals per a grans i petits. Salutació a la Plaça Major, i entrega de regals al Local Puigmal.

L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ US DESITJA UN FELIÇ NADAL I UN BON ANY NOU.

FESTA DE LA GENT GRAN

2008-12-14T21:24:00.002+01:00

FESTA DE LA GENT GRAN – 14 DE DESEMBRE 2008.
Aquest diumenge dia 14 a les 12 del matí en el Centre Cívic s’ha celebrat Assemblea General de socis de la Associació de la Gent Gran de Borredà, amb uns 40 assistents.
El Secretari de la Junta ha donat compte de l’acta de la darrera Assemblea i ha exposat el programa de cara l’any vinent. Tot ha estat aprovat per unanimitat.
I s’ha elegit nova presidenta en la persona de la Conxita Clotet, i ha entrat a la nova Junta la Remei Sañas, a més de que la Concepció Barniol exercirà de Secretària de la Junta , en substitució del fins ara secretari Antonio Velasco.
També avui s’ha decidit la creació de la Presidència d’Honor, atorgada a la Sra. Carmen Fornells d’Andreu a la qual l’alcalde li ha dedicat unes paraules d’agraïment i de record de més de 40 anys de dedicació al poble de Borredà en múltiples activitats.
En record i com homenatge se li ha ofert un magnífic ram de flors i una peça de ceràmica amb una dedicatòria, en reconeixement de la bona feina feta.
Al final de l’acte , l’alcalde ha exposat el nou programa per la gent gran: APATS A DOMICILI. Es a dir, la proposta de que totes les persones pensionistes que vulguin tenir un ajut en forma de dinar, s’hi puguin acollir, gràcies a un acord de l’ajuntament amb la Diputació de Barcelona.
S’ha mostrat la carmanyola especial que es faria servir i ha detallat la forma de funcionar i operar, com perquè totes les persones que vulguin o ho necessitin puguin apuntar-se a aquest servei.
Ara s’obrirà un període per apuntar-se i poder saber quantes son les persones que voldrien disposar d’aquest servei, i així poder organitzar-se adequadament. L’explicació s’ha seguit amb gran interès i tothom ha considerat que era una molt bona idea.
Acabada aquesta part, s’ha ofert un piscolabis a la segona sala del Centre Cívic, tot esperant l’hora d’anar a dinar.
I ja a dinar , érem prop de 60 persones que han gaudit d’un magnífic dinar al Restaurant Baix Pirineu, amb un petit recital de cançó oferta per una de les sòcies la Lolita , que ha donat pas a un molt participat ball en el mateix menjador a càrrec d’una parell de músics. Així ha acabat una jornada ,plena de feina, emocions i participació.
Com Alcalde he felicitat la bona feina feta per la Junta, i tots els socis i sòcies, i desitjar que per molts anys puguem continuar gaudint d’aquesta bona entesa i del gran nombre d’activitats que porta a terme la Associació de la Gent Gran. Per molts anys.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

2008-10-19T21:29:00.000+02:00

DISSABTE DIA 25 D’OCTUBRE A LES 5 DE LA TARDA –LOCAL PUIGMAL

DOBLE SESSIÓ . TEATRE I HAVANERES

Entrada gratuïta – Duració aproximada de dues hores – Probarem un sistema per escalfar el local.

El Casal de la Gent Gran de Manresa, presenta GENTE BIEN, un sainet de un acte de Santiago Rusiñol.
Grup Escènic Santiago Rusiñol.

Tot seguit. CANTADA D’HAVANERES
A càrrec del Grup Mar i Terra.

Organitza : Associació Gent Gran de Borredà , i l’entitat Inadequats i divertits. Com

Col.labora : Ajuntament de Borredà.

DESPRÉS DE SOPAR
A 2/4 d’ 11 de la nit. LA PENYA BLAUGRANA DE BORREDÀ, organitza la seva festa de Tardor amb un ball a càrrec del GRUP LLOBREGAT.

Dissabte complert: TEATRE –HAVANERES DE 5 A 7 DE LA TARDA
BALL DE NIT – PENYA BLAUGRANA – 2/4 d’11

2008-10-12T22:25:00.002+02:00

LA LLARGA VIDA DE LA DELEGADA DE CULTURA – CARMEN ANDREU.
Avui , la Delegada de Cultura dels darrers 16 anys, la Sra. Carmen Fornells d’Andreu ha celebrat els 80 anys, envoltada de tota la família. Un bon aniversari al qual l’ajuntament s’hi ha afegit per desitjar-li un feliç aniversari i encara una llarga vida per endavant.
Mitja vida l’ha dedicada a organitzar multitud d’activitats en el poble, ja en temps predemocràtics, i d’ençà les primeres eleccions municipals , l’any 79 amb més força que mai.
Les virtuts d’una persona es demostren amb la feina de cada dia. I gràcies a la Sra. Carmen s’han fet moltes coses durant molts anys. Coses que després altres persones han continuat o que simplement esperen que algú altre prengui el relleu.
Podríem parlar dels primers temps , organitzant campionats de tennis taula, o balls tradicionals, amb el Esbart de Borredà, exposicions, xerrades, concursos , el més important el de pintura ràpida, primer, i després a l’aire lliure, tallers de puntaires, de manualitats, cursos i cursets de les més variades coses. Publicacions lligades a la cultura de Borredà, festes, com la dels Reis,a principis dels 70, recuperació d’antics balls del poble, etc,etc.
La llista és enorme, tant llarga com els 40 anys de constant dedicació a animar la vida cultural, social i lúdica del poble. Però, al costat d’aquesta activitat n’ha desenvolupat d’altres de tant o més importants, a favor de la gent gran. Aconseguir un servei de podòloga, o fisio-terapeuta, o d’altres serveis més o menys constants, han estat alguns dels seus èxits. Com també organitzar sortides o coordinar activitats diverses en el Centre Cívic, i d’altres menys coneguda però igualment importants com fer arribar la informació municipal a moltes persones relacionades amb el poble , però que no hi viuen tot l’any.
Es evident que algunes d’aquestes activitats no les ha fet soles. Ha comptat amb valuoses col.laboracions d’algunes altres persones, però tots sabem que perquè una cosa tingui èxit i continuïtat, sempre algú ha de passar al davant.
Amb aquest intens i llarg currículum que ningú s’estranyi que en el seu moment, proposés concedir-li el títol de FILLA ADOPTIVA de Borredà, perquè ha fet més ella pel nostre poble que la immensa majoria de gent nascuda aquí. I sempre és bo agraïr la feina feta, i més quan ha estat intensa, constant i molt ben desenvolupada.
Era lògic també que any rere any li hagi demanat ostentar el càrrec de Delegada Municipal de Cultura i fins fa ben poc, la Associació de la Gent Gran la tenia per Presidenta. Uns càrrecs ben guanyats per mèrits propis.
Avui, celebra els 80 anys. No ho ha pogut fer amb qui va ser el seu company de bona part de la seva vida, el Sr. Antoni Andreu, el primer alcalde democràtic de Borredà. Junts varen fer una magnífica feina, i ella l’ha continuada durant tots aquests anys, sola, i buscant ajut quan el necessitava.
Com Alcalde de Borredà, estic orgullós de la Sra. Carmen, i avui més que mai li reitero l’agraïment de tot el poble que represento per la immensa feina feta, i li desitjo uns saludables anys de vida, en companyia de tots nosaltres de tota la seva ja extensa família.
Borredà, 12 d’octubre de 2008.

2008-09-30T13:15:00.001+02:00

PROPERS CURSOS D’INFORMÀTICA – CENTRE CÍVIC.
El dilluns dia 6 d’octubre es reprendran els cursos d’informàtica per la gent gran, utilitzant els dos ordinadors donats per la Diputació de Barcelona.
Tots els interessats poden apuntar-se amb Antonio Velasco, o la Concep Barniol que faran de monitors. Els horaris seran flexibles, en funció dels inscrits i de les hores que millor els hi vagi. Per tant poden haver-hi cursos també durant el matí.
Els cursos son gratuïts i estan adreçats sobretot a principiants o a persones que ja necessitin tornar-se a posar al dia.

2008-09-28T19:39:00.001+02:00

COM A CASA ENLLOC – NOU SERVEI PER LA GENT GRAN

L’ajuntament ha presentat un nou programa a l’Area de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, consistent en oferir un àpat al dia, a les persones grans que el sol.licitin. Aquest àpat seria un dinar, variat i pensat per les necessitats de la gent gran , cuinat per un dels restaurants del poble , i assequible econòmicament.
Cada dia, uns voluntaris repartirien les plates especials, entre els usuaris inscrits i l’endemà es recollirien, ja netes per tornar-les a fer servir.
Aquest servei està parcialment subvencionat per la Diputació de Barcelona i per l’ajuntament i anirà a càrrec dels usuaris, l’import restant.
De moment, la previsió és que els àpats es portin a casa de les persones interessades. Més endavant s’estudiarà la possibilitat de crear un menjador, on puguin anar totes les persones acollides a aquest servei.
La previsió és iniciar aquest nou servei a finals del mes d’octubre, després de la convocatòria d’inscripció d’interessats i comprovar quins son els restaurants que podrien oferir aquest servei.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

2008-09-28T19:38:00.000+02:00

A TOTS ELS RESTAURANTS DE BORREDÀ.

Benvolguts senyors,
Una de les prioritats de l’ajuntament és la de millorar les prestacions de serveis a tots els ciutadans del poble i molt especialment als de la tercera edat.
A la vista de com es troben algunes persones grans, i les necessitats que tenen, hem cregut interessant estudiar la possibilitat d’oferir un servei d’àpats a domicili .
Es a dir, l’ajuntament, amb ajut de la Diputació de Barcelona, mitjançant l’Area de Serveis Socials, pretèn organitzar un servei que permeti portar el dinar a casa de totes les persones grans que ho hagin sol.licitat.
Aquest dinar es repartiria entre les 13 i les 13.30 en unes plates especials per mantenir la calor i l’endemà es passarien a recollir , ja netes, per tornar-les a fer servir.
El repartiment de les plates aniria a càrrec de persones voluntàries del poble i en funció del nombre d’inscrits que tinguem.
El servei seria pagat, en part per l’ajuntament, en part per la Diputació i pel propi usuari, de manera que l’import fos assumible per tothom, sigui quina sigui la pensió que cobri.
Com sempre hem fet, l’ajuntament considera important que tot es faci en el poble i que sigui algun restaurant del poble el que prepari el dinar. Un dinar que seria programat per la Assistenta Social, en base a menús variats, i saludables per tothom. Triats d’altres indrets on aquest servei ja s’ha experimentat.
En base, al que s’ha detallat, el que els demano és si estan interessats en donar aquest servei, el cost del qual i altres detalls serien tractats posteriorment.
Ara interessa saber els restaurants amb els quals es podria comptar, si es tira endavant el servei , pensant en 6 dies a la setmana ( hi ha el dubte del diumenge) o en tots 7.
A la espera de saber si està interessat, pot adreçar-se al Tinent d’alcalde, Antonio Velasco, a la Regidora, Concepció Barniol, o deixant un escrit a la bùstia de l’ajuntament, abans del dia 15 d’octubre.
En cas d’una resposta positiva, el convocaríem a reunió per entrar en més detalls.

Aprofito l’avinentesa per a saludar-los ben cordialment.

L’ Alcalde: Joan Roma i Cunill.

2008-06-29T22:46:00.001+02:00

TELEASSISTÈNCIES GRATUÍTES A BORREDÀ.
El servei de teleassistència a la comarca del Berguedà es donat pel Consell Comarcal, en conveni amb la Diputació de Barcelona.
Aquest servei consisteix en proporcionar a totes les persones grans que ho demanen un aparell que comunica amb una central de emergències, que es posa en funcionament tant bon punt d’apreta el botó d’urgència. Aquest aparell el pot portar al damunt, dia i nit, la persona que contracta el servei. D’aquesta manera està tranquil.la i segura de que , cas de trobar-se malament, serà atesa de forma immediata.
La immediatesa depèn de la gravetat o urgència. Per això, la pròpia central primer es posa en contacte amb la persona que ha apretat el botó d’urgència i li demana si necessita alguna cosa. En cas de no respondre, es truca a algun familiar o veí proper perquè miri si li passa alguna cosa, i en cas afirmatiu s’envia una ambulància.
Aquesta novetat de servei es va posar en marxa ara fa uns 5 anys, però al principi la gent del poble era reticent a donar-se d’alta. En canvi, quan un va començar altres varen seguir i actualment son 17 les persones que disposen d’aquest servei. I l’Ajuntament, conscient de que és un servei essencial i que garanteix la tranquil.litat de totes les persones grans, especialment les que viuen soles, es va fer càrrec de pagar l’import mensual de cada aparell.
Ara l’import s’acosta els sis euros mensuals, i tot i que no és un cost elevat, per qui cobra pensió mínima, sí que ho és.Per això es va decidir no fer pagar a ningú.
En aquest sentit, a l’igual que disposem d’una treballadora familiar, contractada entre Vilada i Borredà, son serveis que garanteixen una vida digna i tranquil.la a la gent més gran.
Quan una persona vol disposar d’un d’aquests serveis es posa en contacte amb la Assistenta Social, Montse Pedrals, s’estudia el cas, de comú acord amb l’ajuntament i es posa en marxa el servei demanat.
El mateix tràmit segueixen les peticions de persones que volen ingressar en una residència. Tenim vàries residències contactades i en funció de les peticions i disponibilitats s’inscriuen en una o altra, sempre garantint un bon servei.

2008-05-15T12:20:00.000+02:00

PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT
M.H. SR. PRESIDENT

Borredà, 15 de maig de 2008.

Molt Honorable Sr. President,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà) li COMUNICA
El profund malestar , desànim i preocupació pel desenvolupament de la gestió lligada a la Llei de Dependència.
Com Alcalde, he seguit, supervisat i demanat informació sobre diversos expedients en curs , que afecten directament ciutadans del meu municipi. I com a càrrec de partit i persona coneguda a la comarca, m’he interessat per altres, a petició dels demandants o familiars directes, i el resultat ha estat el mateix: nul.
No hi ha mecanismes clars i eficaços per poder fer un seguiment rigurós dels expedients i no hi ha terminis per resoldre’ls ni fer-los efectius. La gent afectada viu entre el desconcert, la indignació i el desànim per uns anuncis d’ajuts que no veuen fets realitat.
En molts casos estem parlant de mesos en la finalització de les tramitacions i gestions exigides, en altres, de peticions que no reben resposta en cap sentit. Tot plegat crea una desconfiança total en els compromisos anunciats.
Es per tot plegat, que li
SOL.LICITA
La modificació de l’actual sistema de funcionament, exigint als responsables, resposta ràpida i eficient a les peticions fetes, i sobretot, un sistema clar per poder fer el seguiment de totes les peticions i desencallar els ja aprovats com perquè la gent afectada pugui començar a cobrar urgentment.
A la espera de que comprengui aquesta petició, rebi una molt cordial salutació.

L’ Alcalde – President

Joan Roma i Cunill

2008-04-11T11:37:00.001+02:00

JA TENIM DINAMITZADORA DE LA GENT GRAN, SUBSTITUTA DE LA ROSA GENOVÈS.
Ahir a la tarda ens varem reunir els representants dels 6 municipis agrupats entorn les activitats de DINAMITZACIÓ DE LA GENT GRAN, i ens varem posar d’acord sobre la persona que havia de substituir la fins ara dinamitzadora, Rosa Genovès, que plega per anar a treballar en el camp dels Serveis Socials, depenents del Consell Comarcal del Berguedà.
La nova dinamitzadora serà Agnès Serra Puigpiqué, de 30 anys, nascuda a l’ Espunyola i vivint a Berga actualment. Ha treballat a les residències de Sant Llorenç de Morunys, Cardona, Navàs i ara està a Bagà. Per currículum i per entrevistes personals hem cregut que era la persona més adient per prendre el relleu de la Rosa.
De fet, elles dues treballaran juntes els propers 15 dies i a primers de maig, el relleu es farà efectiu. La contractació s’ha fet en les mateixes condicions que la Rosa i per un període de 3 anys i mig que és tot el que queda de l’actual mandat municipal i del conveni entre els nostres ajuntaments i la Diputació de Barcelona.
Els representants municipals varem aprofitar la reunió per parlar amb ella i animar-la a continuar les activitats ja engegades i fer-ne de noves que aportin renovació i innovació constants. La valoració feta per tots va ser molt positiva de la feina feta fins ara i varem encoratjar la nova dinamitzadora a seguir pel mateix camí.
També ens varem posar d’acord per sol•licitar alguns ajuts al Departament de Benestar Social de la Generalitat per afegir als que ens venen de la Diputació de Barcelona i així poder fer més coses al llarg de tot l’any.
Igualment es va informar de que la TROBADA ANUAL DE LA GENT GRAN que fem en cada municipi, aquest any es farà a CERCS. En els anys futurs , la previsió és fer-les a Vilada i Borredà, tot i que no tenen pavellons poliesportius i per tant serà necessari llogar una carpa prou gran com per encabir-hi unes 500 persones.
Al final, tots els ajuntaments varem animar a continuar organitzant un munt d’activitats i aconseguir la màxima implicació dels col•lectius de la gent gran de cada poble.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Xerrada sobre l'equilibri dinàmic

2008-03-25T14:51:00.002+01:00

El proper dilluns 7 d'abril a les 6 de la tarda al centre cívic hi haurà una xerrada sobre "l'equilibri dinàmic i el moviment" la faran el col·legi de fisioterapeutes de Catalunya i la subvenciona la Fatec (federació d'associacions de gent gran de Catalunya) a través del programa "+plus vida" al qual nosaltres estem adherits.
us convidem a tots a venir!
Us hi esperem
Rosa Genovès

xerrada
“ com cal moure's? l'equilibri dinàmic”
a càrrec de tècnics del col·legi de fisioterapeutes de Catalunya

*dilluns 7 d'abril de 2008
* a les 6 de la tarda
* al centre cívic “Escoles Velles”
és obert a tothom!!!
organitza: Associació gent gran de Borredà i subvenciona la Fatec

2008-03-13T11:33:00.001+01:00

CURS DE CATALÀ PER A IMMIGRANTS.
De comú acord amb el servei de ciutadania del Consell Comarcal, hem posat cartells a totes les botigues del poble per apuntar la gent que estigui interessada en fer un curs elemental de català.
La Generalitat posa totes les facilitats, per finançar un curs o més, a tot arreu on hi hagi un nombre suficients de persones interessades en fer-lo. A Borredà ja en vàrem fer un dos anys enrere, i ara voldríem fer-ne un altre, primer elemental, i si després es vol, se’n pot fer un segon de més avançat.
Fem una crida a totes les persones que tenen amistat o contactes amb immigrants perquè les animin a inscriure’s. Tot és gratuït, i és una excel.lent manera de facilitar la integració en el poble i el país.
Poden venir a l’ajuntament i només han de donar el nom i quins dies i hores els aniria més bé. La professora de català s’adaptarà als seus horaris, siguin els que siguin. Per tant, animem la inscripció i veure si fem realitat aquesta proposta. Amb un mínim de 8 o 10 alumnes ja farem el curs.
Donem de temps fins a finals d’aquest mes de març. Es a dir, el darrer dia per la inscripció serà el 31 de març a les 8 del vespre.

2008-03-13T11:23:00.001+01:00

LLEI DE DEPENDÈNCIA A BORREDÀ.
Ja en un anterior escrit vàrem fer constar que l’existència de la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei de Dependència , a nivell estatal havien de servir per ajudar a unes quantes persones i famílies del poble.
De forma conjunta amb la Assistenta Social, hem facilitat els tràmits d’unes quantes peticions que estan fent el recorregut burocràtic i en pocs dies o setmanes quedaran resolts positivament.
Queden, encara algunes persones que no ho han sol.licitat i que podrien fer-ho. Properament ens posarem en contacte amb elles per gestionar les ajudes. De totes maneres repeteixo que qui tingui algun dubte o necessitat d’informació pot anar tots els dilluns de 9 a 12 del matí a l’ajuntament i parlar amb la Assitenta Social, Montserrat Pedrals.
Si aquest dia i hora no us va bé, es pot telefonar a l’ajuntament de Cercs ( tel. 93 824 78 90) on ella treballa dos o tres dies per setmana. Sempre pel matí.
Per tant qui tingui algun malalt a casa que no es pugui valer per ell sol, pot demanar ajuda per contractar una persona , i també la col.laboració de la treballadora familiar per algunes feines personals.
Repeteixo, per qualsevol dubte, aneu a parlar amb la Assistenta Social.

2008-03-13T11:13:00.001+01:00

EL DIUMENGE DIA 23 DE MARÇ – ACTES A BORREDÀ.

Aquest any Pasqua queda molt a prop, i com ja és tradició , el diumenge dia 23 tindrà diverses activitats.
VENDA DE PLANTES I FLORS a l’Aparcament Municipal.
Des de fa 16 anys, cada diumenge de Pasqua ve la Jardineria Santacreu de Cercs a vendre plantes i flors a preus reduïts, per facilitar que la gent engalani balcons , finestres i terrasses.
Des de les 10 del matí i fins a la 1 del migdia, tothom qui vulgui comprar pot anar a l’aparcament. També porten terres i adobs per les plantes. Recomanem als compradors que portin caixes de cartró o fusta per endur-se’n les plantes. Cada any, fan curt, i és millor reciclar-les.
I animem a tothom a guarnir les cases de plantes i flors, és la millor manera d’alegrar la casa i el poble. Cada any s’han superat el miler de plantes comprades.

A LA SORTIDA DE MISSA- COCA I VI.
Des de fa moltíssims anys, és tradició que a la sortida de la missa d’11, l’ajuntament ofereixi uns talls de coca i vi, a tothom qui estigui a la Plaça Major.
Un any més, l’ajuntament renovarà aquesta tradició i repartirà la coca i uns quants porrons per celebrar el diumenge de Pasqua.

MUSICAL – TEATRE, AL LOCAL PUIGMAL.
A les 7 de la tarda i organitzat per la Comissió de Festes, es farà una representació d’un musical – teatre esplèndid. Podeu veure els cartells en totes les botigues del poble, i aquest és un grup amb una llarga trajectòria a la Sala Llantiol de Barcelona i que inicialment havíem previst de contractar per la Festa Major d’enguany.
Altres propostes varen desplaçar aquesta representació i finalment es va acordar de portar-la pel diumenge de Pasqua. Val realment la pena l’espectacle que començarà a les 7 de la tarda i tindrà un cost de 5 euros la entrada.

Aquesta és la oferta d’activitats per Pasqua, tot recordant que tenim altres oportunitats interessants per gaudir d’uns dies de festa. Podeu visitar l’església de Rotgers, o anar al Parc Aventura de Campalans, o fer excursions per tot el terme municipal.
En nom propi i de tot el Consistori us desitjo unes bones festes de Pasqua.
Joan Roma i Cunill, Alcalde- President de l’Ajuntament de Borredà.

2008-02-15T19:32:00.001+01:00

EL DIUMENGE DIA 17 - FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC.

Un any més i ja en fa més de 34 , Borredà celebra la festa de la matança del porc. Una festa que va començar com tantes altres , perquè una colla d'amics varen decidir matar un porc a la Plaça i menjarse'l entre tots. El porc era regalat per la empresa Catalana de Pinsos, i el que va començar amb uns quants amics, ha passat a ser una festa multitudinària per la gent del poble i de fora.
Al principi es feia el segon diumenge de febrer, però la coincidència amb la festa de l' arròs de Bagà , va motivar passar-la al tercer diumenge. Des de fa una quinzena d'anys aquesta ja és la data oficial.
La festa ha variat amb els anys, sobretot pel que fa l'acompanyament. Durant els primers anys , era únicament la matança en directa i tot seguit es menjava el porc, i des de la entrada en vigència de la Llei de Protecció dels Animals, el que es fa és matar el porc el dia abans i portar-lo en dues peces a la Plaça Major, on es va tallant a trossos i es cuina allà mateix, davant de la gent i tot seguit es serveix entre tots els assistents.
Passats els primers anys, es va afegir una mica de música en directe, per part d'algun acordionista. Després es va organitzar una trobada de colles geganteres, amb un gran èxit durant 4 o 5 anys, i ara hem tornat als orígens amb música de sardanes com acompanyament, i l'esmorzar popular per a tots els assistents.
El porc és donat per la empresa Catalana de Pinsos, i normalment pesa uns 110 o 120 quilos. Els darrers anys, vist que no n'hi havia prou per la gent que venia, l'ajuntament hi afegeix uns 40 o 50 quilos de botifarra negra. Per tant al final es reparteixen uns 150 o 160 quilos de carn de porc. I uns 30 quilos de pa, donat pel forn de Cal Freixa, i l'oli, sal i beguda també li posa l'ajuntament.
També es tradició posar dos o tres focs a la Plaça per poder torrar el pa, i menjar-se'l torrat amb la carn de porc o amb oli i sal.
La festa comença a les 10 del matí i cap a les 12 s'ha repartit pràcticament tot el menjar, de manera que es plega a quarts d'una. Tots els participants a la festa son voluntaris i son els que realment permeten continuar aquesta tradició. No és fàcil trobar gent que el dia abans es dediqui a matar el porc i deixar-ho tot a punt, pel diumenge al matí. I el diumenge , durant 3 o 4 hores la feina és forta, perquè tothom vol arribar el primer a agafar el menjar, de manera que fins no n'han menjat dues o tres vegades no es tranquil·litza el públic.
De totes maneres és una festa ben típica d'un poble de muntanya i és molt poc habitual una festa com aquesta en altres indrets. D'aquí l'interès de l'ajuntament per mantenir-la i continuar-la.
En el futur i en funció de les propostes que puguin sorgir, s'hi posarà algun altre espectacle adient per compaginar amb la festa, tal com s'havia fet amb algun acordionista o amb els gegants. I a diferència d'altres indrets en que cal agafar tiquet i pagar alguna cosa, aquí la festa és totalment gratuïta. El que no fem és publicitat externa. Creiem que qui coneix la festa ja ve i no volem cap atapeïment ni aglomeració perquè la festa perdria el seu encant. Tenir unes 450 o 500 persones a la Plaça Major està bé i omple , però més podria causar col·lapse i d'aquí la estratègia d'organitzar la festa i donar la benvinguda a tothom, però sense fer cap cursa per veure quin any en venen més.
Per tant, qui vulgui venir benvingut serà, i s'ho passarà bé. Es una festa típica i que té les arrels en una de les tradicions més importants del nostre passat rural. Es bo conservar-la i passar-la a les generacions futures.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament de Borredà.

Sortida de la gent gran

2008-02-06T10:33:00.000+01:00

L'associació de la Gent Gran de Borredà té previst fer una sortida aquesta primavera, si algú té alguna proposta que ha faci saber a qualsevol membre de la junta (Carme Andren, Antonio Velasco, Josep Puig, Enric Escartin, Conxita Clotet i Carme Rossiñol) o que ho tiri per escrit a la bústia que hi ha al centre cívic.
Gràcies

Carnestoltes

2008-02-06T10:27:00.000+01:00

El passat dilluns 4 de febrer la gent gran de Borredà va celebrar el seu carnestoltes.

Hi van participar uns 25 persones, 20 de les quals disfressades. El jurat ho va tenir molt díficil per decidir els tres premis a les millors disfresses.

La festa va començar a les 18 h amb un lluit ball, a continuació l'entrega de premis i per finalitzar hi va haver el berenar de germanor.

Felicitats a tots els que heu fet possible aquesta festa i hi tornarem l'any vinent!!!

fotos d'algunes activitats

2008-01-09T15:04:00.001+01:00

Assemblea del 1r aniversari de l'Associació 15 setembre de 2007
I festa- dinar del 1r aniversari de l'Associació Gent GRan de Borreda 16 setembre 07

Taller per aprendre a utilitzar els telèfons mòbils,
12 de novembre de 2007

Us adunto algunes fotos de les activitats fetes durant el 2007.

Salutacions

Moltes felicitats a l'Associació de la Gent Gran

2008-01-09T14:54:00.000+01:00

Tots sabem que el món canvia molt i molt depressa, que cada vegada les persones es tanquen més en ells mateixes i són més indivualistes. Doncs per trencar aquesta tendència i demostrar que encara hi ha persones que pensen que poden treballar per millorar el món que ens envolta, per beneficiar-se un mateix i els altres companys, veïns, amics,.. a Borredà ja fa més d'un any va néixer l'Associació de la Gent Gran que vol ajudar a millorar la qualitat de vida de la gent gran del seu poble. I és per això que cada vegada és fan més activitats i que el que realment els hi dóna sentit és la vostra és la vostra participació!!
Per tant des d'aquí vull felicitar als membres de la junta per la seva col·laboració i a tots els que d'una manera o una altra feu possible que la vellesa sigui més que la última etapa!!!
També em cal animar-vos a participar i a fer propostes sobre activitats, sortides, tallers,... recordeu que a l'entrada del centre cívic hi ha una bústia on podeu dipositar-hi els vostres suggeriments i si no a qualsevol membre de la junta.
Mil Gràcies

2007-12-29T10:40:00.000+01:00

NOUS CURSOS D'INFORMÀTICA

Entrar en el món de les noves tecnologies és un repte per a tots els que tenim una certa edat. Durant molts anys , jo mateix, m'hi vaig resistir. Tenia els problemes resolts, amb una secretària a l'ajuntament que coneixia bé tots els secrets de la informàtica, i el mateix em passava en el Parlament o a nivell de partit.
Però, un dia vaig decidir que no podia dependre dels altres i que havia d'entrar en aquest nou món. Sincerament ho veia molt més complicat del que realment és. Em feia mandra perquè creia que necessitaria mesos per arribar a fer el més indispensable. Res de res, va ser ràpid i senzill.
Uns primers cursets de poques hores, i després molta pràctica amb l'ordinador i al cap de pocs dies s'entra en un món absolutament meravellós. Es pot viatjar, consultar, escriure, enviar i rebre informació i documentació de tot el món.
I personalment em considerava poc destre per aquestes tecnologies. La meva especialitat son les lletres i no la tecnologia, però vaig comprovar que tot és més fàcil del qua aparenta.
Per tant animo a totes les persones de mitjana edat i les més grans a que facin un petit esforç i comencin els nous cursos d'informàtica. Tots els intessats que es posin en contacte amb en Antonio Velasco i ell ja organitzarà dies i hores. Pensem fer cursets als matins i les tardes ,per facilitar petits grups i horaris de la gent si treballen.
A més, tenim dos ordinadors en el Centre Cívic, però després de festes també organitzarem trobades, cursos i tallers de pràctica a les Escoles dintre del projecte de POBLE EDUCADOR. Allà hi ha més ordinadors i es poden fer grups més grans i fins i tot anar-hi a fer pràctiques. Com també compaginar diferentes edats perquè pugueu veure com treballen els nens i nenes, o els joves amb els ordinadors i tot el que podem aprendre d'ells.
En definitiva, ànims a tots i a totes, i aprofiteu les facilitats que us donem des de l' Ajuntament i des de la Associació de la Gent Gran per aprendre informàtica d'una manera fàcil, i gratuïta.
A veure quants donen el pas. Rebeu una cordial salutació. Joan Roma, Alcalde.

2007-12-14T11:30:00.001+01:00

ACTIVITATS PER LA GENT GRAN

El Centre Cívic va ser concebut com a lloc destinat a activitats per la Gent Gran i així ho va`rem fer constar en les subvencions demanades a Generalitat, Diputació i Caixa de Manresa.
Des de la seva inauguració l’horari de funcionament s’ha anat ampliant fins ocupar totes les tardes dels 7 dies de la setmana. L’ajuntament considera diners ben invertits , perquè el Centre faci aquesta funció, i així seguirà mentrestant es vegi que hi ha una bona assistència .
Amb tot, convé recordar que hi ha activitats en les quals podrien participar-hi més persones. Es molt interessant i fins i tot , necessari que la gent gran surti de casa, faci activitat, parli, jugui i practiqui jocs i treballs que afavoreixen la convivència i animen l’esperit. D’aquí que animem a la participació de tothom en aquestes activitats que programa la Associació de la Gent Gran de Borredà.
I aixó és compatible amb anar a passejar, una altra manera d’allargar la vida, o viatjar que també és molt saludable, aprofitant les oportunitats que dona la Generalitat o el Govern Central per mitjà de l’INSERSO.
Des d’aquí faig una crida a la participació i penseu que de cara l’any vinent es programaran nous cursets d’informàtica per a principiants i multitud d’altres tallers i cursets . Però també us faig saber que si algú té propostes a fer de coses que podrien interessar a un grup de persones del poble, que ho digui als membres de la Junta o a la Rosa Genovés. El que es proposi es pot programar de cara l’any vinent.
Bé, l’important és parcipar i gaudir de la vida i de les bones oportunitats que l’ajuntament posa a la vostra disposició, ajudats per la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Entre tots fem possible un bon pla d’activitats al llarg de tot l’any.
Anims i a participar. Joan Roma, Alcalde

2007-12-04T10:51:00.000+01:00

DUES IMPORTANTS LLEIS SOCIALS
He demanat al Parlament la tramesa de dues importants lleis de carácter social que tindran una molt positiva repercussió en tota la gent gran de Catalunya i Espanya. He considerat útil posar-les en aquest blog perquè es puguin consultar permanentment.
Es tracta de la Llei de Dependència, aprovada pel Congrés de Diputats , i per tant aplicable a tot Espanya. I la Llei de Serveis Socials, aprovada pel Parlament de Catalunya i per tant aplicable aquí.
Les dues lleis es complementen i suposaran canvis importants per totes aquelles persones que tenen pensions molt baixes i les veuran complementades amb uns imports provinents del Govern de la Generalitat. I l’altra llei, regula ajudes econòmiques per totes aquelles persones que tenen diferents graus de dependència. Es a dir, que no es poden valer per elles soles.
Qui estigui en algun d’aquests casos el que ha de fer és anar a parlar amb la Assistenta Socials, Montserrat Pedrals, i ella us explicarà com funciona tot plegat i quins papers s’han d’omplir per poder-ho demanar.
Ja sabeu que la Assistenta Social ve tots els dilluns al matí de 9 a 12. I tal com ja us vaig anunciar a partir de l’any vinent, ampliarà el seu horari, de manera que tothom tindrà el seu temps per poder demanar les coses que no entengui o que cregui que hi té dret.
Les dues lleis han entrat ja en vigència i per tant es poden començar a demanar els ajuts que determinen.
Si teniu temps, us recomano llegir-les perquè veureu com hi ha propostes molt interessants i importants de cara a la gent amb pocs recursos o que tenen malalts a casa. I recordeu el que no entengueu ho demaneu a la Montserrat Pedrals.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

2007-12-04T10:41:00.000+01:00

Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials
Tram. 200-00003/08

Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 21, 03.10.2007, DSPC-P 30
BOPC, 138, del 10.10.07; DOGC, 4990, del 18.10.07

PLE DEL PARLAMENT

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el dia 3 d’octubre, ha debatut el Dictamen de la Comissió de Benestar i Immigració referent al Projecte de llei de serveis socials (tram. 200-00003/08) i les esmenes reservades pels grups parlamentaris.
Finalment, d’acord amb l’article 55.2 de l’Estatut d’autonomia i amb els articles 112 i 113 del Reglament del Parlament, ha aprovat la llei següent:
LLEI DE SERVEIS SOCIALS
Preàmbul
I
L’Estatut d’autonomia de Catalunya reconeix, en el ca¬pítol I del títol I, els drets i deures de l’àmbit civil i social, entre els quals s’inclouen els drets relatius als serveis socials. Aquests drets vinculen tots els poders públics, les disposicions dels quals els han de respectar i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable perquè siguin plenament efectius. Llur protecció és garantida jurisdiccionalment. Així mateix, l’Estatut estableix els principis rectors que han d’orientar les polítiques públiques i encarrega als poders públics de promoure les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. Entre aquests principis cal destacar els referents a la cohesió i el benestar socials, en aplicació dels quals els poders públics, entre altres mesures, han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya, han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinin com a bàsics.
La regulació que estableix l’Estatut s’emmarca en la Declaració universal dels drets humans, la Carta social europea i la Constitució espanyola. Així, l’article 25 de la Declaració universal de drets humans de les Nacions Unides, del 1948, proclama: «Tothom té dret a un nivell de vida que asseguri, a ell i a la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris [...].»; l’article 14 de la Carta social europea disposa: «A fi d’assegurar l’exercici efectiu del dret a beneficiar-se dels serveis socials, les parts es comprometen a impulsar o organitzar serveis que, utilitzant mètodes de treball social, contribueixin al benestar i al desenvolupament de les persones i dels grups en la comunitat, i a llur adaptació a l’entorn social [...].», i l’article 10.1 de la Constitució espanyola estableix: «La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la perso¬nalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social», la qual cosa s’ha de relacionar amb l’article 9.2, que ordena als poders públics de «promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.»
II
L’article 166 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, volun¬tariat, protecció de menors i promoció de les famílies i estableix que aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública; la regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Ca¬ta¬lunya; la regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col•lectius en situació de pobresa o de necessitat social, i la intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. D’altra banda, l’article 165 atribueix a la Generalitat l’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya, l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col•laboren amb el sistema de la seguretat social en matèria de serveis socials, i el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
L’amplitud de les competències de la Generalitat no pot fer oblidar que l’Estatut estableix que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. L’article 84.2.m estableix que els governs locals tenen competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, en la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones i dels serveis socials públics d’assistència primària i en el foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. L’article 84.1 garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. Així mateix, l’article 92 configura la comarca com un ens local amb personalitat jurídica pròpia, format per municipis, amb competències gestores.
III
Els serveis socials són un dels sistemes de l’estat del benestar, conjuntament amb la seguretat social, el sistema de salut, el sistema d’educació, les polítiques per a l’ocupació, les polítiques d’habitatge i altres actuacions públiques. Els serveis socials són el conjunt d’intervencions que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.
L’anterior llei de serveis socials de Catalunya, del 1985, la Llei d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, del 1994, i el Decret legislatiu 17/1994, pel qual s’aprova la refosa de les lleis anteriors, defineixen els serveis socials, estableixen un dret genèric als serveis socials per a tota la població i fan una proposta de sistema de serveis socials que ha servit per a posar en marxa una estructura dels serveis socials, per a avançar en la responsabilització pública de les administracions i per a establir un sistema de participació dels agents implicats.
En aquest marc legislatiu, la Generalitat, els ajuntaments i la iniciativa social han contribuït a desenvolupar el sistema de serveis socials de Catalunya, format per recursos, per prestacions de serveis, tecnològiques i econòmiques i per programes, equipaments i activitats de prevenció, atenció i promoció social. Tanmateix, és un sistema que cal dotar de cobertura universal i en el qual cal fer un reconeixement específic del dret subjectiu d’accés als serveis socials.
Les transformacions i les noves realitats que viu la societat catalana plantegen nous reptes que cal afrontar des del consens i la cooperació social i política. El creixement demogràfic accelerat dels darrers anys, l’envelliment de la població, la diversitat de les famílies i els nuclis de convivència, les noves bosses de pobresa, el risc de desigualtats personals, col•lectives o territorials, les situacions de dependència que viuen moltes persones i la complexitat que comporta per a les famílies, i els canvis en el mercat laboral en són alguns exemples.
La construcció d’una societat de progrés ve determinada també pel nivell de cohesió social, la qual es basa en la igualtat d’oportunitats i en la promoció social i individual. Els serveis socials són un instrument per a afavorir l’autonomia de les persones, per a millorar les condicions de vida, per a eliminar situacions d’injustícia social i per a afavorir la inclusió social.
IV
Els serveis socials han permès pal•liar situacions de desigualtat. Cal, però, millorar i consolidar el Sistema Català de Serveis Socials perquè doni resposta a les necessitats actuals. Amb aquest objectiu, aquesta llei configura el dret a l’accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal, que esdevé un principi bàsic del Sistema, orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social de les persones. Al mateix temps, aquesta llei organitza els serveis socials des d’una definició competencial basada en la descentralització i en la subsidiarietat, amb més participació i amb més coordinació i cooperació dins el sector. El Sistema Català de Serveis Socials es configura així com un dels pilars de l’estat del benestar a Cata¬lunya.
L’efectivitat del principi d’universalitat del dret a l’accés als serveis socials rau en el finançament de les prestacions. Per tant, qualsevol opció requereix uns estudis econòmics previs que garanteixin la sostenibilitat de les propostes. El finançament hauria d’ésser mixt, amb una implicació important dels pressupostos públics, de la Generalitat i de les corporacions locals, per a finançar les prestacions, i dels usuaris, per a contribuir a pagar-les. Per això, el model que aquesta llei incorpora s’articula per mitjà d’una cartera de serveis definida com un instrument dinàmic a partir de l’estudi de la realitat social i territorial i des de la previsió i la planificació, i finançada públicament amb criteris de sostenibilitat que, en alguns casos, poden requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis. Això no obstant, el Govern i els òrgans assessors en matèria de serveis socials han de mantenir al dia els estudis estadístics que permetin la comparació permanent dels percentatges de despesa i dels programes prioritaris en aquest àmbit i han de vetllar perquè el model convergeixi amb el mo¬del representat pels deu països més avançats de la Unió Europea.
La descentralització que es proposa exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l’accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d’opcions territorials i sectorials. L’organització dels serveis socials i la coordinació amb els altres sectors del benestar s’han de centrar en l’atenció a les persones i han de permetre de dissenyar programes transversals, com els sociosa¬nitaris, els socioeducatius i els sociolaborals. D’altra banda, el principi de subsidiarietat fa prevaler l’actuació de les instàncies més properes sempre que compleixin els requisits de l’eficiència. Això implica apoderar les persones, les famílies i les entitats d’iniciativa social, perquè, si volen, es puguin fer càrrec de la cobertura de determinades necessitats dins la comunitat, amb el suport dels serveis socials públics, sens perjudici que la Generalitat i les corporacions locals, d’acord amb llurs competències, siguin les responsables del desenvolupament, la planificació, la coordinació operativa de les accions, l’avaluació i la descentralització de la gestió.
S’ha de repensar i reestructurar la participació i la implicació ciutadanes en el sistema de serveis socials, en els seus diferents nivells, el central, el local i el dels centres, sia mitjançant òrgans formals sia amb experiències d’innovació democràtica, tant en la definició de les necessitats i la presa de decisions com en la gestió dels serveis. També s’han d’abordar les relacions amb les entitats voluntàries per tal que, respectant llurs elements essencials, com l’autonomia, la independència i l’esperit crític, es trobin fórmules de col•laboració amb les administracions públiques, aprofitant l’acció voluntària supervisada per personal professional qualificat, però clarament deslligada del treball del personal professional. Així mateix, s’ha d’avançar en el reconeixement del paper del sector privat, especialment en la prestació de serveis, i en la potenciació de la iniciativa social de la societat civil organitzada, especialment com a representació dels diferents col•lectius. D’altra banda, cal reservar al sector públic, a més de la gestió directa de determinats serveis, les competències de planificació, ordenació, avaluació i coordinació general del sistema; de seguiment, avaluació i control de les prestacions garantides; de garantia de la qualificació, formació i professionalitat del personal, i de registre, control, inspecció i règim disciplinari.
És important assolir la implicació i identificació dels ciutadans en les polítiques que es desenvolupen i associar en llur formulació i aplicació un major nombre de persones i organitzacions, amb l’objectiu d’obtenir més transparència i responsabilització. En aquest sentit, cal reconèixer el paper essencial de les entitats del tercer sector en la creació del model de serveis socials a Ca¬talunya i de l’extensa xarxa que posen a l’abast de les persones en situació d’exclusió social, de risc o de vulnerabilitat. És per això que cal garantir l’establiment d’un model de cooperació i concertació públic i privat que les fomenti i els doni estabilitat, i també prioritzar l’aplicació de clàusules socials en la contractació per a la gestió de serveis públics. Les entitats representatives dels beneficiaris dels serveis socials i del tercer sector social contribueixen a fer efectives les obligacions dels poders públics d’aconseguir la igualtat d’oportunitats de totes les persones, una qualitat de vida millor, el des¬ple¬gament d’una xarxa de serveis socials adequada a les necessitats, la identificació de necessitats emergents, la sensibilització social i la participació ciutadana, i també la solidaritat i la cohesió social en la constitució d’una societat més justa.
V
En l’elaboració d’aquesta llei s’ha plantejat un procés de participació molt ampli, per a cercar el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials. A partir d’un document de bases, elaborat per un comitè d’experts, s’ha engegat un procés de participació que ha permès presentar i debatre el futur dels serveis socials amb els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions, amb les entitats prestadores de serveis socials, amb els sindicats i les patronals, amb les associacions d’entitats d’iniciativa social del sector, amb les associacions i les federacions d’usuaris i amb els col•legis professionals. Cal valorar el debat i les apor¬tacions fetes, que han enriquit el plantejament inicial i que han permès aprofundir en els objectius. Aquest procés de participació ha generat un ampli consens sobre la pertinència de prioritzar els valors presents en la legislació i els principis rectors d’universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió co¬munitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets i la dignitat de la persona, foment de l’autonomia personal, economia, eficiència, eficàcia i qualitat dels serveis socials.
El procés també ha permès posar de manifest el repte d’assolir la cohesió i la justícia socials. Aquest repte afecta tots els agents del sector i comporta modernitzar els serveis socials i compartir els objectius, d’acord amb les realitats i les demandes de la societat catalana. Cal un canvi que vagi des dels requisits mínims dels equipaments, dels quals s’han de potenciar els aspectes de la qualitat assistencial, fins a les mesures de control, inspecció i seguiment dels aspectes qualitatius. Cal que, a partir d’uns mínims que garanteixin l’atenció digna a les persones, s’articulin formes que permetin la diversitat, la innovació, la flexibilitat, l’optimització dels recursos i l’adaptació als territoris i a llurs característiques socioeconòmiques. Les taules sectorials dels diferents àmbits dels serveis socials, amb presència de l’Administració, han d’avançar cap a l’homologació de les condicions laborals dels treballadors en aquest camp.
Els serveis socials s’estructuren en dos nivells: l’atenció bàsica i l’especialitzada. L’atenció bàsica, de caràcter públic i local, és un dispositiu potent d’informació, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual i comunitari que, a més d’ésser la porta d’entrada habitual al sistema de serveis socials, és l’eix vertebrador de tota la xarxa de serveis i aprofita el mo¬del consagrat per l’experiència dels ajuntaments i dels consells comarcals. Les prestacions s’articulen a partir d’aquesta via d’accés i inclouen les prestacions d’atenció domiciliària, que pretenen facilitar que la persona pugui romandre a casa seva; les prestacions teleassis¬tencials i les ajudes tècniques, que faciliten l’autonomia de les persones; els serveis diürns, amb serveis propers que afavoreixen també la permanència en l’entorn, i els serveis residencials, que, tot i el canvi de lloc de residència que comporten, han d’allunyar la persona tan poc com es pugui del seu cercle de relacions. Per a com¬plementar aquestes prestacions de servei, es poden establir prestacions econòmiques, que sempre que sigui possible s’han de condicionar, mitjançant el xec servei o un altre sistema, a la utilització d’un servei.
La Cartera de serveis socials i els reglaments que ordenin l’atenció bàsica i l’atenció especialitzada han de fixar les ràtios de personal professional, les titulacions d’accés i els perfils professionals per a assegurar la qua¬litat i l’eficiència en la prestació dels serveis socials garantits del sistema.
VI
Aquesta llei s’estructura en nou títols. El títol I, a més de definir els objectius i les finalitats dels serveis socials, desenvolupa els principis rectors i fa una aproximació als destinataris dels serveis socials. La principal inno¬vació d’aquesta llei és que l’articulat inclou una descripció detallada dels drets i deures de les persones amb relació als serveis socials, la qual cosa els atorga la protecció derivada del rang de la norma que els reconeix.
El títol II regula el sistema de serveis socials de responsabilitat pública i n’ordena l’estructura, les funcions i les prestacions. La principal novetat és la introducció de la Cartera de serveis socials com a instrument per a as¬segurar l’accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials de la població que les necessiti. Aquesta llei inclou, mitjançant un annex, un catàleg de serveis que ha de constituir la guia perquè el Govern elabori la primera cartera de serveis d’acord amb les directrius que estableix la mateixa llei.
El títol III estableix el règim competencial i organitzatiu. El capítol I regula les competències de les administracions públiques. El capítol II regula l’organització territorial dels serveis, basada en el principi de subsidiarietat, i ordena la descentralització. El capítol III regula la planificació dels serveis socials. El capítol IV regula la coordinació i la col•laboració interadministratives. I el capítol V és la principal novetat, ja que regula el paper dels professionals en els serveis socials.
El títol IV regula la participació cívica en tots els nivells dels serveis socials. Introdueix el traspàs de la informació i els procediments de participació per a reforçar la capacitat de les persones d’incidir en la innovació i el futur dels serveis socials.
El títol V regula el finançament dels serveis socials i ordena especialment les obligacions de les administracions i dels usuaris en el finançament.
El títol VI regula el paper de la iniciativa privada social i mercantil en els serveis socials i ordena l’actuació de les administracions públiques amb relació a les entitats privades.
Els títols VII, VIII i IX regulen, respectivament, la formació i la recerca en els serveis socials, la qualitat dels serveis socials i la inspecció, el control i el règim san¬cio¬na¬dor.
Diverses disposicions addicionals completen la regulació dels serveis socials, entre les quals cal destacar-ne una que aborda la greu situació de les persones amb dependència, que necessiten més autonomia per a fer activitats de la vida diària. Es reconeix de manera expressa que es tracta d’una contingència de caràcter general, una responsabilitat comuna i solidària del conjunt de la societat. La Llei de l’Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, ha establert el marc general d’aquesta política. Atès que la Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, cal mantenir el marc català de referència. Així, les prestacions en l’àmbit de l’atenció a la dependència i la vida autònoma s’integren en el Sistema Català de Serveis Socials, que esdevé un sistema únic i integral a Catalunya.
VII
Aquesta llei vol avançar en el reconeixement del dret als serveis socials de totes les persones en una doble direcció. En primer lloc, vol garantir el dret a la igualtat d’accés, defensant la igualtat d’oportunitats per a accedir als serveis socials com un instrument d’autonomia per a gaudir d’una integració real en la societat. En segon lloc, vol fomentar la solidaritat, garantint l’atenció prioritària a les persones que, per motiu de llur minoria d’edat, dependència o situació de risc o de vulnerabilitat, necessiten els serveis socials per a compensar els dèficits que experimenta llur qualitat de vida. En definitiva, vol contribuir a garantir la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
1. Aquesta llei regula i ordena el sistema de serveis so¬cials amb la finalitat de garantir-hi l’accés universal per a fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població.
2. En el marc del que estableix l’apartat 1, també és objecte d’aquesta llei aconseguir que els serveis socials es prestin amb els requisits i els estàndards de qualitat òptims necessaris per a garantir la dignitat i la qualitat de vida de les persones.
Article 2. Sistema de serveis socials
1. El sistema de serveis socials és integrat pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada destinats a la finalitat que estableix l’article 3.
2. El sistema públic de serveis socials és integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l’Administració d’a¬cord amb el que estableix aquesta llei. Tots aquests serveis configuren conjuntament la xarxa d’atenció pública.
3. Els serveis socials de titularitat pública garanteixen l’existència i el desenvolupament de les accions bàsiques, i també l’equitat territorial, que contribueixen a la justícia i al benestar socials, d’acord amb el que estableix el títol II.
4. Els serveis socials de titularitat privada participen en l’acció social mitjançant l’acompliment d’activitats i prestacions de serveis socials, d’acord amb el que estableix aquesta llei, sota la inspecció, el control i el registre de la Generalitat.
Article 3. Finalitat dels serveis socials
1. Els serveis socials tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.
2. Són necessitats socials, als efectes del que estableix l’apartat 1, les que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col•lecti¬vitat. Les necessitats personals bàsiques són les pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona.
3. Els serveis socials s’adrecen especialment a la prevenció de situacions de risc, a la compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat i de dependència i a la promoció d’actituds i capacitats de les persones com a principals protagonistes de llur vida.
4. La finalitat dels serveis socials s’aconsegueix mitjançant les actuacions, els programes transversals, els projectes comunitaris i les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques que estableixi la Cartera de serveis socials.

Article 4. Objectius de les polítiques de serveis socials
Les actuacions dels poders públics en matèria de serveis socials tenen els objectius essencials següents:
a) Detectar les necessitats personals bàsiques i les necessitats socials.
b) Prevenir, atendre i promoure la inserció social en les situacions de marginació i d’exclusió social.
c) Facilitar que les persones assoleixin l’autonomia per¬sonal i funcional en la unitat familiar o de convivència que desitgin.
d) Afavorir la convivència social.
e) Afavorir la igualtat efectiva de les persones, eliminant discriminacions per raó de gènere o de discapa¬citat o per qualsevol altra condició o circumstància per¬sonal o social arbitrària.
f) Atendre les necessitats derivades de la manca de recursos bàsics i dels dèficits en les relacions personals i amb l’entorn, evitant, si és possible, la institucionalització se¬gregadora com a solució de les dites mancances.
g) Assignar equitativament l’ús dels recursos socials disponibles.
h) Promoure la cohesió social i la resolució comunitària de les necessitats socials, mitjançant polítiques preventives i comunitàries a tot el territori; fer dels serveis socials un factor productiu essencial i generador d’ocupació de qualitat, i normalitzar l’activitat econòmica del sector.
i) Promoure la participació, l’associacionisme, l’ajuda mútua, l’acció voluntària i les altres formes d’implicació solidària en els afers de la comunitat.
j) Promoure la tolerància, el respecte i la responsabilitat en les relacions personals, familiars, convivencials i socials.
k) Lluitar contra l’estigmatització dels col•lectius desafavorits atesos pels serveis socials.
Article 5. Principis rectors del sistema públic dels serveis socials
El sistema públic de serveis socials es regeix pels principis següents:
a) Universalitat: Els poders públics han de garantir a tothom el dret d’accés als serveis socials i llur ús efectiu en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva. Aquest principi no exclou, però, que l’accés es pugui con¬dicionar al fet que els usuaris compleixin determinats requisits i paguin una contraprestació econòmica per assegurar la coresponsabilitat entre els usuaris i les administracions públiques i la sostenibilitat del sistema.
b) Igualtat: S’ha de poder accedir als serveis socials i s’han de poder utilitzar sense cap mena de discriminació arbitrària per raó de les circumstàncies personals, de gènere, socials o territorials. Tanmateix, aquest principi és compatible amb una discriminació positiva si aquesta es justifica en una recerca de la igualtat real i facilita la integració social.
c) Responsabilitat pública: Els poders públics han de garantir la disponibilitat dels serveis socials mitjançant la regulació i l’aportació dels mitjans humans, tècnics i financers i dels equipaments necessaris per a garantir els drets reconeguts. També n’han d’assegurar la planificació, la coordinació, el control, la continuïtat del ser¬vei si se’n determina la necessitat, l’execució i l’avaluació amb criteris d’equitat, justícia social i qualitat.
d) Solidaritat: Les polítiques i actuacions de serveis so¬cials s’han de basar en la solidaritat i la justícia socials com a principi inspirador de les relacions humanes, amb l’objectiu de cooperar al benestar general.
e) Participació cívica: El funcionament dels serveis so¬cials ha d’incorporar la participació de la ciutadania en la programació, l’avaluació i el control. També s’ha de garantir la participació dels usuaris en el seguiment i en l’avaluació de la gestió dels serveis.
f) Globalitat: Els serveis socials han de donar resposta integral a les necessitats personals, familiars i socials considerant conjuntament els aspectes relatius a la prevenció, l’atenció, la promoció i la inserció.
g) Subsidiarietat: Inclou els principis de proximitat i descentralització. Els serveis socials s’han de prestar en l’àmbit personal més proper als usuaris.
h) Prevenció i dimensió comunitària: Les polítiques de serveis socials han d’actuar sobre les causes dels problemes socials i han de prioritzar les accions preventives i l’enfocament comunitari de les intervencions socials.
i) Foment de la cohesió social: Els serveis socials han de contribuir a la cohesió social incorporant elements que afavoreixin la inclusió i la integració social.
j) Normalització: Els serveis socials s’han de prestar a través dels mitjans habituals, evitant els serveis que separin les persones de llur unitat de convivència i de la comunitat o que no les hi integrin, a fi d’afavorir que s’insereixin en les activitats familiars, convivencials, laborals i socials.
k) Coordinació: El sistema de serveis socials s’ha de fonamentar en l’actuació coordinada entre els diversos sistemes de benestar social, que inclouen l’educació, la salut, les pensions, el treball i l’habitatge, entre les administracions públiques i entre aquestes i la societat civil organitzada, amb la finalitat d’establir actuacions coherents i programes d’actuació conjunts.
l) Atenció personalitzada i integral: Els serveis socials han d’assegurar una atenció personalitzada mitjançant la valoració integral de la situació personal, familiar i comunitària de l’usuari o usuària.
m) Respecte pels drets de la persona: Les actuacions en matèria de serveis socials han de respectar sempre la dignitat de la persona i els seus drets.
n) Foment de l’autonomia personal: Els serveis socials han de facilitar que les persones disposin de les condicions adequades per a desenvolupar els projectes vitals, dins la unitat de convivència que desitgin, d’acord amb la naturalesa dels serveis i llurs condicions d’utilització.
o) Economia, eficiència i eficàcia: Els serveis socials s’han de gestionar amb criteris d’economia, eficiència i eficàcia.
p) Qualitat dels serveis: El sistema de serveis socials ha d’aplicar criteris d’avaluació de la qualitat dels programes, les actuacions i les prestacions, prenent com a referència el concepte de qualitat de vida i vetllant perquè els serveis i els recursos s’adaptin a les necessitats socials i al desenvolupament de la comunitat.
q) Continuïtat dels serveis: El sistema de serveis socials ha de garantir la continuïtat en el temps de les prestacions establertes per llei i per reglament i n’ha de mi¬llo¬rar la gestió i la qualitat, sense que es produeixi una reducció o supressió injustificada de qualsevol dels serveis que integren el sistema.

Article 6. Titulars del dret a accedir als serveis socials
1. Els serveis socials s’ofereixen a tota la població i tenen com a destinataris les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual, familiar o comunitari per a fer front a situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat i per a prevenir-les.
2. Són titulars del dret a accedir al sistema públic de serveis socials els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya.
3. Poden accedir al sistema públic de serveis socials les persones que no compleixen la condició que fixa l’a¬par¬tat 2 si es troben en estat de necessitat personal bàsica, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’estrangeria.
4. El que estableix aquest article s’entén sens perjudici dels requisits addicionals per a l’accés a determinades prestacions, d’acord amb llur naturalesa, llurs característiques específiques i llur disponibilitat.
Article 7. Situacions amb necessitat d’atenció especial
Són destinataris dels serveis socials, especialment, les persones que estiguin en alguna o algunes de les situa¬cions següents:
a) Discapacitat física, psíquica o sensorial.
b) Malalties mentals i malalties cròniques.
c) Necessitat social, com les relacionades amb la manca d’habitatge o amb la desestructuració familiar.
d) Drogodependències i altres addiccions.
e) Violència i delinqüència juvenils.
f) Exclusió i aïllament socials.
g) Vulnerabilitat, risc o dificultat social per a la gent gran, la infància i l’adolescència.
h) Violència masclista i les diverses manifestacions de violència familiar.
i) Discriminació per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, ètnia, cultura o religió o per qualsevol altra raó.
j) Problemes de convivència i de cohesió social.
k) El fet d’haver estat víctima de delictes violents, un mateix o els familiars.
l) Sotmetiment a mesures d’execució penal, propi o dels familiars.
m) Condicions laborals precàries, desocupació i pobresa.
n) Urgències socials.
o) Emergències socials per catàstrofes.
p) Petició d’asil.

Article 8. Garantia dels drets i les llibertats fonamentals
1. S’ha de tenir una cura especial a garantir els drets i les llibertats fonamentals i a facilitar-ne l’exercici en la relació que s’estableix amb les persones per a la prestació dels serveis socials.
2. Els professionals i les entitats que gestionen serveis socials han d’orientar llur activitat de manera que es garanteixi especialment la dignitat de les persones, llur benestar i el respecte a llur autonomia i intimitat.
3. L’Administració pública ha de vetllar per l’efectivitat dels drets dels destinataris dels serveis socials.
Article 9. Dret d’accés als serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir a l’atenció social i a gaudir-ne, sense discriminació per raó de lloc de naixement, ètnia, sexe, orientació sexual, estat civil, situació familiar, malaltia, religió, ideologia, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
2. Els destinataris dels serveis socials, d’acord amb el que estableix l’apartat 1, tenen dret a:
a) Disposar d’un pla d’atenció social individual, familiar o convivencial, en funció de la valoració de la situació, que s’ha de d’aplicar tècnicament per procediments reconeguts i homologats.
b) Rebre serveis de qualitat i conèixer els estàndards aplicables amb aquesta finalitat, i dret que se’n tingui en compte l’opinió en el procés d’avaluació.
c) Rebre de manera continuada els serveis socials mentre estiguin en situació de necessitar el servei.
d) Rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari, en els supòsits determinats per l’administració competent.
e) Tenir assignat un professional o una professional de referència que sigui l’interlocutor principal i que vetlli per la coherència, la coordinació amb els altres sistemes de benestar i la globalitat del procés d’atenció, i canviar, si escau, de professional de referència, d’acord amb les possibilitats de l’àrea bàsica de serveis socials.
f) Renunciar a les prestacions i els serveis concedits, llevat que la renúncia afecti els interessos de menors d’edat o de persones incapacitades o presumptament incapaces.
g) Decidir si volen rebre un servei social i escollir lliurement el tipus de mesures o de recursos que s’han d’a¬plicar, d’entre les opcions que els siguin presentades, i també participar en la presa de decisions sobre el procés d’intervenció acordat.
h) La confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en llurs expedients, d’acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal.
Article 10. Dret a la informació en l’àmbit dels serveis socials
En l’àmbit dels serveis socials totes les persones tenen dret a reclamar i a rebre informació veraç sobre els serveis i, en especial, tenen dret a:
a) Rebre informació suficient i entenedora sobre els ser¬veis i les prestacions disponibles, els criteris d’adjudicació i les prioritats per a rebre’ls, sobre els drets i deures dels destinataris i els usuaris, i sobre els mecanismes de presentació de queixes i reclamacions, que han d’ésser exposats de forma visible en els centres d’atenció.
b) Rebre per escrit i, si cal, de paraula, en llenguatge entenedor i accessible, la valoració de llur situació, la qual, si escau, ha d’incloure la qualificació de les necessitats dels familiars o de les persones que en tenen cura.
c) Rebre informació prèvia amb relació a qualsevol in¬tervenció que els afecti a fi que, si escau, hi puguin do¬nar llur consentiment específic i lliure. El consentiment s’ha de donar per escrit quan impliqui l’ingrés en un establiment residencial de serveis socials. En el cas de les persones incapacitades i de les que, per raó de llurs circumstàncies personals, poden ésser declarades incapaces, s’ha de seguir el procediment legalment establert.
d) Accedir a llurs expedients individuals, en tot el que no vulneri el dret a la intimitat de terceres persones, i obtenir-ne còpies, d’acord amb el que estableixen les lleis. Aquest dret no inclou, tanmateix, l’accés a les anota¬cions que el personal professional hagi fet en l’expedient.
e) Presentar suggeriments, obtenir informació, poder presentar queixes i reclamacions, i rebre’n resposta dins el període legalment establert.
f) Disposar dels ajuts i els suports necessaris per a comprendre la informació que els sigui donada si tenen dificultats derivades del desconeixement de la llengua o si tenen alguna discapacitat física, psíquica o sensorial, a fi de garantir l’exercici de llurs drets i facilitar que puguin participar plenament en el procés d’informació i de presa de decisions.
Article 11. Protecció dels drets dels infants i els adolescents
En el cas dels infants i els adolescents en situació de risc, el règim jurídic de protecció ha d’establir la forma d’exercir els drets establerts pels articles 8, 9 i 10 en l’àmbit dels serveis i els recursos per als infants i els adolescents.
Article 12. Drets específics dels usuaris de serveis residencials i diürns
1. Els usuaris de serveis residencials i diürns, a més dels drets que reconeixen els articles 8, 9 i 10, tenen dret a:
a) L’exercici de la llibertat individual per a ingressar i romandre a l’establiment i per a sortir-ne, sens perjudici del que estableix la legislació vigent respecte als menors d’edat, les persones incapacitades i les persones sotmeses a mesures judicials d’internament.
b) Conèixer el reglament intern del servei, i també els drets i els deures, que s’han d’explicar de manera entenedora i accessible, especialment quan afecten infants i adolescents.
c) Rebre una atenció personalitzada d’acord amb llurs necessitats específiques.
d) Accedir a l’atenció social, sanitària, farmacèutica, psicològica, educativa i cultural i, en general, a l’atenció de totes les necessitats personals, per a aconseguir un desenvolupament personal adequat, en condicions d’igualtat respecte a l’atenció que reben els altres ciutadans.
e) Comunicar i rebre lliurement informació per qualsevol mitjà de difusió de manera accessible.
f) El secret de les comunicacions, llevat que es dicti una resolució judicial que el suspengui.
g) La intimitat i la privacitat en les accions de la vida quotidiana, dret que ha d’ésser recollit pels protocols d’actuació i d’intervenció del personal del servei.
h) Considerar com a domicili l’establiment residencial on viuen i mantenir la relació amb l’entorn familiar, convivencial i social, tot respectant les formes de vida actuals.
i) Participar en la presa de decisions del centre que els afectin individualment o col•lectivament per mitjà del que estableix la normativa i el reglament de règim intern, i associar-se per a afavorir la participació.
j) Accedir a un sistema intern de recepció, seguiment i resolució de suggeriments i queixes.
k) Tenir objectes personals significatius per a personalitzar l’entorn on viuen, sempre que respectin els drets de les altres persones.
l) Exercir lliurement els drets polítics, respectant el funcionament normal de l’establiment i la llibertat de les altres persones.
m) Exercir la pràctica religiosa, respectant el funcionament normal de l’establiment i la llibertat de les altres persones.
n) Obtenir facilitats per a fer la declaració de voluntats anticipades, d’acord amb la legislació vigent
o) Rebre de manera continuada la prestació dels serveis i les prestacions econòmiques i tecnològiques en les condicions que s’estableixin per reglament.
p) No ésser sotmès a cap mena d’immobilització o restricció de la capacitat física o intel•lectual per mitjans mecànics o farmacològics sense prescripció facultativa i supervisió, llevat que hi hagi un perill imminent per a la seguretat física dels usuaris o de terceres persones. En aquest darrer cas, les actuacions s’han de justificar documentalment, han de constar en l’expedient de l’usuari o usuària i s’han de comunicar al Ministeri Fiscal, d’acord amb el que estableix la legislació.
q) Conèixer el cost dels serveis que reben i, si escau, conèixer la contraprestació de l’usuari o usuària.
2. Els infants que es troben sota mesures de protecció en centres residencials tenen dret a un pla de retorn a llurs famílies i a viure en centres pròxims a llur comunitat, sempre que les mesures de protecció així ho recomanin.
3. El reglament intern del servei pot desplegar i concretar la forma d’exercir els drets que reconeix l’apartat 1, respectant-ne sempre el contingut essencial i sense restringir els efectes que deriven de llur reconeixement per les lleis.
Article 13. Deures amb relació als serveis socials
1. Les persones que accedeixen als serveis socials o, si escau, llurs familiars o representants legals, tenen els deures següents:
a) Facilitar les dades personals, convivencials i familiars veraces i presentar els documents fidedignes que siguin imprescindibles per a valorar-ne i atendre’n la situació.
b) Complir els acords relacionats amb la prestació concedida i seguir el pla d’atenció social individual, familiar o convivencial i les orientacions del personal professional, i comprometre’s a participar activament en el procés.
c) Comunicar els canvis que es produeixin en llur situació personal i familiar que puguin afectar les prestacions sol•licitades o rebudes.
d) Destinar la prestació a la finalitat per a la qual s’ha concedit.
e) Retornar els diners rebuts indegudament.
f) Comparèixer davant l’Administració, a requeriment de l’òrgan que hagi atorgat una prestació.

g) Observar una conducta basada en el respecte mutu, la tolerància i la col•laboració per a facilitar la convivència en l’establiment i la resolució dels problemes.
h) Respectar la dignitat i els drets del personal dels serveis com a persones i com a treballadors.
i) Atendre les indicacions del personal i comparèixer a les entrevistes a què siguin convocats, sempre que no atemptin contra la dignitat i la llibertat de les persones.
j) Utilitzar amb responsabilitat les instal•lacions del centre i tenir-ne cura.
k) Complir les normes i els procediments per a l’ús i el gaudi de les prestacions.
l) Contribuir al finançament del cost del centre o servei si així ho estableix la normativa aplicable.
m) Complir els altres deures que estableixi la normativa reguladora dels centres i serveis socials de Catalunya.
2. Els infants i els adolescents, i llurs pares, mares i tu¬tors legals, tenen els deures que estableix la legislació.
TÍTOL II. DEL SISTEMA PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS I TIPOLOGIA DELS SERVEIS I LES PRESTACIONS
Article 14. Definició
1. El sistema públic de serveis socials és integrat pel conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, projectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població, de titularitat de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d’altres administracions, i també els que l’Administració concerti amb les entitats d’iniciativa social o privada.
2. El sistema públic de serveis socials funciona de manera integrada i coordinada en xarxa, d’acord amb el marc normatiu comú que regula les activitats de serveis socials.
Article 15. Estructura
1. El sistema públic de serveis socials s’organitza en forma de xarxa per a treballar en coordinació, en col•la¬bo¬ració i amb el diàleg entre tots els actors que intervenen en el procés d’atenció a les persones, i s’estructura en serveis socials bàsics i en serveis socials es¬pe¬cialitzats.
2. La Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública és integrada pel conjunt dels serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per a gestionar les prestacions incloses en aquesta llei o en la Cartera de serveis socials.
Article 16. Els serveis socials bàsics
1. Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social.
2. Els serveis socials bàsics s’organitzen territorialment i estan dotats d’un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia interdisciplinaris, integrat pel personal professional necessari per al compliment de llurs funcions, amb l’estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que s’estableixi per reglament. Els serveis socials bàsics inclouen els equips bàsics, els serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
3. Els serveis socials bàsics tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per a fomentar l’autonomia de les persones perquè visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en què es troben o que es puguin presentar. Els serveis socials bàsics han de donar respostes en l’àmbit propi de la convivència i la relació dels destinataris dels serveis.
Article 17. Funcions dels serveis socials bàsics
Corresponen als serveis socials bàsics les funcions següents:
a) Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial.
b) Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials i a les actuacions socials a què poden tenir accés.
c) Valorar i fer els diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social a petició de l’usuari o usuària, del seu entorn familiar, con¬vivencial o social o d’altres serveis de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, d’acord amb la le¬gis¬lació de protecció de dades.
d) Proposar i establir el programa individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal, excepte en aquelles situacions en què la persona estigui ingressada de manera permanent en un centre de la xarxa pública. En aquests darrers casos, els serveis de treball social del centre de la xarxa pública han d’elaborar el dit programa.
e) Revisar el programa individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal quan cor¬respongui.
f) Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació.
g) Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors.
h) Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la par¬ticipació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.
i) Prestar serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, sens perjudici de les funcions dels serveis sanitaris a domicili.
j) Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
k) Orientar l’accés als serveis socials especialitzats, es¬pecialment els d’atenció diürna, tecnològica i residencial.
l) Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa.
m) Gestionar prestacions d’urgència social.
n) Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de mal¬¬tractaments a persones dels col•lectius més vulnerables.

o) Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d’àmbit municipal i comarcal i les altres que li siguin atribuïdes.
p) Coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de be¬nestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials.
q) Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials.
Article 18. Els serveis socials especialitzats
1. Els serveis socials especialitzats s’organitzen atenent la tipologia de les necessitats, per tal de donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.
2. Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col•lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica.
3. Els serveis socials especialitzats s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen.
4. Els serveis socials especialitzats inclouen els equips tècnics de valoració, que tenen com a funció principal valorar i diagnosticar les situacions de necessitat social que no es poden abordar des d’un servei social bàsic, tenint en compte els corresponents informes de derivació dels serveis socials bàsics, i que determinen l’accés a altres prestacions del sistema.
Article 19. Funcions dels serveis socials especialitzats
Corresponen als serveis socials especialitzats les funcions següents:
a) Donar suport tècnic als serveis socials bàsics i col•laborar-hi, en les matèries de llur competència.
b) Valorar i diagnosticar les situacions de necessitat social, i fer altres valoracions especialitzades, que no es poden abordar des d’un servei social bàsic, tenint en compte els corresponents informes de derivació.
c) Oferir un tractament especialitzat a les persones en situació de necessitat que no puguin ésser ateses pels serveis socials bàsics corresponents o intervenir amb relació a aquestes persones.
d) Acomplir actuacions preventives de situació de risc i necessitat social corresponents a llur àmbit de competència.
e) Valorar i determinar l’accés a prestacions econòmiques pròpies d’aquest nivell d’actuació, d’acord amb el marc legal específic.
f) Promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar.
g) Fer el seguiment i l’avaluació de les mesures de protecció i l’elaboració i el control dels plans de millorament.
h) Gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques.
i) Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials especialitzats.
Article 20. Prestacions del sistema públic de serveis socials
1. Són prestacions del sistema públic de serveis socials les actuacions, les intervencions tècniques, els programes, els projectes, els mitjans i les ajudes econòmiques i tecnològiques que s’ofereixen a persones i que es destinen a complir les finalitats que estableix l’article 3.
2. Les prestacions del sistema públic de serveis socials poden ésser de servei, econòmiques o tecnològiques.
Article 21. Prestacions de servei
1. Les prestacions de servei són els serveis i les intervencions acomplerts per equips professionals que tenen com a finalitat la prevenció, el diagnòstic, la valoració, la protecció, la promoció, l’atenció i la inserció de persones, d’unitats de convivència i de grups en situació de necessitat social.
2. Són prestacions de servei les següents actuacions i intervencions acomplertes pels equips professionals:
a) La informació sobre els recursos socials disponibles i sobre l’accés a aquests.
b) L’orientació sobre els mitjans més adequats per a respondre a les necessitats plantejades.
c) L’assessorament i el suport a les persones i els grups que necessiten l’actuació social.
d) La valoració singularitzada i el diagnòstic social de les situacions personals, convivencials i familiars i de les demandes socials.
e) La intervenció professional i el tractament social orientats al compliment de les finalitats dels serveis socials.
f) La protecció jurídica i social dels menors d’edat en situació de desemparament.
g) La protecció jurídica i social de les persones amb capacitat limitada.
h) L’atenció residencial substitutiva de la llar.
i) L’atenció diürna.
j) L’atenció domiciliària.
k) Les que s’estableixin en la Cartera de serveis socials.
3. Les prestacions de servei tenen la condició de complement necessari de l’aplicació de qualsevol altre tipus de prestació social.
Article 22. Prestacions econòmiques
1. Són prestacions econòmiques les aportacions dinerà¬ries, que tenen com a finalitat atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per a fer-hi front i no estan en condicions d’aconseguir-los o re¬bre’ls d’altres fonts. El règim jurídic i fiscal d’aquestes prestacions o de les que es reconeguin s’ha de regular per mitjà d’una legislació específica.
2. Les prestacions econòmiques es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, de dret de concurrència o d’urgència social.

Article 23. Prestacions tecnològiques
Són prestacions tecnològiques les que per mitjà d’un producte atenen les necessitats socials de la persona i es poden associar amb altres prestacions. Tenen aquesta consideració les prestacions següents:
a) L’assistència tecnològica i la teleassistència domiciliària.
b) Les ajudes instrumentals destinades a mantenir o mi¬llorar l’autonomia personal.
c) Les de naturalesa semblant que s’estableixin norma¬ti¬vament.
CAPÍTOL II. LA CARTERA DE SERVEIS SOCIALS DEL SISTEMA PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS
Article 24. La Cartera de serveis socials
1. La Cartera de serveis socials és l’instrument que de¬ter¬mina el conjunt de prestacions de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
2. La Cartera de serveis socials ha d’incloure totes les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques del sistema públic de serveis socials.
3. La Cartera de serveis socials ha de definir cada tipus de prestació, la població a què va destinada, l’establiment o l’equip professional que l’ha de gestionar, els perfils i les ràtios dels professionals de l’equip, i els estàndards de qualitat. En tots els casos ha de garantir l’accés a les prestacions amb el suport de l’Administració, tenint en compte criteris de progressivitat en la renda dels usuaris.
4. Les prestacions garantides són exigibles com a dret subjectiu d’acord amb el que estableix la Cartera de serveis socials, que ha d’incloure, almenys, la necessitat d’una valoració professional prèvia i d’una prova objectiva que n’acrediti la necessitat.
5. L’accés a les prestacions no garantides es fa d’acord amb el que estableix la Cartera de serveis socials i d’acord amb els crèdits pressupostaris assignats i aplicant-hi els principis objectius de prelació i concurrència.
6. L’usuari o usuària pot haver de participar en el pagament del cost de les prestacions que comportin substitució de la llar, alimentació, vestit, neteja de la llar i allotjament, d’acord amb el que estableix el títol V i amb els criteris que fixen la Cartera de serveis socials i la normativa aplicable.
7. La Cartera de serveis socials ha d’incloure els estudis econòmics de costos i forma de finançament de les diferents prestacions.
Article 25. Procediment d’elaboració i d’aprovació de la Cartera de serveis socials
1. La Cartera de serveis socials és aprovada per decret del Govern.
2. Els programes pressupostaris de les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat han d’especificar la tipologia i la població destinatàries de les prestacions garantides per la Cartera de serveis socials.
3. La Cartera de serveis socials té una vigència quadriennal. No obstant això, es pot revisar anticipadament d’acord amb el que estableixin les lleis de pressupostos.
4. El Govern, en el procés d’elaboració i revisió de la Cartera de serveis socials, ha de garantir la participació cívica d’acord amb el que estableix aquesta llei, ha de justificar qualsevol decrement en la Cartera respecte de la versió anterior amb informes del Consell General de Serveis Socials i del Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, ha de garantir la codecisió dels ens locals titulars de part del sistema de serveis socials per mitjà del Consell de Coordinació de Benestar Social i ha de tenir en compte les dades del Sistema d’Informació Social i la informació procedent de les instàncies socials que siguin rellevants per als serveis socials.
Article 26. Criteris d’intervenció
1. El sistema públic de serveis socials ha d’ajustar la seva actuació a projectes o programes individuals, familiars, convivencials, de grup o comunitaris, en funció de les circumstàncies concurrents, per a acomplir millor l’atenció social i la inserció.
2. Les actuacions de serveis socials han de garantir per a cada persona o unitat de convivència la globalitat i la integritat de les intervencions, i han d’aplicar els recursos de la manera més adequada.
3. Amb la finalitat d’assolir els objectius que fixen els apartats 1 i 2, s’ha d’establir per reglament que cada persona o unitat de convivència que accedeixi a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública ha de tenir assignat un professional o una professional de referència, que preferentment ha d’ésser el mateix i que habitualment ha d’ésser un treballador o treballadora social dels serveis socials bàsics. El professional o la professional de referència té les funcions de canalitzar les diverses prestacions que la persona o la unitat de convivència necessita, vetllar per la globalitat de les intervencions i per la coordinació entre els equips professionals de serveis socials i les altres xarxes de benestar social, afavorir la presa de decisions i agilitar-les.
4. Correspon a les administracions públiques competents la valoració de les situacions de necessitat de les persones per a l’accés als serveis socials bàsics i especialitzats.
5. L’usuari o usuària té dret a escollir el centre proveïdor del servei entre els de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i els gestionats en règim de servei públic, d’acord amb la naturalesa del servei, la disponibilitat de places i la valoració del professional o la professional de referència assignat.
TÍTOL III. DEL RÈGIM COMPETENCIAL I ORGANITZATIU
CAPÍTOL I. COMPETÈNCIES DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Article 27. Responsabilitats públiques
1. L’Administració de la Generalitat, els municipis i els altres ens locals de Catalunya són les administracions competents en matèria de serveis socials, d’acord amb el que estableix aquest títol i, si escau, la legislació sobre organització territorial i règim local.
2. Els municipis i els altres ens locals poden exercir com¬¬petències pròpies de l’Administració de la Generalitat per via de delegació, d’encàrrec de gestió o de fórmules de gestió conjunta, sens perjudici de les competències que les lleis els atribueixen.

Article 28. Competències del Govern
Corresponen al Govern les competències següents:
a) Impulsar les mesures legislatives necessàries en ma¬tèria de serveis socials.
b) Desplegar per reglament la legislació de serveis socials.
c) Aprovar els plans i els programes generals de serveis socials.
d) Establir les directrius i les prioritats de la política general de serveis socials.
e) Aprovar la Cartera de serveis socials, d’acord amb el que estableix l’article 25.
f) Ordenar els serveis socials i establir les directrius, els criteris i les fórmules de coordinació general del sistema i de coordinació transversal entre els departaments de la Generalitat si cal per a millorar la gestió i l’eficàcia de la política de serveis socials.
g) Establir els criteris i els estàndards mínims de qualitat dels diversos serveis socials.
h) Establir els criteris bàsics sobre el règim jurídic aplicable als serveis socials públics, per a l’accés als serveis i per a la participació, si escau, dels usuaris en llur finançament.
i) Coordinar l’execució de les polítiques públiques en matèria de lluita contra la violència masclista, física o psíquica, i, a aquest efecte, coordinar i impulsar les ac¬cions dels departaments de la Generalitat, i col•labo¬rar amb les administracions locals i amb les entitats d’iniciativa social que treballen en la protecció de les dones víctimes de la violència masclista i els donen suport.
j) Les que li atribueixen expressament les lleis.
Article 29. Competències del departament competent en matèria de serveis socials
Corresponen al departament competent en matèria de serveis socials les competències següents:
a) Adoptar les mesures necessàries per a aplicar les directrius que el Govern estableix en matèria de serveis socials i per a desplegar i executar les disposicions i els acords que adopti, i avaluar-ne els resultats.
b) Elaborar els plans i els programes generals de serveis socials i fomentar la iniciativa social, i també avaluar el grau de compliment dels objectius, de l’eficàcia i de l’eficiència dels dits plans i programes generals.
c) Adoptar les mesures necessàries per a aplicar la Cartera de serveis socials.
d) Col•laborar i cooperar amb els municipis i els altres ens locals en l’aplicació de les polítiques de serveis socials.
e) Crear, mantenir, avaluar i gestionar els centres, serveis, recursos, equipaments, projectes i programes relatius als serveis socials especialitzats, sens perjudici del que estableixen els articles 31.1.f i 32.d, i els que li corresponguin d’acord amb les lleis.
f) Complir les funcions de registre, autorització, garantia de qualitat i acreditació dels serveis socials.
g) Exercir la inspecció, el control i la potestat sancio¬nadora en matèria de serveis socials, llevat de les potestats expressament reconegudes al Govern.
h) Gestionar les prestacions de serveis socials que li corresponguin d’acord amb les lleis.
i) Establir instruments de recollida d’informació i fer-ne el tractament estadístic als efectes de les polítiques de serveis socials, i també establir els elements bàsics i comuns del Sistema d’Informació Social, coordinar-los i avaluar el sistema de serveis socials.
j) Establir els criteris generals per a finançar, concertar i comprar serveis.
k) Promoure i fomentar les fórmules de gestió conjunta dels serveis socials de competència local.
l) Fomentar la participació ciutadana, l’associacionisme, el voluntariat i altres fórmules d’ajuda mútua, d’a¬cord amb les administracions locals si són de llur àmbit territorial.
m) Elaborar i seguir programes de sensibilització social.
n) Desenvolupar programes formatius per al personal encarregat de la prestació dels serveis socials.
o) Fomentar l’estudi i la recerca en l’àmbit dels serveis socials.
p) Les que li atribueixen les lleis o els reglaments i les que calguin per a desenvolupar i executar la política de serveis socials que no estiguin expressament atribuïdes a un altre departament o a una altra administració pública.
Article 30. Entitats de gestió descentralitzada
1. La Generalitat pot utilitzar fórmules de descentralització funcional mitjançant entitats de dret públic per a gestionar serveis socials de la seva competència.
2. L’organització i el funcionament, les funcions descentralitzades i el règim jurídic aplicable a les entitats de gestió descentralitzada s’han de regular d’acord amb l’estatut de l’empresa pública catalana.
Article 31. Competències dels municipis
1. Corresponen als municipis les competències següents:
a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial.
b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic cor¬responent.
c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent.
d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics.
e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.
f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l’Administració de la Generalitat i l’ens local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.
g) Col•laborar amb l’Administració de la Generalitat en l’exercici de les funcions d’inspecció i control en matèria de serveis socials.
h) Exercir les funcions que li delegui l’Administració de la Generalitat.
i) Participar en l’elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials.
j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals.
k) Les que els atribueixen les lleis.
2. Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics que aquests municipis no estiguin en condicions d’assumir directament o mancomunadament.
Article 32. Competències dels ens locals supra¬municipals
Corresponen als ens locals supramunicipals les competències següents:
a) Donar suport tècnic, econòmic i jurídic als ens gestors de les àrees bàsiques de serveis socials.
b) Oferir serveis d’informació i documentació a les àrees bàsiques de serveis socials.
c) Programar els serveis socials en llur àmbit territorial, d’acord amb els criteris de planificació i coordinació de la Generalitat, el pla estratègic corresponent i la Cartera de serveis socials, en matèria de serveis socials, i convocar una taula territorial amb els consells comarcals i els ajuntaments dels municipis de més de vint mil habitants de llur àmbit territorial.
d) Promoure i gestionar els serveis, les prestacions i els recursos propis de l’atenció social especialitzada per a garantir la cobertura de les necessitats socials de la po¬blació de llur àmbit territorial.
e) Promoure l’associacionisme i els projectes comunitaris per a aconseguir que les necessitats socials es cobreixin i es gestionin millor.
Capítol II. Organització territorial dels serveis socials
Article 33. Principis de l’organització territorial
1. Els serveis socials s’organitzen territorialment d’acord amb els principis següents:
a) Descentralització.
b) Desconcentració.
c) Proximitat als ciutadans.
d) Eficàcia i eficiència en la satisfacció de les necessitats socials.
e) Equilibri i homogeneïtat territorial.
f) Accessibilitat a la informació i als serveis socials.
g) Coordinació i treball en xarxes.
2. El Pla estratègic de serveis socials aprovat pel Govern ha d’establir l’organització territorial dels serveis socials.

Article 34. Àrees bàsiques de serveis socials
1. Les àrees bàsiques de serveis socials són la unitat primària de l’atenció social als efectes de la prestació dels serveis socials bàsics.
2. L’àrea bàsica de serveis socials s’organitza sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi.
3. L’àrea bàsica de serveis socials ha d’agrupar els mu¬nicipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat.
4. Els municipis de més de vint mil habitants poden tenir més d’una àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d’habitants i de les necessitats socials.
Article 35. Àmbit territorial de prestació dels serveis socials especialitzats
1. El Govern ha d’establir l’organització territorial de les prestacions pròpies dels serveis socials especialitzats d’acord amb els principis que estableix l’article 33.
2. L’organització territorial de les prestacions pròpies dels serveis socials especialitzats s’ha de basar en les demarcacions territorials supramunicipals, llevat dels supòsits especials que es puguin establir atenent les característiques geogràfiques, demogràfiques i de comunicació d’un territori determinat.
3. Els municipis o les comarques de més de cinquanta mil habitants poden constituir una demarcació territorial per a la prestació dels serveis socials especialitzats. En aquest cas, els ens locals poden gestionar els serveis per delegació de la Generalitat si ho sol•liciten. En els altres casos, la gestió dels serveis correspon a la Generalitat, sens perjudici de la possible delegació en els ens locals o de l’adopció de fórmules de gestió conjunta entre la Generalitat i els ens locals.
4. La gestió de les prestacions econòmiques corresponents als serveis socials especialitzats és competència de la Generalitat.
CAPÍTOL III. PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS
Article 36. Plans de serveis socials
1. Correspon al Govern establir la planificació general dels serveis socials en funció dels criteris següents:
a) L’anàlisi de les necessitats i de la demanda social de prestacions.
b) Els objectius de cobertura i de la implantació cronològica dels serveis socials.
c) Les previsions necessàries per a elaborar la Cartera de serveis socials i les seves actualitzacions successives.
d) La previsió de mesures generals per a la coordinació interadministrativa i interdepartamental.
e) L’ordenació i la distribució territorial i equitativa dels recursos disponibles.
f) Els mecanismes necessaris per a seguir, aplicar i avaluar els plans.
g) Les previsions necessàries per a assolir els objectius dels plans.
2. El procediment per a elaborar els plans ha de garantir la participació de les administracions competents, dels òrgans consultius de la Generalitat i dels òrgans de participació que estableix aquesta llei.
Article 37. Pla estratègic de serveis socials
1. El Govern ha d’elaborar el Pla estratègic de serveis socials. Aquest pla ha d’aplicar els criteris que estableix l’article 36 des d’una perspectiva general i global per a ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials d’acord amb el que estableix aquesta llei.
2. L’elaboració del Pla estratègic de serveis socials correspon al departament competent en matèria de serveis socials, i la seva aprovació, al Govern. Per a elaborar-lo, s’ha d’establir per reglament un procés participatiu amb la intervenció del Consell de Coordinació de Benestar Social, del Consell General de Serveis Socials i del Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
3. El Govern, abans d’aprovar el Pla estratègic de serveis socials, l’ha de trametre al Parlament i li ha de sol•li¬citar que s’hi pronunciï.
4. El Pla estratègic de serveis socials té una vigència de quatre anys.
5. Sens perjudici dels altres documents que siguin pertinents, el Pla estratègic de serveis socials ha d’incloure:
a) Una memòria econòmica que en garanteixi l’aplicació per períodes anuals. Aquesta memòria ha de servir de base per a elaborar la Cartera de serveis socials.
b) Un informe d’impacte de gènere que analitzi els efectes potencials que el Pla té sobre els homes i les dones.
c) Els documents d’informació necessaris per a avaluar la situació de partida de l’oferta de serveis socials i la demanda real i potencial estimades.
d) Un document que en concreti l’aplicació territorial, tenint en compte la proposta elaborada per una taula formada per la Generalitat i els ens locals competents en serveis socials en els àmbits territorials que s’estableixin per reglament.
Article 38. Plans sectorials
1. El Pla estratègic de serveis socials s’ha de desplegar mitjançant plans sectorials.
2. Els plans sectorials s’han d’elaborar tenint en compte les diferents situacions de necessitat d’atenció social, d’acord amb el que estableix l’article 7.
3. Els plans sectorials poden tenir una vigència pluriennal, d’un màxim de quatre anys. Correspon al departament competent en matèria de serveis socials d’elaborar-los i al Govern d’aprovar-los.
4. Els plans sectorials, atenent les situacions de necessitat objecte de planificació, poden tenir, si cal, caràcter transversal, per a garantir la coordinació i la continuïtat necessàries amb altres sectors de l’atenció social o que tinguin relació amb les polítiques de serveis socials.

CAPÍTOL IV. COORDINACIÓ I COL•LABORACIÓ INTERADMI¬NISTRATIVES
Article 39. Disposició general
1. El Govern i el departament competent en matèria de serveis socials han de vetllar per garantir la coordinació i la integració adequades del sistema de serveis socials amb els altres sistemes que contribueixen al benestar de les persones.
2. Les mesures de coordinació s’han de dirigir espe¬cialment als àmbits de salut, educació, ocupació, justícia, habitatge i cultura i han de garantir l’intercanvi de la informació necessària per a detectar situacions d’alt risc social i intervenir-hi.
Article 40. Òrgans de coordinació
1. El Consell de Coordinació de Benestar Social és l’òrgan encarregat de coordinar les polítiques públiques en matèria de serveis socials, vetllar per llur equitat territorial i articular-les amb els sistemes d’educació, salut, cultura, ocupació, habitatge i justícia. El Consell té una composició mixta i és integrat per representants dels ens locals, mitjançant llurs associacions representatives, i de la Generalitat. S’ha de regular per reglament la com¬po¬sició, el funcionament i les atribucions del Consell.
2. El Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis So¬cials és l’òrgan tècnic encarregat d’estudiar les necessitats socials de la població i d’avaluar l’eficiència i la qualitat del sistema de serveis socials. El componen experts designats per la Generalitat i per les altres administracions competents en matèria de serveis socials. S’ha de regular per reglament la composició, el funcio¬nament i les atribucions del Comitè. El Comitè té caràcter consultiu.
Article 41. Col•laboració entre les administracions públiques
1. L’Administració de la Generalitat i els ens locals col•laboren en l’aplicació de les polítiques de serveis socials, d’acord amb les competències respectives, mitjançant els instruments que estableixen la legislació general de règim jurídic i procediment administratiu i la legislació de règim local.
2. La col•laboració interadministrativa inclou l’establiment per conveni de fórmules de gestió conjunta dels serveis i la creació d’ens de gestió per mitjà d’un consorci o d’altres modalitats legalment establertes.
3. La Generalitat ha d’impulsar la creació d’òrgans de col•laboració interadministrativa per a garantir que les actuacions públiques en matèria de serveis socials es produeixin a partir de la informació recíproca, la consulta i la coordinació entre l’Administració de la Generalitat i la local. Aquests òrgans han d’ésser integrats per representants de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals.
4. La Generalitat ha de fomentar la creació de mancomunitats i altres fórmules de gestió conjunta que facilitin l’exercici de les competències locals en l’àmbit dels serveis socials.
5. La Generalitat ha d’establir convenis quadriennals de coordinació i cooperació interadministratives amb els ens locals supramunicipals, les comarques i els municipis de més de vint mil habitants, a fi de garantir, en l’àmbit territorial corresponent, la coresponsabilitat en la prestació dels serveis socials i l’estabilitat dels serveis i de llurs professionals.
Article 42. Sistema d’Informació Social
1. El Sistema d’Informació Social garanteix la disponibilitat de la informació relativa a les prestacions i a la Cartera de serveis socials.
2. El Sistema d’Informació Social integra les dades relatives a l’atenció social del sector públic i del sector privat, amb els objectius d’evitar duplicitats i millorar l’atenció als destinataris dels serveis socials.
3. Els agents que intervenen en la prestació de serveis socials i els ciutadans tenen dret a accedir al Sistema d’Informació Social i a utilitzar-lo, d’acord amb la normativa aplicable.
4. La configuració del sistema es regeix pel principi de descentralització en el subministrament de les dades i en el tractament que en fan les administracions i entitats implicades.
5. L’Administració de la Generalitat ha de garantir l’existència d’un sistema d’informació social comú, com¬partit i compartible, i també la coordinació d’aquest sistema, establint els criteris comuns als quals s’han d’ajustar el contingut i les condicions d’accés.
6. El Sistema d’Informació Social es fonamenta en els principis de descentralització, interoperativitat i fiabilitat. En l’accés i la utilització del Sistema s’ha de garantir la privacitat de les dades personals constitucionalment i legalment protegides, i també la seguretat de les comunicacions en l’intercanvi d’informació entre els agents del Sistema sobre dades de caràcter personal ne¬cessàries per a accedir a les prestacions.
7. Les dades del Sistema d’Informació Social s’han de recollir, compilar, analitzar i presentar desagregades per sexes i han de ser útils, vàlides, fiables, comprovables, comparables i actualitzades perquè es puguin aprofitar per a recerques acadèmiques, estudis i anàlisi estadística i per a la planificació de polítiques públiques.
8. La creació i el funcionament del Sistema d’Informació Social s’ha de regular per reglament, d’acord amb els principis que estableix aquest article.
CAPÍTOL V. ELS PROFESSIONALS DELS SERVEIS SOCIALS
Article 43. Disposició general
1. L’organització del sistema públic de serveis socials ha de tenir el personal suficient amb la formació, la titulació, els coneixements, l’estabilitat laboral, la capacitat, el reconeixement social i laboral i les aptituds que calguin per a garantir l’eficiència i l’eficàcia en la prestació dels serveis socials.
2. El personal professional que treballa en el camp dels serveis socials és un element cabdal del conjunt del sistema de serveis socials i ha de gaudir de l’atenció, el respecte i el suport a la seva participació necessaris per a assegurar-ne la presència en la definició dels serveis socials.
3. L’organització del personal professional de serveis socials ha de seguir un criteri interdisciplinari per a oferir una atenció integrada i ha d’incloure les mesures necessàries per a garantir l’assignació a cada usuari o usuària o a cada unitat de convivència d’un professional o una professional de referència, d’acord amb el que estableix l’article 26.3.
Article 44. Cobertura de necessitats
1. L’organització del sistema públic de serveis socials ha de garantir la disponibilitat i l’adscripció del personal professional estable, homologat laboralment i necessari per a una atenció social de qualitat en funció de la població, les característiques geogràfiques del territori i les necessitats específiques que s’hagin d’atendre, sota el principi de la unitat de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. En la dita organització, s’ha de cercar l’equitat en l’atenció a les persones independentment de la classe del servei i s’ha d’assolir l’homogeneïtzació dels perfils amb relació a les funcions que s’han de complir.
2. S’han de determinar per reglament els indicadors quantitatius, qualitatius i d’equilibri territorial que s’han d’aplicar perquè els serveis socials bàsics i especialitzats es cobreixin adequadament.
3. Les valoracions del personal professional de serveis socials són vinculants pel que fa a l’assignació dels recursos públics disponibles, en els termes en què s’estableixi per reglament. Així mateix, s’ha de garantir la intervenció professional necessària per a fer el seguiment de l’evolució de la situació personal o familiar objecte de l’atenció social.
Article 45. Mesures de suport i protecció
1. Les administracions responsables del sistema públic de serveis socials han de garantir als professionals la supervisió, el suport tècnic i la formació permanent que els permeti donar una resposta adequada a les necessitats i les demandes de la població. Aquesta formació s’ha de portar a terme en el marc de les mesures i les actuacions que estableix el títol VIII.
2. El personal, funcionari o laboral, al servei de les ad¬mi¬nistracions, d’acord amb el principi d’unitat de la Xar¬xa de Serveis Socials d’Atenció Pública, té dret a la mobilitat interadministrativa per a ocupar llocs de treball necessaris per a la prestació dels serveis socials, conservant els drets adquirits, sens perjudici de percebre les retribucions específiques del lloc de treball que ocupin.
3. Els professionals de serveis socials tenen dret que els responsables dels serveis, els altres professionals i els usua¬ris i llurs acompanyants els tractin amb respecte i correcció. Aquest dret s’ha de garantir en l’àmbit de l’organització i el funcionament dels serveis establint els deures corresponents i aplicant, si escau, el procediment sancio¬nador que estableix aquesta llei.
4. L’administració competent en la gestió dels serveis socials pot adoptar, amb relació al seu personal, mesures destinades a protegir la identitat i les altres circums¬tàncies personals si cal per a complir les funcions encomanades i per a prestar correctament el servei.
5. Els professionals de serveis socials s’han d’integrar en equips tècnics bàsics i especialitzats que han de tenir el suport administratiu i els mitjans materials necessaris i les condicions laborals adequades per a acomplir amb eficàcia i eficiència llur tasca professional.
6. Els professionals de serveis socials han de formar part dels òrgans de participació d’acord amb el que es¬ta¬bleixen aquesta llei i els reglaments que la despleguen i han de participar en els processos d’avaluació periòdica dels serveis.
7. Les administracions competents en matèria de serveis socials han d’adoptar mesures de prevenció i atenció davant de situacions provocades per factors psico¬socials que afectin l’estat emocional, cognitiu, fisiològic i de comportament dels professionals.

TÍTOL IV. DE LA PARTICIPACIÓ CÍVICA EN ELS SERVEIS SOCIALS
Article 46. Principis generals
1. El sistema de serveis socials opera d’acord amb els principis d’una administració relacional.
2. Les decisions relatives al sistema de serveis socials s’han de prendre amb la participació dels ciutadans sempre que sigui possible.
3. La planificació, el seguiment de la gestió i l’avalua¬ció del sistema de serveis socials han d’incorporar els sec¬tors socials afectats o implicats en els serveis socials.
Article 47. La finalitat i els objectius de la participació
1. La finalitat de la participació és integrar la deliberació en els processos de presa de decisions per a adequar el sistema de serveis socials a les necessitats de les persones i a llur diversitat.
2. Els objectius de la participació són la implicació de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis i el reforçament de les xarxes socials de suport.
Article 48. Els canals de participació
1. La participació cívica en el sistema de serveis socials s’articula mitjançant els òrgans de participació que estableix aquesta llei, procediments participatius o qual¬sevol altra acció que sigui pertinent.
2. La forma habitual de participar en els òrgans de participació és mitjançant entitats associatives.
3. La composició dels òrgans de participació s’ha d’establir per reglament prenent com a base criteris objectius i procurant que hi siguin presents les administracions competents en el territori, les organitzacions sindicals i patronals, els col•legis professionals, els usuaris dels serveis socials i les entitats socials més representatives, tant de tipus general, de caràcter cívic, ciutadà i veïnal, com específiques de dones, de gent gran, de persones amb dis¬capacitat o d’altres col•lectius ciutadans, i també les entitats d’iniciativa social i mercantil del sector dels serveis socials.
4. Per a aconseguir la paritat de gènere, els òrgans de par¬ticipació cívica que estableix aquesta llei han de procurar que el nombre de dones que en formen part representi, com a mínim, la meitat del total de membres. Aquesta participació femenina s’ha d’aplicar als membres que no ho siguin per raó del càrrec.
Article 49. Òrgans de participació ciutadana i asso¬ciativa
S’estableixen els òrgans de participació següents:
a) El Consell General de Serveis Socials.
b) Els consells territorials de serveis socials.
c) Els consells locals de serveis socials.
Article 50. Naturalesa i funcions del Consell Ge¬neral de Serveis Socials
1. El Consell General de Serveis Socials és l’òrgan superior de participació en matèria de serveis socials i és adscrit al departament competent en matèria de serveis socials.
2. Corresponen al Consell General de Serveis Socials les funcions següents:
a) Deliberar sobre l’orientació general dels serveis socials a Catalunya.
b) Emetre un informe anual sobre l’estat dels serveis socials i trametre’l al Govern perquè en doni compte al Parlament.
c) Debatre i emetre informes preceptius sobre els projectes de normativa general i els projectes de plans d’actuació, plans sectorials i plans estratègics en matèria de serveis socials abans que s’aprovin.
d) Debatre i emetre informes sobre els avantprojectes de pressupost i la seva liquidació, la memòria del departament, el mapa de serveis socials i la Cartera de serveis socials.
e) Coordinar les actuacions de les administracions públiques i les de les entitats privades.
f) Fer el seguiment de l’execució dels plans i els programes.
g) Fer el seguiment de l’execució dels pressupostos.
h) Formular propostes i recomanacions per a millorar la prestació dels serveis socials.
i) Deliberar sobre les qüestions que el conseller o consellera del departament competent en matèria de serveis socials sotmeti a la seva consideració.
j) Trametre les seves conclusions a altres consells de participació de la Generalitat.
k) Les que li atribueixin les lleis o els reglaments.
3. El departament competent en matèria de serveis socials ha d’informar periòdicament el Consell General de Serveis Socials de les actuacions següents:
a) Les sancions imposades per incompliment de la normativa de serveis socials i, amb caràcter urgent, les que comportin la suspensió temporal o definitiva d’un servei.
b) La concessió de subvencions i ajudes a entitats privades de serveis socials.
c) Els convenis i els acords signats per la Generalitat amb administracions públiques i amb entitats privades de serveis socials.
d) Les sol•licituds i les demandes rebudes en els diversos sectors i serveis, especificant-ne el nombre.
4. El Consell General de Serveis Socials ha de complir les seves funcions en el Ple o en comissió, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.
Article 51. Organització i funcionament del Consell General de Serveis Socials
1. Un reglament ha de regular l’organització i el funcio¬nament del Consell General de Serveis Socials, d’acord amb els principis generals que estableix aquest article i amb els criteris sobre òrgans col•legiats de participació de la Generalitat.
2. El Consell General de Serveis Socials es reuneix a convocatòria del conseller o consellera del departament competent en matèria de serveis socials, que exerceix les funcions de la presidència. No obstant això, pot de¬le¬gar aquestes funcions en un alt càrrec, exclusivament.
3. El conseller o consellera del departament competent en matèria de serveis socials, o l’alt càrrec en qui delegui, pot anar acompanyat de les persones al servei de la Generalitat que siguin pertinents en funció de les matèries que s’hagin de tractar.
4. El departament competent en matèria de serveis socials ha de posar a disposició del Consell General de Serveis Socials els mitjans personals i materials necessaris perquè pugui complir les seves funcions. Una persona al servei de la Generalitat adscrita al departament competent en matèria de serveis socials ha d’exercir les funcions de la secretaria.
5. La composició del Consell General de Serveis Socials ha de respectar els principis següents:
a) Representativitat: N’han de formar part les entitats i les associacions manifestament representatives dels ciu¬ta¬dans i les de l’àmbit dels serveis socials. La composició ha de respectar la diversitat de la societat.
b) Inclusió: S’han d’establir mecanismes per a evitar l’exclusió de valors o interessos territorials, socials o sectorials relacionats amb les matèries que es debaten en el Consell i per a garantir-ne l’equilibri.
c) Obertura: El reglament del Consell ha d’establir els mecanismes que garanteixin l’accés puntual de grups o persones, encara que no hi estiguin formalment associats, si és objectivament necessari a causa de la matèria que s’hi debat.
6. En el Consell General de Serveis Socials hi ha d’haver representants dels departaments vinculats amb els serveis socials, dels ens locals, dels usuaris, de les entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals, de les dones i de les entitats d’iniciativa social.
7. Poden assistir a les sessions del Consell General de Serveis Socials, per raons d’oportunitat, representants d’altres òrgans de participació de la Generalitat. Aquests òrgans i el Consell poden fer deliberacions conjuntes.
8. El Consell General de Serveis Socials pot sol•licitar la participació de les persones que, per llurs coneixements, per la responsabilitat que tenen o per altres mo¬tius, hi poden fer aportacions d’interès.
Article 52. Estructura del Consell General de Ser¬veis Socials
1. El Consell General de Serveis Socials s’estructura en els òrgans següents:
a) El Ple.
b) Les comissions funcionals.
c) Les comissions sectorials.
2. El Ple tracta de les matèries estratègiques més importants per al sistema de serveis socials, especialment de les que estan relacionades amb la planificació.
3. Les comissions funcionals segueixen, d’una manera permanent, el desenvolupament de la gestió i de la programació dels serveis socials.
4. Les comissions sectorials tracten, d’una manera especialitzada, de la planificació, la programació i l’ordenació de sectors concrets dels serveis socials.
5. El nombre i les funcions de les comissions s’han de determinar per reglament. Així mateix, el reglament ha de regular la relació entre el Ple i les comissions. També es poden crear comissions temporals per a deliberar sobre projectes concrets.
Article 53. Els consells territorials de serveis socials
1. Els ens locals supramunicipals han de constituir consells territorials de serveis socials en els àmbits que de¬fineixi l’ordenació territorial de Catalunya.
2. Els consells territorials de serveis socials són òrgans col•legiats de participació comunitària per a l’assessorament i la consulta en matèria de serveis socials. La determinació de llur composició i de llur règim de funcionament és competència de l’ens local supramuni¬cipal corresponent.
3. En els consells territorials de serveis socials hi ha d’haver representants dels ens locals, dels usuaris, de les entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals, de les dones i de les entitats d’iniciativa social de llur àmbit territorial.
Article 54. Els consells municipals de serveis socials
1. Els ajuntaments que estiguin legalment obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal de serveis socials.
2. Els consells municipals de serveis socials són òrgans col•legiats de participació comunitària per a l’assessorament i la consulta en matèria de serveis socials en els municipis.
3. Els ajuntaments dels municipis que estiguin organitzats en districtes o entitats municipals descentralitzades poden crear consells de serveis socials en aquests àmbits.
4. La determinació de la composició i el règim de funcionament dels consells municipals de serveis socials i, si escau, dels de districte o dels d’entitat municipal des¬centralitzada és competència del municipi.
5. En els consells municipals de serveis socials i, si escau, en els de districte i en els d’entitat municipal descentralitzada, hi ha d’haver representants dels ens locals, dels usuaris, de les entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals, de les dones i de les entitats d’iniciativa social de llur àmbit territorial.
Article 55. Els consells supramunicipals de serveis socials
1. Les comarques o, si escau, els ens associatius constituïts per a gestionar les àrees bàsiques de serveis socials, d’acord amb el que estableix aquesta llei, han de crear consells de participació amb la finalitat que estableix l’article 54.
2. La composició i el funcionament dels consells supra¬mu¬nicipals de serveis socials són competència de la co¬marca o de l’ens associatiu de gestió.
Article 56. Processos de participació
1. Les administracions competents en matèria de serveis socials han d’establir processos de participació en la planificació, la gestió i l’avaluació dels serveis socials.
2. S’entén per procés de participació, als efectes d’aquesta llei, el que, d’una manera integral, inclou les tres fases següents:
a) Fase d’informació, en la qual s’informa els ciutadans del projecte en el qual es vol demanar la participació.
b) Fase de debat ciutadà, mitjançant el qual, emprant les metodologies adequades, es promou el debat entre els ciutadans i se’n recullen propostes.
c) Fase de retorn, mitjançant el qual es trasllada als participants el resultat del procés de participació.
Article 57. Participació en l’àmbit dels centres
En els centres públics on es prestin serveis socials o s’acompleixin activitats socials i en els privats que rebin finançament públic, s’han d’establir processos de participació democràtica dels usuaris o de llurs famílies de la manera que s’estableixi per reglament.
Article 58. Dret a accedir a la documentació administrativa
1. Els ciutadans i les entitats que intervenen en processos de participació tenen dret a accedir a la informació necessària per a complir llurs funcions.
2. Els membres dels òrgans consultius poden accedir a la documentació que està en poder de l’Administració, d’acord amb la legislació.
3. El departament competent en matèria de serveis socials ha de garantir la difusió i l’accessibilitat dels seus informes i recomanacions pels mitjans més adequats, en funció dels costos per a l’Administració i de les capacitats de les persones que volen accedir a la informació.
4. En cas de conflicte, una comissió funcional del Consell General de Serveis Socials ha de mitjançar entre l’Administració i les persones que volen accedir a la informació.
TÍTOL V. DEL FINANÇAMENT DEL SISTEMA PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS
Article 59. Fonts del finançament
El sistema públic de serveis socials es finança amb les aportacions dels pressupostos de la Generalitat, les apor¬tacions finalistes en serveis socials dels pressupostos de l’Estat, les aportacions dels pressupostos dels ajuntaments i d’altres ens locals, les herències intestades si correspon d’heretar a la Generalitat, les obres socials de les caixes d’estalvis, les aportacions d’altres entitats privades i les dels usuaris, en els termes que estableix aquesta llei.
Article 60. Principis del finançament
1. L’Administració de la Generalitat té la responsabilitat de garantir els recursos necessaris perquè l’ordenació i la provisió dels serveis socials que estableix aquesta llei es compleixin adequadament.
2. La Generalitat ha de consignar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a finançar els serveis socials bàsics i especialitzats, les prestacions garantides, les prestacions subjectes a limitació pressupostària i els altres programes, projectes i prestacions de serveis socials, d’acord amb les competències que li atribueixen les lleis.

3. Els crèdits que la Generalitat consigni en els seus pressupostos per a finançar les prestacions garantides són ampliables, d’acord amb el que estableixi la llei de pressupostos corresponent.
4. Les administracions competents en matèria de serveis socials han de tenir en compte el principi de prioritat pressupostària que, per a la infància, estableixen l’article 4 de la Convenció internacional dels drets dels infants i l’article 16 de la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció.
5. Els municipis i els altres ens locals han de consignar en els seus pressupostos les dotacions necessàries per a finançar els serveis socials de llur competència.
6. La prestació dels serveis socials de responsabilitat pública s’ha d’assegurar mitjançant qualsevol modalitat que garanteixi a l’usuari o usuària l’accés al servei, donant preferència a la dotació de serveis a tot el territori.
Article 61. Finançament d’equipaments públics de serveis socials
1. L’Administració de la Generalitat ha de promoure i, si escau, assegurar el finançament dels equipaments i les instal•lacions públics necessaris per a la prestació de serveis socials, d’acord amb la planificació de la Generalitat.
2. Els ens locals, les obres socials de les caixes d’estalvis i les entitats d’iniciativa social i mercantil, especial¬ment les acreditades, poden col•laborar en el finançament dels equipaments i les instal•lacions a què fa referència l’apartat 1.
3. Els municipis han de facilitar el sòl amb les infra¬es¬tructures d’urbanització necessàries per als nous equi¬paments i instal•lacions de serveis socials.
4. S’han d’articular els mecanismes financers adequats per a compensar les inversions en equipaments i instal•la¬cions de serveis socials fetes amb la col•laboració d’en¬titats d’iniciativa privada o altres organitzacions privades quan els dits equipaments i instal•lacions s’integrin en el patrimoni públic.
Article 62. Finançament dels serveis socials bàsics
1. Els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d’ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. Sens perjudici que els serveis socials bàsics han de tendir a la universalitat i la gratuïtat, l’usuari o usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i dels serveis d’ajuda a domicili.
2. L’aportació de la Generalitat als serveis socials bàsics s’ha de fixar en els seus pressupostos, d’acord amb el que estableixin el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials, i s’ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l’àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ésser inferior, en cap cas, al 66 % del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d’ajuda a domicili i de teleassis¬tència que el Pla i la Cartera estableixen per a l’àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials.
3. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d’informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d’urgència social és a càrrec de l’ens local gestor de l’àrea bàsica de serveis socials.

4. Si al final de l’exercici anual la ràtio de personal dels equips o el volum de l’activitat dels diferents serveis, programes i projectes no arriba al mínim que estableix el conveni, l’import corresponent s’ha de deduir del següent pagament de la Generalitat i s’han d’adoptar les mesures necessàries per a la prestació del servei públic. Així mateix, la Generalitat ha d’incloure uns suplements en els seus pagaments si els ajuts econòmics per a emergències socials que atorga l’ens local ho justifiquen. El que estableix aquest apartat s’ha de complir respectant els termes del conveni quadriennal entre ambdues administracions.
5. L’ens local titular de l’àrea bàsica de serveis socials pot decidir el sistema de provisió de serveis, per a l’ajuda a domicili i la teleassistència, d’acord amb les formes de prestació que s’estableixin per reglament.
Article 63. Finançament dels serveis socials especialitzats
1. El finançament dels serveis socials especialitzats correspon a l’administració o l’entitat que n’és titular.
2. Cada administració pública titular de serveis socials especialitzats ha de decidir el sistema de provisió dels serveis, dins del marc reglamentari, d’acord amb criteris d’economia, eficiència i eficàcia.
3. La Generalitat ha de finançar els serveis socials especialitzats corresponents a prestacions garantides a tots els titulars de serveis acreditats dins la Xarxa de Ser¬veis Socials d’Atenció Pública, d’acord amb els mò¬duls que fixen el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials.
4. La Generalitat ha de fixar en la Cartera de serveis socials el mòdul social i, si escau, el copagament per a cada tipus de servei social especialitzat.
5. S’entén per mòdul social el cost dels serveis d’atenció personal, educativa i social que són sempre a càrrec de l’Administració.
Article 64. Finançament de la delegació i la descentralització de serveis
1. En el supòsit de delegació, descentralització o gestió conjunta consorciada, d’acord amb el que estableix el títol III, l’Administració de la Generalitat ha de transferir als ens locals o a les entitats de gestió corresponents els recursos necessaris per a donar cobertura al mòdul social, garantint que el funcionament i la prestació dels serveis siguin adequats.
2. El pagament de serveis socials especialitzats de la Generalitat als ens locals s’ha de fer mitjançant un conveni de col•laboració adequat, basant-se en els costos que fixa la Cartera de serveis socials i en funció del que estableix el Pla estratègic de serveis socials.

Article 65. Obligacions de l’Administració
1. Les administracions han de garantir l’accés universal als serveis socials bàsics i han de tendir a la gratuïtat d’aquests, tenint en compte que l’usuari o usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistèn¬cia i els serveis d’ajuda a domicili, d’acord amb el que estableix aquesta llei. També han de garantir l’accés universal a les prestacions de servei garantides i el finançament del mòdul social d’aquestes prestacions, d’acord amb la Cartera de serveis socials.
2. Les administracions han de garantir un nivell de finançament proporcional a la demanda de serveis i a les necessitats existents, i adequat per a prevenir les necessitats futures i per a desenvolupar i executar altres programes i prestacions de serveis socials.
3. L’Administració de la Generalitat ha de fixar l’import del mòdul social i la participació de l’usuari o usuària en el cost dels serveis dels quals és titular la mateixa Generalitat.
Article 66. Participació de l’usuari o usuària en el finançament
1. En les prestacions de serveis garantides no gratuïtes, la Generalitat ha d’establir en la Cartera de serveis socials el mòdul social i la participació econòmica dels usuaris en llur cost.
2. En les prestacions de serveis, l’Administració ha de tenir en compte el cost de referència per a establir l’import del mòdul social i l’import de la participació de l’usuari o usuària. Aquest cost de referència s’ha de te¬nir en compte tant en els centres de titularitat pública com en els centres privats acreditats.
Article 67. Criteris per a l’establiment de la participació dels usuaris
1. L’Administració, per a determinar la participació dels usuaris, ha de tenir en compte la naturalesa del servei, el cost de referència, la capacitat econòmica de l’usuari o usuària, especialment el seu nivell de renda, i el sector de població a qui s’adreça la prestació o el servei.
2. La determinació de les participacions s’ha de fonamentar en els principis d’equitat, solidaritat i redistribució. La Generalitat ha d’establir i regular un sistema de bonificacions per a la participació en les prestacions garantides, per tal d’atendre situacions d’insuficiència de recursos de l’usuari o usuària. Les bonificacions s’han d’establir en funció del nivell de renda personal i de les obligacions econòmiques respecte a les persones que l’usuari o usuària tingui a càrrec.
3. En el supòsit a què fa referència l’article 66.2, l’usua¬ri o usuària pot participar en el cost del servei mitjançant l’aplicació compensatòria en origen de les pensions econòmiques públiques de les quals pugui ésser beneficiari.
4. No s’ha d’excloure ningú dels serveis o prestacions garantits per manca de recursos econòmics. Tampoc no s’ha de condicionar la qualitat del servei o la prioritat o urgència de l’atenció a la participació econòmica.
TÍTOL VI. DE LA INICIATIVA PRIVADA EN ELS SERVEIS SOCIALS
Article 68. Disposicions generals
1. Les persones físiques i jurídiques privades tenen el dret de crear centres i establiments de serveis socials i de gestionar programes i prestacions d’aquesta naturalesa.
2. L’exercici del dret que estableix l’apartat 1 està subjecte a un règim d’autorització prèvia i requereix, en tots els casos, el compliment dels requisits de qualitat i garantia i de les altres condicions que estableix la nor¬mativa reguladora dels serveis socials de Catalunya.

Article 69. Modalitats d’iniciativa privada
1. La iniciativa privada en matèria de serveis socials pot ésser exercida per entitats d’iniciativa social i per entitats d’iniciativa mercantil.
2. Són entitats d’iniciativa social les fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i les altres entitats i institucions sense ànim de lucre que acompleixen activitats de serveis socials.
3. Són entitats d’iniciativa mercantil les persones jurídiques i les altres entitats privades amb ànim de lucre que acompleixen activitats de serveis socials i que adopten qualsevol forma societària reconeguda per la legislació mercantil.
Article 70. Entitats de serveis socials acreditades
1. Les entitats d’iniciativa privada que ho sol•licitin po¬den formar part de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, per a la qual cosa prèviament han d’obtenir la corresponent acreditació de l’Administració i han d’establir un conveni de col•laboració amb l’administració competent en matèria de serveis socials.
2. L’acreditació d’una entitat d’iniciativa privada comporta el dret de prestar serveis amb finançament públic, d’acord amb el que estableix la normativa reguladora de serveis socials i el conveni de col•laboració.
3. S’han d’establir, per reglament, les condicions de l’acreditació exigibles a qualsevol entitat amb independència de la seva titularitat. S’han de tenir en compte els criteris exigibles següents:
a) L’establiment de nivells mínims comuns per a la qua¬litat dels serveis. Aquests paràmetres mínims comuns s’han de definir en funció dels aspectes estructurals i funcionals dels serveis i dels recursos humans dels centres respecte a la titulació, les competències i la dimensió de les plantilles.
b) L’establiment d’unes condicions laborals homogènies entre el personal i els professionals de les entitats integrades a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
c) Les actuacions i els requeriments necessaris per a garantir el compliment de la normativa ambiental.
d) La participació de l’entitat en el Sistema d’Informació Social, tant pel que fa a la informació que ha d’a¬portar com als informes i a la informació individual a la qual pot tenir accés.
e) La informació economicofinancera i de gestió i la que permeti l’avaluació dels centres.
f) Els protocols o les guies de procediments d’atenció, que s’han de definir i implantar de comú acord entre les administracions i entitats de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
4. Les entitats de serveis socials acreditades poden col•laborar amb l’Administració en el desenvolupament d’equipaments i instal•lacions prioritaris per a la provisió de serveis socials. Les entitats d’iniciativa social tenen, a més, el dret de participar mitjançant llurs associacions representatives en el Consell General de Serveis Socials.

Article 71. Règim d’autorització administrativa
1. Les entitats d’iniciativa privada, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, han de sol•licitar una autorització per a la instal•lació i el funcionament de centres i establiments i per a l’acompliment d’activitats de serveis socials.
2. L’autorització administrativa correspon a l’Administració de la Generalitat i té com a finalitat essencial ga¬rantir el compliment dels requisits de qualitat i dels es¬tàn¬dards mínims en funció de les activitats acomplertes.
3. Les autoritzacions només es poden atorgar si es compleixen els requisits a què fa referència l’apartat 2, que han d’incloure els aspectes següents:
a) Les condicions materials, de seguretat i d’equipament exigibles als serveis en funció de llur naturalesa.
b) Les condicions d’edificació, emplaçament i condicio¬nament dels centres i dels establiments.
c) Els requisits de titulació del personal, el nombre de treballadors, que ha d’ésser suficient tenint en compte el nombre de persones i necessitats que s’han d’atendre, i el grau d’ocupació
d) La presentació d’una memòria i d’un pla d’actuació en què s’especifiqui el règim d’intervenció, la manera de desenvolupar programes d’atenció i la metodologia i els procediments d’execució.
Article 72. Registre d’entitats d’iniciativa privada
1. El departament competent en matèria de serveis socials ha de portar un registre de les entitats d’iniciativa privada que hagin obtingut l’autorització corresponent per a prestar serveis socials.
2. En el Registre d’Entitats d’Iniciativa Privada, d’a¬cord amb el que s’estableixi per reglament, s’han de fer cons¬tar específicament les dades següents:
a) Les entitats que hagin obtingut l’acreditació a què fa referència l’article 70 i que formen part de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
b) La relació de convenis de col•laboració establerts amb les entitats privades.
c) Les incidències que es produeixin com a conseqüència de l’exercici de les funcions d’inspecció i sanció que estableixen les lleis i les incidències que afectin el règim d’autorització administrativa.
d) La composició actualitzada dels òrgans de govern i administració de les entitats.
e) Els comptes anuals auditats de les entitats privades acreditades.
Article 73. Revocació i suspensió de l’autorització
1. L’autorització administrativa per a crear i gestionar centres i per a prestar serveis socials té la condició d’autorització de funcionament i està subjecta, per tant, al compliment permanent dels requisits exigits per a obtenir-la.
2. L’incompliment dels requisits exigits per a obtenir l’autorització pot comportar que es revoqui, incoant prèviament el procediment corresponent.
3. L’autorització administrativa es pot suspendre com a conseqüència d’una mesura cautelar adoptada d’acord amb el règim d’infraccions i sancions que estableix el títol X.
Article 74. Delegació de la competència per a atorgar les autoritzacions administratives
1. La potestat per a atorgar les autoritzacions administratives a les entitats d’iniciativa privada es pot delegar als ens locals supramunicipals i als municipis de més de vint mil habitants, d’acord amb el que estableix la legislació municipal i de règim local.
2. L’Administració de la Generalitat, sens perjudici de les altres funcions de direcció i control que la legislació municipal i de règim local li reserva, ha d’establir les directrius i els criteris necessaris per a garantir que l’exercici de la competència delegada s’adeqüi a les condicions necessàries d’objectivitat i d’igualtat.
Article 75. Règim d’actuació de les entitats d’iniciativa privada
1. Les entitats d’iniciativa social i les entitats d’iniciativa mercantil que hagin obtingut l’acreditació corresponent tenen la consideració d’entitats prestadores de serveis socials als efectes d’aquesta llei.
2. Les entitats d’iniciativa privada, en llur condició d’entitats prestadores de serveis socials, poden gestionar serveis socials de titularitat pública, mitjançant l’establiment del contracte corresponent amb l’administració competent. En aquest cas, passen a formar part de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
3. Els contractes que les entitats d’iniciativa privada fan amb l’Administració han d’estipular les funcions de control, seguiment i avaluació de llur execució. L’Administració ha de vetllar especialment per la garantia de la qualitat i dels estàndards mínims de prestació dels serveis.
4. La contractació de serveis socials per l’Administració es regeix pels principis de publicitat, concurrència, igualtat i no-discriminació, d’acord amb la normativa de contractes de les administracions públiques. Tanmateix, es poden establir per reglament, en funció de la naturalesa del servei, criteris de valoració especial respecte a les en¬titats d’iniciativa social i les entitats de serveis socials acreditades. Especialment, els plecs de clàusules que regeixin la contractació de serveis socials poden donar preferència en l’adjudicació de contractes, en condicions anàlogues, a les proposicions presentades per empreses que ocupin persones amb discapacitat reconeguda o amb risc d’exclusió social o que inverteixin els beneficis en finalitats d’atenció social. En els mateixos termes, es pot donar preferència, en l’adjudicació dels contractes i en l’establiment dels concerts, a entitats sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica, la finalitat o l’activitat de les quals tingui relació directa amb l’objecte del contracte, d’acord amb llurs estatuts o normes fundacionals, i que estiguin inscrites en el registre oficial corresponent, d’acord amb els supòsits que estableix la normativa de contractació administrativa.
Article 76. Subvencions a entitats d’iniciativa social
1. L’Administració de la Generalitat i els ens locals com¬petents en matèria de serveis socials poden atorgar subvencions i altres ajuts a les entitats d’iniciativa social per a coadjuvar a l’acompliment de llurs activitats de serveis socials.
2. Les polítiques de convenis de col•laboració, subvencions i ajuts s’han d’establir en funció del contingut i la finalitat dels plans de serveis socials elaborats d’acord amb aquesta llei i s’han d’adreçar fonamentalment a la creació, el manteniment, la millora i la modernització dels centres, a la promoció i el desenvolupament de pro¬grames i activitats de serveis socials, i a la promoció d’accions formatives i d’activitats de recerca i desenvolupament relacionades amb els serveis socials.
3. Els ajuts i les subvencions s’han d’atorgar d’acord amb els principis de publicitat, concurrència i igualtat.
4. Les entitats beneficiàries de finançament públic l’han de destinar a les finalitats previstes i han de donar com¬pte a l’Administració de la seva aplicació. S’han de fixar per reglament les condicions necessàries per a garantir la transparència i la responsabilitat en la gestió privada dels fons públics.
Article 77. Entitats col•laboradores
1. Són entitats col•laboradores del sistema públic de ser¬veis socials les entitats i les organitzacions sense ànim de lucre no compreses en les modalitats a què fa referència l’article 69 que coadjuven en l’aplicació de la política de serveis socials mitjançant l’acompliment de programes o activitats socials en col•laboració amb l’Administració o amb entitats de serveis socials acreditades.
2. Les entitats col•laboradores poden ésser beneficiàries de finançament públic si han estat reconegudes pel departament competent en matèria de serveis socials als efectes d’acreditar que llurs activitats coincideixen amb les finalitats de serveis socials o les complementen. S’han de fixar per reglament les condicions i els requisits necessaris per a obtenir el reconeixement.
3. Les organitzacions de foment de l’acció voluntària que compleixen els requisits i actuen en el marc que estableix la legislació del voluntariat de la Generalitat tenen la condició d’entitats col•laboradores de serveis socials.
Article 78. Acció de foment de la iniciativa social
1. Les entitats d’iniciativa social són un element definitori del sistema de serveis socials i un element clau en el foment dels serveis socials.
2. L’Administració de la Generalitat i els ens locals, als efectes del que estableix aquest títol, han de fomentar d’una manera preferent la creació i la participació de les entitats sense ànim de lucre en l’acompliment d’activitats de serveis socials.
3. Les administracions han de vetllar perquè les activitats de serveis socials es canalitzin mitjançant les fórmules que estableix aquest títol i n’han de garantir la coordinació amb el sistema públic de serveis socials.
TÍTOL VII. FORMACIÓ I RECERCA EN SERVEIS SOCIALS
Article 79. Acció de foment de la formació i la recerca
1. La Generalitat, en col•laboració amb els municipis i els altres ens locals, ha d’adoptar les mesures necessàries per a fomentar l’acompliment d’activitats i programes adreçats a la formació i el millorament de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica en aquesta matèria.
2. El departament competent en matèria de serveis socials és l’òrgan encarregat de dur a terme les accions de foment. Amb aquesta finalitat, ha d’introduir en els plans d’actuació corresponents les accions següents:
a) La formació adequada a les necessitats del servei.
b) La recerca.
c) La coordinació amb els altres departaments implicats.
d) La participació en la regulació de les noves professions, de l’accés a aquestes i de les exigències del sistema de qualificació professional.
e) La formació per a la prevenció de riscos laborals.
3. La Generalitat pot crear centres i organismes especialitzats en matèria de formació i recerca en serveis socials i pot actuar de manera coordinada amb les universitats i els centres de formació i recerca de Catalunya, a fi de desenvolupar i gestionar les actuacions que estableix aquest article i, especialment, els plans de formació i de recerca.
Article 80. Formació permanent
1. La formació permanent té com a finalitat l’ampliació de coneixements teòrics i pràctics i el millorament i l’actualització de les competències i les habilitats del personal professional de serveis socials.
2. L’acció formativa té com a objectiu final garantir la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia de l’atenció social en benefici dels usuaris i dels ciutadans en general.
3. L’acció formativa té com a destinataris el personal professional dels serveis de titularitat pública i el que presta serveis en centres privats acreditats. En aquest darrer cas, els convenis de col•laboració que les entitats privades estableixen amb l’Administració han de fixar les condicions d’accés als programes i les activitats de formació.
4. L’Administració pot dur a terme l’acció formativa del personal professional dels serveis socials directament o per mitjà de convenis de col•laboració amb centres públics o privats.
Article 81. Recerca i innovació tecnològica
1. Les actuacions en matèria de recerca i innovació tecnològica tenen com a finalitat essencial la realització d’estudis sobre les necessitats actuals i futures d’atenció social, sobre les causes i els factors que incideixen en la demanda de serveis i sobre l’avaluació dels sistemes organitzatius, de gestió i econòmics del funcionament dels serveis socials existents i dels que es poden implantar en el futur.
2. Les actuacions en matèria de recerca i innovació tecnològica s’han de dur a terme seguint els criteris que estableix el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials i en col•laboració amb el departament competent en matèria de recerca, amb les universitats i amb centres superiors o instituts especialitzats en la recerca i la innovació aplicades als serveis socials.
TÍTOL VIII. DE LA QUALITAT DELS SERVEIS SOCIALS
Article 82. Disposicions generals
1. La qualitat dels serveis socials és un principi rector del sistema de serveis socials i un dret dels usuaris. Aquesta qualitat s’ha de basar en les noves modalitats i tècniques prestacionals disponibles per a permetre que els serveis socials millorin i s’adaptin d’una manera continuada.
2. La qualitat de les condicions laborals i socials dels treballadors dels serveis socials contribueix a definir la qualitat d’aquest àmbit.
Article 83. Àmbit d’aplicació
Les normes sobre qualitat dels serveis socials s’apliquen a la iniciativa pública i privada en matèria de serveis socials i obliguen les administracions competents, les entitats d’iniciativa privada i els professionals i els proveïdors de serveis socials.
Article 84. Establiment dels criteris de qualitat
1. Correspon al Govern establir els criteris i els estàndards mínims i òptims de qualitat de les activitats i les prestacions de serveis socials.
2. Correspon al Govern establir els mecanismes d’avaluació i garantia del compliment dels criteris de qualitat.
3. El Govern, als efectes del que estableixen els apartats 1 i 2, ha de demanar un informe previ al Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials i al Consell General de Serveis Socials.
Article 85. Pla de qualitat
1. El Pla de qualitat és l’instrument bàsic per a assegurar el desenvolupament i l’aplicació dels criteris de qua¬litat, i forma part del Pla estratègic de serveis socials.
2. El Pla de qualitat ha de fomentar la formació continuada, la innovació i el millorament continuat de les activitats i les prestacions socials, i l’estabilitat laboral dels professionals, i ha de promoure la màxima participació de tots els implicats en la detecció d’insuficiències i la proposta de solucions.
3. El Pla de qualitat, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, ha d’incloure els continguts següents:
a) La definició dels objectius de qualitat.
b) Els instruments i els sistemes de millorament globals o sectorials.
c) Els estudis d’opinió i els resultats dels procediments de participació dels usuaris i de llurs famílies.
d) Els requisits de qualitat exigibles a les activitats i prestacions socials corresponents a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
e) Els mecanismes i els sistemes d’avaluació de l’assoliment dels objectius.
4. El contingut del Pla de qualitat és el marc de referència per a establir els criteris i els estàndards òptims de qualitat a què fa referència l’article 84. Els òrgans consultius corresponents del Govern, del departament competent en matèria de serveis socials i dels ens locals han d’emetre un dictamen sobre el Pla de qualitat.
Article 86. Deontologia professional
1. La qualitat dels serveis socials incorpora, a més de les condicions materials, laborals i tècniques de la prestació dels serveis, l’exigència que els professionals de serveis socials compleixin els deures relatius a la deontologia professional.
2. Els deures relatius a la deontologia professional s’han d’incloure en els criteris de qualitat a què fa referència l’article 84 tenint en compte, si escau, les normes sobre deontologia elaborades pels col•legis professionals corresponents.
3. Correspon al departament competent en matèria de serveis socials promoure els valors i les bones pràctiques relatives a l’ètica en l’àmbit dels serveis socials.
TÍTOL IX. DE LA INSPECCIÓ, EL CONTROL I EL RÈGIM D’INFRACCIONS I SANCIONS
CAPÍTOL I. INSPECCIÓ I CONTROL
Article 87. Competència
1. La funció d’inspecció i control sobre els serveis socials és exercida pel departament competent en aquesta matèria.
2. Els municipis i els altres ens locals han de col•laborar amb els serveis d’inspecció de l’Administració de la Generalitat.
3. L’Administració de la Generalitat, mitjançant un conveni, pot encomanar, als ens locals supramunicipals o als municipis de més de vint mil habitants que ho sol•licitin, la gestió de les actuacions pròpies de la inspecció amb relació als serveis radicats en els termes respectius.
Article 88. Personal d’inspecció
El personal inspector i les seves funcions es regeixen per la legislació aplicable en matèria d’actuacions inspectores.
Article 89. Activitats sotmeses a control
1. La prestació de serveis socials és subjecta a control administratiu. Els serveis i els establiments han de tenir l’autorització corresponent per a acomplir llurs activitats, d’acord amb el que estableix aquest article, i necessiten també l’autorització per a modificar llur estructura funcional o llur capacitat assistencial, per a canviar d’emplaçament o de titularitat i per al cessament temporal o definitiu del funcionament.
2. L’autorització de serveis i establiments de titularitat pública requereix l’acord de creació de l’administració titular i la inscripció en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials.
3. L’autorització dels serveis que es prestin en establiments socials de titularitat privada requereix una llicència municipal per a l’inici de l’activitat i la inscripció en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials.
4. L’autorització de serveis socials que no necessitin un establiment per a acomplir llur activitat requereix la inscripció en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials.

CAPÍTOL II. INFRACCIONS I SANCIONS
Article 90. Infraccions
1. Són infraccions administratives en matèria de serveis socials les accions o omissions tipificades per aquesta llei contràries a la normativa.
2. Les infraccions poden ésser lleus, greus o molt greus segons la naturalesa del deure infringit i l’entitat del dret afectat, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
3. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 i 2, les infraccions i les sancions que tipifica la Llei de l’Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, es poden desplegar per a aplicar-se a Ca¬talunya.
Article 91. Subjectes responsables de la infracció
1. Són subjectes responsables de les infraccions que tipifica aquesta llei les persones físiques o jurídiques titulars dels serveis o establiments socials i els gestors i directius d’aquests. També en poden ésser responsables les persones que assumeixin les funcions d’administració, gerència, direcció o responsabilitat en algun àmbit concret del servei.
2. Les obligacions que s’imposin conjuntament a diverses persones impliquen la responsabilitat solidària d’aquestes. Si, un cop iniciat un procediment sancio¬nador, canvia la titularitat del servei, les persones físiques o jurídiques que passin a ésser-ne titulars o a exercir les funcions a què fa referència l’apartat 1 en la pres¬tació del servei responen subsidiàriament.
3. Són responsables de les infraccions que tipifiquen els articles 106, 107 i 108 els usuaris de serveis públics o els beneficiaris de prestacions públiques.
Article 92. Obligacions de les entitats
1. Les entitats titulars de serveis i establiments socials i llurs responsables han de prestar els serveis d’acord amb els requeriments exigits i han de vetllar perquè, en la prestació del servei, es respectin els drets dels usuaris i s’apliqui la normativa, amb la diligència que exigeix la naturalesa de l’activitat que s’acompleix, entenent que el bé jurídic protegit és l’interès i el benestar integral de l’usuari o usuària.
2. Les entitats titulars de serveis i establiments socials han de comparèixer, mitjançant llurs representants o mitjançant els responsables de la prestació del servei, a les oficines de l’Administració a requeriment de la Inspecció de Serveis Socials, han de facilitar l’exercici de la inspecció i han de complir els requeriments de l’Administració amb relació al compliment de la normativa i, si escau, en els termes convinguts.
Article 93. Concurrència amb l’ordre jurisdiccional penal
1. Si les infraccions poden ésser constitutives de delicte o falta, l’òrgan competent ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a l’òrgan judicial que correspongui. En aquest cas, s’ha de suspendre el procediment si hi ha identitat de subjecte, fets i fonament, un cop l’autoritat judicial hagi comunicat que s’ha iniciat el procés penal.
2. La comunicació al Ministeri Fiscal o a l’òrgan judicial o el fet que aquests iniciïn les actuacions no afecta el compliment immediat de les mesures cautelars adoptades en els casos de risc greu per a la seguretat o la salut dels usuaris. Les mesures cautelars adoptades han d’ésser ratificades o revocades per l’òrgan judicial competent tan aviat com s’iniciïn les actuacions corresponents, un cop escoltat el Ministeri Fiscal.
Article 94. Prescripció de les infraccions i les sancions
1. Les infraccions lleus que tipifica aquesta llei prescriuen al cap d’un any; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys, a comptar de la data de la comissió de la infracció.
2. Les sancions lleus imposades d’acord amb el que estableix aquesta llei prescriuen al cap d’un any; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys, a comptar de l’endemà del dia en què la resolució sancionadora esdevé ferma.
Article 95. Procediment
El procediment sancionador que els òrgans competents per a iniciar, instruir i resoldre els expedients sancio¬nadors en matèria de serveis socials han d’aplicar és el que estableix la normativa del procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de l’Administració de la Generalitat. Aquest procediment s’ha d’aplicar respectant els principis generals en matèria sanciona¬dora que estableix la Llei de l’Estat de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
CAPÍTOL III. INFRACCIONS DE LES ENTITATS
Article 96. Infraccions lleus
Són infraccions lleus de les entitats les següents:
a) No portar el llibre de registre d’usuaris dels serveis o no tenir-lo degudament actualitzat d’acord amb els requisits que exigeix la normativa reguladora.
b) Modificar o incomplir les condicions que han motivat l’autorització administrativa de funcionament, si no s’incompleixen les condicions materials o funcionals legalment exigibles.
c) Cessar en la prestació del servei, prèviament autoritzat, sense autorització administrativa o sense comunicar a l’Ad¬ministració les alternatives ofertes als usuaris.
d) Incomplir l’obligació legalment establerta de formació del personal o d’informació per a l’exercici de les seves funcions respecte a l’usuari o usuària.
e) Incomplir la normativa reguladora de les condicions materials i funcionals mínimes que han de complir els serveis i els establiments, si l’incompliment no posa en perill la salut o la seguretat dels usuaris i si aquesta llei no tipifica expressament aquestes infraccions com a greus o molt greus.
f) Que el programa individualitzat d’atenció i d’activitats, els protocols d’actuació i els registres preceptius incompleixin la normativa, si no es vulneren els drets dels usuaris.
g) Que el reglament de règim interior o el document de contracte assistencial amb l’usuari o usuària incompleixi la normativa, si no es vulneren els drets dels usuaris.
h) Que la informació publicada al tauler d’anuncis no s’ajusti a la realitat del funcionament del servei o de l’establiment, si no es causa un perjudici greu als usuaris.
i) No tenir actualitzat l’expedient assistencial, si no es vulneren els drets dels usuaris.
Article 97. Infraccions greus
Són infraccions greus de les entitats les següents:
a) No tenir el programa individualitzat d’atenció i d’activitats, els protocols d’actuació i els registres preceptius, o que aquests no s’ajustin a la normativa i això comporti la vulneració dels drets dels usuaris.
b) No tenir o no aplicar el reglament de règim interior, no tenir subscrit el contracte assistencial amb l’usuari o usuària o incomplir-ne els pactes, o que aquest no s’ajusti a la normativa i això comporti la vulneració dels drets dels usuaris.
c) No mantenir l’establiment i l’equipament en les condicions degudes d’higiene, salubritat i confort.
d) No establir els nutrients i els valors calòrics necessaris en els àpats programats pel responsable higieni¬co¬sa¬nitari o la responsable higienicosanitària o que aquests no s’ajustin a la programació establerta.
e) Incomplir o modificar el règim de preus.
f) No tenir tauler d’anuncis o publicar-hi informació que no s’ajusti al que estableix la normativa o que no s’ajusti a la realitat del funcionament del servei o l’establiment i pugui causar perjudicis greus als usuaris.
g) No tenir l’expedient assistencial de cada usuari o usuària amb el contingut requerit.
h) Incomplir o modificar la normativa reguladora de l’accés als serveis.
i) Superar el límit d’ocupació d’usuaris en espais d’ús comú, activitats i convivència d’acord amb els criteris que estableix la normativa reguladora de les condicions materials mínimes dels establiments.
j) No comparèixer a les oficines de l’Administració quan els ho demani la Inspecció de Serveis Socials amb un requeriment degudament notificat o no aportar la documentació demanada en el requeriment.
k) Vulnerar el dret de l’usuari o usuària a ésser informat dels aspectes assistencials i de salut i a prendre part en els òrgans de participació democràtica, si n’hi ha, o po¬sar dificultats per al gaudiment dels drets que reconeix aquesta llei, si no són infraccions tipificades com a molt greus.
l) Imposar dificultats injustificades per al gaudiment dels drets que reconeixen les lletres b, c, h, i, j, k i q de l’apartat 1 i l’apartat 2 de l’article 12.
m) No tenir cura de la roba i dels estris d’ús personal dels usuaris.
Article 98. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus de les entitats les següents:
a) Deixar els serveis o l’establiment sense el personal responsable que asseguri que el servei es continuï prestant correctament, si això comporta perjudicis greus o molt greus als usuaris.
b) Incomplir els requeriments de l’Administració per a aplicar les mesures correctores imposades, si això comporta perjudicis greus per als usuaris.
c) Incomplir la normativa reguladora de la qualificació i la dedicació del personal o no garantir l’atenció directa continuada, si això comporta perjudicis greus per als usuaris.
d) Superar el límit d’ocupació d’usuaris o de llits en un dormitori, instal•lar llits o altres mobles per a dormir en un espai inadequat per a l’ús de dormitori, o efectuar nous ingressos de persones residents després d’haver estat notificada una resolució administrativa de tancament.
e) No tenir l’establiment adequat al grau de disminució dels usuaris o obstaculitzar-ne la llibertat de moviments o el contacte amb l’exterior.

f) Exercir qualsevol forma de pressió sobre els usuaris, familiars o denunciants amb la finalitat de perjudicar l’acció inspectora.
g) Incomplir els requeriments d’esmena fets per l’Administració, si es vulneren greument els drets dels usuaris o se n’afecta la seguretat.
h) Prestar els serveis o canviar-ne l’emplaçament, sense autorització administrativa, o modificar-ne el contingut, amb relació a l’autorització, incomplint les condicions materials o funcionals.
i) Prestar serveis de contingut similar als inclosos en la tipologia de serveis socials ocultant-ne la naturalesa per a eludir l’aplicació de la legislació.
j) Incomplir la normativa reguladora de les condicions materials i funcionals mínimes que han de complir els serveis i els establiments, si l’incompliment posa en perill la salut o la seguretat dels usuaris.
k) Tractar els usuaris d’una manera discriminatòria o sense la consideració o el respecte deguts a llur dignitat, intimitat o situació psíquica i física, sia de paraula, per acció o per omissió.
l) Imposar als usuaris un horari totalment inadequat pel que fa al descans o als àpats d’acord amb els estàndards de vida socialment admesos.
m) Imposar dificultats injustificades als usuaris per al gaudiment dels drets que reconeixen les lletres a, d, e, f, g, l, m, n, o i p de l’apartat 1 de l’article 12.
n) Incomplir les condicions relatives a la higiene, la salut i les dietes dels usuaris, a l’organització i l’administració correctes dels medicaments i a l’accés als recursos sanitaris necessaris.
o) Actuar amb manca de transparència i claredat en l’ad¬ministració i custòdia dels béns dels usuaris, si, per raó de llur situació física o psíquica, els directors, administradors o responsables actuen com a guardadors de fet.
p) Servir aliments en quantitat insuficient, o que no compleixin les condicions higièniques, dietètiques, nutritives i de valor calòric correctes, o sense tenir una cura especial en els menjars triturats.
q) Obstaculitzar l’acció inspectora dels serveis impedint l’accés a l’establiment, les dependències i els documents o posant-hi traves, i obstaculitzar la comunicació lliure amb els usuaris, treballadors o respon¬sables.
r) Falsejar dades a la Inspecció de Serveis Socials.
Article 99. Sancions
1. Les infraccions lleus es poden sancionar amb una multa per una quantia equivalent a l’import de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples corresponent a un període d’entre un dia i quatre mesos.
2. Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar una de les sancions següents o més d’una:
a) Multa per una quantia equivalent a l’import de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples corresponent a un període d’entre quatre mesos i un dia i vuit mesos.
b) Inhabilitació temporal per un període de fins a cinc anys del director o directora o del responsable higie¬nico¬sanitari o la responsable higienicosanitària del servei.
c) Prohibició de finançament públic per un període màxim de dos anys.

d) Tancament total o parcial de l’establiment o suspensió total o parcial de la prestació de serveis o de l’acompliment d’activitats, per un període d’un any.
3. Per la comissió d’infraccions molt greus es pot imposar una de les sancions següents o més d’una:
a) Multa per una quantia equivalent a l’import de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples corresponent a un període d’entre vuit mesos i un dia i un any.
b) Inhabilitació definitiva o temporal per un període superior a cinc anys i no superior a deu anys del director o directora o del responsable higienicosanitari o la responsable higienicosanitària del servei.
c) Prohibició de finançament públic per un període su¬perior a dos anys i inferior a cinc anys.
d) Tancament total o parcial de l’establiment o suspensió total o parcial de la prestació de serveis o de l’acompliment d’activitats, per un període superior a un any i no superior a cinc anys.
e) Cancel•lació total o parcial de l’autorització de l’ope¬rativitat social de l’entitat.
4. L’òrgan sancionador, en cas d’infraccions molt greus comeses pels titulars o els gestors de serveis i establiments socials, pot acordar publicar les sancions fermes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els mitjans de comunicació social pertinents.

Article 100. Graduació de les sancions
1. Per a concretar les sancions que sigui procedent imposar i, si escau, per a graduar la quantia de les multes i la durada de les sancions temporals, les autoritats competents han de mantenir la proporció adequada entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, considerant especial¬ment els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l’infractor o infractora.
b) Els perjudicis físics, morals i materials causats a per¬sones o béns i la situació de risc creada o mantinguda.
c) La reincidència o la reiteració.
d) La transcendència econòmica i social de la infracció.
e) L’incompliment reiterat dels advertiments o recomanacions previs de la Inspecció de Serveis Socials.
f) El caràcter permanent o transitori de la situació de risc creada per la infracció.
g) El compliment per iniciativa pròpia de les normes infringides, en qualsevol moment del procediment administratiu sancionador, si encara no s’ha dictat una resolució.
2. Si el benefici econòmic que resulta d’una infracció tipificada per aquesta llei és superior a la sanció pecu¬niària que hi correspon, aquesta es pot incrementar fins a la quantia equivalent al benefici obtingut.
3. Si la infracció comesa deriva de l’incompliment de la normativa vigent en matèria de preus, la resolució sancionadora pot incloure un pronunciament sobre el pagament als usuaris d’una indemnització d’una quantia equivalent a l’import de les quanties indegudament percebudes.
4. Si se sanciona un establiment per manca d’autorització administrativa, la multa que, si escau, se li imposi es pot incrementar un 10 % per cada usuari o usuària que hi hagi ingressat a partir de l’inici de l’expedient.
5. L’objectiu de la sanció ha d’ésser la correcció de les distorsions i dels perjudicis causats.
Article 101. Competència
La competència per a imposar les sancions a les entitats que estableix aquesta llei correspon al secretari o secretària general del departament competent en matèria de serveis socials.
Article 102. Execució de les sancions
1. Les resolucions que imposen sancions poden contenir un requeriment perquè s’esmenin les infraccions corresponents i establir un termini raonable per a complir-lo. Si venç aquest termini sense que s’hagin esmenat les infraccions, amb independència de les actuacions sancionado¬res que l’incompliment pugui com¬por¬tar, l’Administració pot imposar multes coercitives reiterades per uns lapses que siguin suficients perquè es compleixi el que ha estat ordenat, fins a una quantia màxima total de 600 euros.
2. Si la infracció que és objecte d’un expedient comporta un risc greu per a la seguretat o la salut de l’usuari o usuària, el requeriment a què fa referència l’apartat 1 es pot fer en qualsevol moment del procediment. Si s’incompleix, en el supòsit que l’esmena pugui ésser executada per una persona diferent de l’obligada, l’Administració l’ha d’executar subsidiàriament a càrrec de la persona obligada.
Article 103. Mesures de protecció provisional
1. En casos d’urgència extraordinària motivada pel risc d’afectament de la salut i la seguretat dels usuaris dels serveis socials, l’òrgan sancionador pot, d’ofici o a instància de part, adoptar les mesures necessàries perquè la situació de risc cessi i, especialment, acordar la suspensió de les activitats del servei o de l’establiment.
2. Les mesures de protecció provisional han d’ésser con¬firmades, modificades o aixecades pel corresponent acord d’inici del procediment sancionador, el qual s’ha de produir en el termini de quinze dies a partir de l’a¬dop¬ció de les mesures.
Article 104. Mesures cautelars en el procediment sancionador
1. L’òrgan competent per a iniciar l’expedient, en qualsevol moment del procediment, pot adoptar, mitjançant un acord motivat, les mesures cautelars necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final.
2. Les mesures cautelars s’han d’ajustar en intensitat i proporcionalitat a la naturalesa i la gravetat de la presumpta infracció.
3. Es poden adoptar les mesures cautelars següents:
a) El tancament temporal total o parcial de l’establiment o la suspensió temporal total o parcial de la prestació de serveis o de l’acompliment d’activitats, incloent en aquesta darrera categoria la prohibició d’acceptar nous usuaris.
b) Una prestació de fiança fins a una quantia equivalent a l’import mínim de la multa que podria correspondre per la comissió de la presumpta infracció.

4. Durant la tramitació del procediment s’han d’aixecar les mesures cautelars si desapareixen les causes que en van motivar l’adopció. La resolució definitiva de l’expedient ha de ratificar o deixar sense efecte la mesura cautelar adoptada.
Article 105. Destinació de l’import de les sancions
1. La persona sancionada, a criteri de l’òrgan sancio¬nador, pot destinar l’import de les sancions de caràcter econòmic directament al millorament dels serveis que presta. En aquest cas, ha d’acreditar que ha esmenat totes les infraccions objecte de sanció abans que es dicti la resolució sancionadora.
2. L’Administració de la Generalitat ha de destinar els ingressos derivats de la imposició de les sancions que estableix aquesta llei al millorament de la qualitat i a la cobertura de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pú¬blica.
CAPÍTOL IV. INFRACCIONS I SANCIONS DELS USUARIS O BENEFICIARIS DE PRESTACIONS
Article 106. Infraccions lleus
Són infraccions lleus dels usuaris o beneficiaris de prestacions les següents:
a) No facilitar a l’entitat o a l’òrgan de l’Administració corresponent les dades que els requereixin.
b) No comparèixer en la data fixada davant l’òrgan ges¬tor de la prestació quan aquest els ho requereixi.
c) Mostrar manca de consideració i de respecte vers el personal del centre, els altres usuaris o els visitants.
d) Incomplir els preceptes del reglament de règim interior l’incompliment dels quals no estigui tipificat com a falta greu o molt greu.
Article 107. Infraccions greus
Són infraccions greus dels usuaris o beneficiaris de pres¬tacions les següents:
a) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.
b) Falsejar dades a l’Administració.
c) No comunicar a l’Administració els canvis o les alteracions de les circumstàncies o dels requisits que van determinar la concessió de la prestació.
d) Produir danys a les instal•lacions del centre.
e) Alterar greument la convivència al centre.
Article 108. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus dels usuaris o beneficiaris de prestacions les següents:
a) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.
b) Falsejar dades a l’Administració si la falsedat ha es¬tat determinant per a accedir a la prestació.
c) Tenir un comportament incívic o agressiu, d’una ma¬nera continuada, que comporti un risc per als usuaris i per al personal i que faci inviable la convivència al centre.
d) Incomplir els pactes del contracte assistencial.
e) No destinar la prestació a la finalitat per a la qual s’ha concedit.
Article 109. Sancions
1. Les infraccions lleus es poden sancionar amb una amonestació o una multa per un import de fins a la mei¬tat de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples.
2. Les infraccions greus es poden sancionar amb la sus¬pensió de la condició d’usuari o usuària o de beneficia¬ri o beneficiària de la prestació o amb el trasllat, per un període màxim de dotze mesos.
3. Les infraccions molt greus es poden sancionar amb l’extinció de la prestació o del servei o amb el trasllat definitiu.
Article 110. Competència
La competència per a imposar als usuaris o beneficiaris d’una prestació les sancions que estableix aquesta llei correspon a la persona titular de l’òrgan que ha con¬cedit la prestació.
Article 111. Mesures cautelars
1. L’òrgan competent per a iniciar l’expedient, en qualsevol moment del procediment, pot adoptar, mitjançant un acord motivat, les mesures cautelars necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final.
2. Les mesures cautelars poden consistir en la suspensió de la prestació o en el trasllat temporal.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Mesures per a la promoció de l’autonomia personal
1. El Govern ha d’establir per reglament el barem i el sistema de valoració de les situacions de dependència en funció de llur naturalesa, grau, intensitat, caràcter temporal o permanent i estabilitat o inestabilitat.
2. Les persones amb dependència o llurs representants legals tenen dret a participar en la valoració de llurs necessitats d’atenció social. L’Administració ha de garantir que tinguin dret a escollir d’entre els suports socials que els ofereixin el que faci més viable llur projecte de vida, dins llur programa individual d’atenció.
3. La Generalitat ha de determinar, mitjançant el corresponent pla sectorial, els indicadors de cobertura i valoració de les situacions de dependència.
4. Les prestacions destinades a la promoció de l’autonomia personal de persones amb dependència a càrrec de fons estatals han d’estar integrades en la Cartera de serveis socials d’acord amb el que estableix l’article 24.
5. La Cartera de serveis socials que el Govern aprovi inicialment ha de prioritzar els serveis que permetin a les persones amb dependència gaudir de la major autonomia personal possible, incloent-hi les prestacions tecnològiques, l’assistent personal i l’atenció domiciliària, i també els programes de desenvolupament comunitari. La figura de l’assistent personal ha d’ésser regulada per reglament.

6. La Generalitat ha de promoure la formació en drets de les persones amb diversitat funcional per a facilitar-los l’adopció d’un model de vida independent.
Segona. Nivell d’objectius de les prestacions garantides en la Cartera de serveis socials 2008-2009
1. La cartera de serveis socials corresponent als exercicis pressupostaris 2008 i 2009 ha d’arribar a un primer nivell d’objectius de dotació de serveis que garanteixi un primer conjunt de prestacions.
2. La Cartera de serveis socials 2008-2009 ha d’incloure almenys els requisits següents:
a) Les àrees bàsiques de serveis socials han de tenir una dotació de tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada quinze mil habitants.
b) La dotació de professionals dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència i dels equips de valoració de les persones amb discapacitat s’ha d’incrementar el 50 %.
c) Els serveis d’ajuda a domicili han d’arribar a atendre el 4 % de les persones de seixanta-cinc o més anys.
d) El nombre de persones ateses pel servei de teleas¬sistència domiciliària ha d’arribar a 24.000.
e) L’assistència tecnològica, el servei d’assistent personal i les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l’autonomia personal que tinguin caràcter de dret subjectiu han d’arribar, d’acord amb els programes individuals d’atenció, a les persones en situació de dependència de grau III, d’acord amb la classificació que estableix la Llei de l’Estat 39/2006.
f) El nombre d’hores d’atenció dels serveis d’atenció precoç ha d’arribar a una mitjana d’1,2 hores setmanals i a un mínim de 25.000 usuaris.
g) El nombre de places en serveis d’intervenció socio¬edu¬cativa no residencial per a infants i adolescents s’ha d’incrementar el 50 %.
h) El nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres de dia, centres d’atenció especialitzada i centres ocupa¬cionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental s’ha d’incrementar el 20 %.
i) S’han de dotar les places d’acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per a atendre les ne¬cessitats detectades.
Tercera. Comissions sectorials del Consell General de Serveis Socials
Se substitueixen els consells sectorials de la Generalitat en matèria de serveis socials per comissions sectorials del Consell General de Serveis Socials. En conseqüència, se suprimeixen:
a) El Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Gent Gran.
b) El Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a les Persones amb Disminució.
c) El Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció Primària.
d) El Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Infància de Catalunya.

Quarta. Relació entre les àrees bàsiques de serveis socials i les àrees bàsiques de salut
El Govern, en el termini de tres anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’establir un pla específic de relació i suport mutu entre les àrees bàsiques de serveis socials i les àrees bàsiques de salut que inclogui els àmbits funcional i organitzatiu i els mitjans materials.
Cinquena. Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència
1. En el marc del sistema públic de serveis socials, es con¬figura una xarxa d’atenció a la dependència i la vida autònoma que comprèn el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes, activitats i prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques en aquest àmbit d’atenció i protecció, com a Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència, als efectes del desplega¬ment i l’aplicació a Catalunya del Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència, creat amb caràcter ge¬ne¬ral per la Llei de l’Estat 39/2006.
2. La xarxa pública per a l’autonomia i l’atenció a la dependència es vincula a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Sisena. Agència de gestió de les polítiques públiques del Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència
Una agència ha de gestionar les polítiques públiques del Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència. Aquesta agència s’ha de constituir com a entitat de dret públic sotmesa al dret privat i s’ha de regir per la seva pròpia norma de creació i per la normativa aplicable a l’empresa pública catalana.
Setena. Marc de cooperació interadministrativa
El que estableix l’article 41 s’ha d’entendre sens perjudici del marc de cooperació interadministrativa que s’estableixi per a desplegar la Llei de l’Estat 39/2006.
Vuitena. Fitxer únic de dades personals
El fitxer únic de dades personals de les prestacions socials de caràcter econòmic que regula l’article 11.3 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, s’integra en el Sistema d’Informació Social.
Novena. Modificació de la Llei 13/2006
Es modifiquen l’article 6.2 i l’encapçalament de l’article 6.3 de la Llei 13/2006, que resten redactats de la manera següent:
«2. Les prestacions econòmiques de dret de concurrència es creen per un acord del Govern.
»3. Les lleis i els actes de creació de les prestacions a què fan referència els apartats 1 i 2 han de determinar necessàriament:»

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Consells sectorials de serveis socials
Els consells sectorials de serveis socials es mantenen i exerceixen llurs funcions fins que un reglament creï les corresponents comissions sectorials del Consell General de Serveis Socials.
Segona. Mesures de desconcentració i descentralització dels serveis propis de la Generalitat
1. El departament competent en matèria de serveis socials ha d’organitzar funcionalment els seus serveis territorials en dues àrees operatives: l’àrea de serveis propis de la Generalitat i l’àrea de serveis que es poden descentralitzar cap als ens locals.
2. S’han de constituir comissions interadministratives de cooperació institucional entre la Generalitat i els ens locals competents de cada vegueria, que s’han de responsabilitzar de fixar els objectius de gestió dels serveis de la Generalitat al territori corresponent que es puguin descentralitzar, n’han de fer el seguiment i n’han d’avaluar els resultats. Aquestes comissions han d’ésser compostes per tres cinquenes parts de membres de la Generalitat i dues cinquenes parts de membres dels ens lo¬cals afectats.
3. Mentre no s’aprovi l’organització territorial de Ca¬talunya, les administracions locals i les administracions supramunicipals, que són les diputacions provincials, els consells comarcals, les mancomunitats de municipis i els consorcis municipals, poden assumir les funcions que aquesta llei atribueix als ens locals supramu¬nicipals. En tot cas, s’han de respectar les competències que els ajuntaments i els consells comarcals tenien assumides en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei i s’ha d’assegurar la participació dels ajuntaments dels municipis de més de vint mil habitants i dels consells comarcals del territori corresponent, mitjançant la constitució d’un consell assessor de cada comissió interadministrativa de cada vegueria, amb la presència de les corresponents administracions locals competents en matèria de serveis socials.
4. En el termini de dos anys a partir de l’aprovació d’aquesta llei, el Govern ha de crear per decret les comissions mixtes de transferències i n’ha de regular la composició i les funcions. Aquestes comissions han d’establir el procés de traspàs o delegació de competències, han de fixar els protocols d’actuació corresponents i han de proposar a les diverses administracions les fórmules pertinents de seguiment o de gestió conjunta dels serveis socials descentralitzats.
5. El que estableix aquesta disposició s’ha d’entendre sens perjudici del que estableix la Carta municipal de Barcelona.
Tercera. Mesures d’adaptació de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a la desconcentració i descentralització dels serveis propis de la Ge¬neralitat
1. L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ha d’anar adaptant l’estructura i el funcionament al procés de desconcentració i descentralització administratives dels serveis socials de la Generalitat a mesura que aquest es vagi desenvolupant i que s’executin els corresponents traspassos d’establiments i serveis.
2. En el marc del procés d’adaptació a què fa referència l’apartat 1, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ha d’esdevenir l’organisme de l’Administració de la Generalitat responsable de la gestió de les prestacions econòmiques de caràcter individual i de la gestió dels convenis de col•laboració de la Generalitat amb les administracions locals competents en matèria de serveis socials.
Quarta. Mesures d’adaptació reglamentària
Mentre no es faci el desplegament reglamentari d’aquesta llei, s’han d’aplicar el Decret 284/ 1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials; el Decret 176/2000, del 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996; el Decret 394/1996, del 12 de setembre, llevat dels preceptes relatius a les obligacions dels parents, i els reglaments de desplegament del text refós de les lleis 12/1983, del 14 de juliol, 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials, aprovat pel Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre.
Cinquena. Mesures de desenvolupament de la Cartera de serveis socials
1. El Govern, per a elaborar la primera cartera de serveis socials, ha de prendre com a base el Catàleg classificat de serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials, que s’annexa a aquesta llei.
2. El Govern pot actualitzar la Cartera de serveis socials, amb una freqüència biennal, durant els primers sis anys després de l’aprovació d’aquesta llei, perquè es pugui adequar amb més rapidesa i flexibilitat a les necessitats d’atenció social de la població, d’acord amb el que estableixin les lleis de pressupostos corresponents.
Sisena. Informe sobre la Cartera de serveis socials 2008-2009
El Consell General de Serveis Socials, amb la composició i la regulació vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’emetre un informe sobre la Cartera de serveis socials 2008-2009.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Es deroguen el text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994 i les altres disposicions que s’oposin al que estableix aquesta llei o la contradiguin.

DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament i execució
Es faculta el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d’assistència i serveis socials perquè dictin les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei i perquè adoptin les mesures pertinents amb la mateixa finalitat.

Segona. Entrada en vigor
1. Aquesta llei entra en vigor l’1 de gener de 2008, llevat de la disposició addicional novena, que entra en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. El dret a les prestacions d’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal s’ha de fer efectiu d’acord amb el calendari d’aplicació progressiva de la Llei de l’Estat 39/2006, amb les adaptacions que, si escau, faci la Generalitat, d’acord amb la normativa.

Annex: Catàleg classificat de serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials
Com a element fonamental per a la garantia del dret als serveis socials de la xarxa pública i com a base prèvia per a elaborar la Cartera de serveis socials i perquè el Govern l’aprovi, es presenta el Catàleg classificat de serveis i prestacions del Sistema Català de Serveis Socials.

1. Prestacions de serveis
1.1. Serveis socials bàsics
1.1.1. Servei bàsic d’atenció social
1.1.2. Serveis d’atenció domiciliària
1.1.2.1. Servei d’ajuda a domicili
1.1.2.2. Servei de les tecnologies de suport i cura
1.1.3. Serveis residencials d’estada limitada
1.1.3.1. Servei d’acolliment residencial d’urgència
1.1.3.2. Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació
1.1.4. Servei de menjador social
1.1.5. Servei d’assessorament tècnic d’atenció social
1.1.6. Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
1.1.6.1. Servei de centre obert
1.1.7. Servei d’Informació i Atenció a les Dones
1.2. Serveis socials especialitzats
1.2.1. Infància, adolescència i joventut
1.2.1.1. Servei especialitzat d’atenció a la infància i a l’adolescència (SEAIA)
1.2.1.2. Servei de centre d’acolliment
1.2.1.3. Serveis residencials d’acció educativa
1.2.1.3.1. Servei de Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE)
1.2.1.3.2. Servei de Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI)
1.2.1.3.3. Servei d’Unitat d’Educació Intensiva
1.2.1.4. Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
1.2.1.5. Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
1.2.1.6. Servei de residència o pis per a joves vinculats a programes d’inserció laboral
1.2.1.7. Servei d’integració familiar
1.2.1.7.1. Servei d’Unitat Convivencial d’Acció Educativa
1.2.1.8. Servei de centre socioeducatiu diürn
1.2.1.9. Servei d’Acompanyament Especialitzat a Joves Tutelats i Extutelats (SAEJ)
1.2.1.10. Servei de suport a l’adopció internacional
1.2.1.11. Servei d’atenció postadoptiva
1.2.1.12. Servei del Telèfon de la Infància
1.2.1.13. Servei d’equips de valoració de maltractaments infantils (Evami)
1.2.2. Persones grans amb dependència o risc social
1.2.2.1. Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.2.2. Servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural
1.2.2.3. Servei de centre de nit per a persones grans amb dependència o risc social
1.2.2.4. Serveis de centres residencials per a gent gran
1.2.2.4.1. Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.2.4.2. Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.2.5. Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent
1.2.2.6. Servei de família d’acollida per a gent gran
1.2.2.7. Servei de tutela per a gent gran
1.2.2.8. Servei de valoració de la dependència (SVD)
1.2.2.9. Punts per a la promoció dels drets i la defensa de la gent gran
1.2.3. Persones amb discapacitat
1.2.3.1. Serveis comuns per a persones amb discapa¬citat
1.2.3.1.1. Servei de valoració de la dependència (SVD)
1.2.3.1.2. Serveis de valoració i orientació
1.2.3.1.2.1. Servei d’orientació
1.2.3.1.2.2. Servei de valoració
1.2.3.1.3. Servei d’atenció precoç
1.2.3.1.4. Servei de transport adaptat
1.2.3.1.5. Servei de suport a la integració laboral extern (SSIL extern)
1.2.3.1.6. Servei complementari d’ajustament personal i social (SCAPS)
1.2.3.1.7. Servei de centre per a l’autonomia personal
1.2.3.1.8. Servei de teràpia ocupacional
1.2.3.2. Serveis per a persones amb discapacitat in¬tel•lec¬tual
1.2.3.2.1. Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb disca¬pacitat intel•lectual
1.2.3.2.2. Servei de centre de nit per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.3. Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.4. Serveis d’acolliment residencial que requereixen suport intermitent o limitat per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.4.1. Servei de llar amb suport o llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.5. Serveis d’acolliment residencial que requereixen suport extens o generalitzat per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.5.1. Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.6. Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.6.1. Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.6.2. Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.7. Servei de temps lliure per a persones amb discapacitat intel•lectual
1.2.3.2.8. Servei de tutela per a persones amb disca¬pacitat intel•lectual
1.2.3.3. Serveis per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.1. Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb disca¬pacitat física
1.2.3.3.2. Servei de centre de nit per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.3. Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb discapacitat física.
1.2.3.3.4. Serveis d’acolliment residencial que requereixen suport intermitent o limitat per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.4.1. Servei de llar amb suport o llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.5. Serveis d’acolliment residencial que requereixen suport extens o generalitzat per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.5.1. Servei de centre residencial temporal o per¬ma¬nent per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.6. Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.6.1. Servei de teràpia ocupacional (STO) per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.6.2. Servei ocupacional d’inserció (SOI) per a persones amb discapacitat física
1.2.3.3.7. Servei d’assistent personal per a persones amb discapacitat física
1.2.3.4. Serveis per a persones amb discapacitat sensorial
1.2.3.4.1. Servei d’intèrpret per a sords
1.2.3.5. Servei de suport a la integració sociolaboral i personal per a persones amb discapacitat visual i plu¬ridiscapacitats afegides
1.2.4. Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.1. Servei de centre de nit per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.2. Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.3. Serveis d’habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.3.1. Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.3.2. Servei de llar amb suport temporal o permanent per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.4. Servei de residència assistida temporal o permanent per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
1.2.4.5. Servei de club social
1.2.4.6. Servei prelaboral
1.2.4.7. Servei de tutela per a persones amb malaltia mental
1.2.4.8. Servei de valoració de la dependència (SVD)
1.2.5. Persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.5.1. Servei de centre de nit per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.5.2. Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.5.3. Servei temporal de llar residència per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.5.4. Servei de prevenció per a persones afectades pel virus VIH/SIDA
1.2.6. Cuidadors (familiars o altres cuidadors no professionals)
1.2.6.1. Servei de suport als familiars cuidadors i a altres cuidadors no professionals
1.2.7. Famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió social.
1.2.7.1. Servei del Centre de Mediació Familiar de Ca¬ta¬lunya
1.2.7.2. Servei d’atenció a les famílies
1.2.8. Dones en situació de violència masclista i els seus fills
1.2.8.1. Servei d’atenció especialitzada urgent per a do¬nes en situació de violència masclista i per als seus fills
1.2.8.2. Serveis d’acolliment residencial per a dones en situació de violència masclista i per als seus fills
1.2.8.2.1. Servei de casa d’acolliment
1.2.8.2.2. Servei de pis amb suport
1.2.8.2.3. Servei de pis pont
1.2.8.3. Servei de centre d’intervenció especialitzada per a dones en situació de violència masclista i per als seus fills
1.2.8.4. Servei de punts de trobada per al compliment del règim de visites
1.2.8.5. Servei de la línia d’atenció a les dones en situa¬ció de violència masclista
1.2.8.6. Servei d’atenció psicològica
1.2.8.7. Servei d’assessorament jurídic
1.2.9. Víctimes de delictes amb violència o persones amb risc de patir-ne
1.2.9.1. Servei d’Atenció a la Víctima
1.2.10. Persones amb drogodependències
1.2.10.1. Servei de llar amb suport per a persones amb drogodependències
1.2.10.2. Servei de prevenció de drogodependències
1.2.10.3. Serveis de reinserció per a persones amb dro¬godependències
1.2.10.3.1. Servei de reinserció per a persones amb dro¬godependències
1.2.10.3.2. Servei de centre de dia per a persones amb drogodependències

2. Prestacions econòmiques
2.1. Prestacions econòmiques de dret subjectiu
2.1.1. Prestació per a joves extutelats
2.1.2. Pensió no contributiva per jubilació
2.1.3. Pensió no contributiva per invalidesa
2.1.4. Prestació complementària per als pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació
2.1.5. Ajuts assistencials de protecció als cònjuges supervivents
2.1.6. Prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents
2.1.7. Prestació per a l’acolliment d’una persona menor d’edat tutelada per la Generalitat
2.1.8. Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
2.1.9. Prestació econòmica de caràcter universal per part, adopció o acolliment múltiple
2.1.10. Prestació econòmica vinculada al servei d’assistent personal per a persones amb discapacitat física
2.2. Prestacions econòmiques de dret de concurrència
2.2.1. Prestacions econòmiques de caràcter social per als treballadors del mar
2.2.2. Ajut per part, adopció o acolliment múltiple, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar
2.2.3. Ajut per adopció internacional
2.2.4. Ajuts personalitzats a l’allotjament
2.2.4.1. Ajuts per a evitar la pèrdua de l’habitatge
2.2.4.2. Ajuts al lloguer de l’habitatge per a determinats col•lectius
2.3. Prestacions econòmiques d’urgència social

3. Prestacions tecnològiques
3.1. Ajudes tècniques dependents del sistema de serveis socials
3.1.1. Ajudes per a la mobilitat i el transport
3.1.2. Ajudes per a l’autonomia personal i la comunicació
3.2. Altres prestacions de suport a l’accessibilitat i de supressió de barreres dependents del sistema de serveis socials
3.2.1. Ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques i de barreres en la comunicació
3.2.2. Ajudes per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb discapacitat
3.3. Aparells tècnics per a les tecnologies de suport i cura

CELEBRACIÓ BEATA REGINALDA

2007-11-28T12:45:00.000+01:00

CELEBRACIÓ BEATIFICACIÓ REGINALDA PICAS PLANAS.
Dijous dia 6 de desembre de 2007 – Borredà

Després dels actes oficials de Beatificació de 498 religiosos, celebrats a la Ciutat del Vaticà, el passat dia 28 d’octubre, Borredà tindrà el seu propi acte oficial el dijous dia 6 de desembre.
Aquest dia , a les 11 del matí, a l’Església Parroquial de Borredà, tindrà lloc un acte senzill, però entranyable de record i homenatge a la Beata Reginalda Picas Planas, nascuda a Borredà, membre de la Congregació de Germanes Dominiques de la Anunciata, i que fou assessinada el 27 de juliol de 1936 a prop de Manresa.
Els actes han estat preparats per la pròpia Congregació, amb la col.laboració de la Parròquia i de l’ Ajuntament de Borredà.
A la missa hi assistiran membres de la família Picas, i una molt nombrosa representació de Germanes Dominiques. Esperem la assistència de 90 membres d’aquesta Congregació. Tota aquesta àmplia delegació serà encapçalada per la Germana General , Ma. Natividad Martínez, i les Germanes provincials de Barcelona i Manresa.
I també en un lloc preferent s’asseuran 3 Germanes Dominiques nascudes a Borredà, en actiu en diversos llocs, i la comunitat religiosa actualment presents a Borredà, formada per 4 membres.
Al final de la Missa hi haurà uns parlaments de la Germana General i de l’ Alcalde de Borredà, i es donarà un record a tots els assistents.
A la sortida , foto històrica amb tots els assistents, com a record d’un dia de especial significat pel municipi de Borredà.
Tota la liturgia ha estat preparada per la Congregació i presidirà l’acte una foto de la Beata Reginalda.
Per acabar la jornada es farà un dinar de germanor en el Restaurant Baix Pirineu, amb la familia, ajuntament i tots els membres de la Congregació de Germanes Dominiques.

Inauguració Rotgers

2007-11-28T12:43:00.000+01:00

INAUGURACIÓ RESTAURACIÓ ESGLÉSIA ROMÀNICA DE ROTGERS.
Aquest diumenge, dia 2 de desembre, s’organitza l’acte de inauguració de la Restauració de l’Església Romànica de Rotgers. Una església del segle XI que té unes característiques molt especials i l’actuació de la Diputació de Barcelona va permetre la seva restauració i protecció.
Els actes programats son els següents.
A les 10.30 matí, rebuda a l’ Ajuntament de Borredà, del Diputat Ezequiel Martínez, representant de la Diputació de Barcelona. L’ acompanyarà Antoni González Moreno _ Navarro Cap del Servei de Patrimoni Local de la Diputació, que és qui va dur a terme totes les obres.
A les 11.00. Missa a l’Església de Rotgers, a càrrec del Rector de la Parròquia de Borredà, Mn. Felip Pujols, al final es la Coral de la Parròquia cantarà els Goigs de Sant Sadurní de Rotgers.
A les 11.45 . Parlaments a càrrec del Mn. Felip ( per la Parròquia),
Il.lm Sr. Ezequiel Martìnez, per la Diputació.
Il.lm. Sr. Joan Roma, per l’ Ajuntament de Borredà.

A les 12. Esmorzar popular a la placeta de davant l’església.

A les 13 h. Final dels actes i retorn al poble.

Nota: L’ Església de Rotgers, es troba a 3 km del trencant de la Crtra. De Borredà a Sant Jaume, i s’hi va per un camí rural asfaltat. Els vehicles s’han de deixar en el planell abans d’arribar a l’església ( a una distància de 200 m.) Així tindrem tot l’espai de davant per rebre la gent i esmorzar.

CURSOS D'INTERNET

2007-11-25T16:39:00.000+01:00

El proper 26 de novembre, tindrem una reunió al Centre Civic per tots els interesats en participar en el propers CURSOS D'INTERNET, per organitzar els mateixos.

Esperem la assitencia de tots els que vulguin apuntarse. Parlarem sobre el funcionament dels cursos.

Cal tenir clara la disponibilitat, en quan a dies i hores se refereix.

Associació Gent Gran de Borredà

TERMALISME

2007-11-24T19:35:00.000+01:00

SOL.LICITUD PLACES
Ø Qui pot sol.licitar places?

- Ser pensionista (jubilació, invalidesa, viduitat o altres a partir de 60 anys
- No patir transtorns mentals greus.
- Poder-se valer per si mateix per a les activitats de la vida diària
- Realitzar dins el termini la sol.licitud.

Ø Quins serveis ofereix el PROGRAMA?

- Allotjament i manutenció en règim de pensió complerta i en habitacions dobles d’us compartit, durant 14 dies
- Tractaments termals bàsics
- Polissa col.lectiva d’assegurança turística.

Ø TORNS:

Gener i febrer, presentar sol.licituds abans del 12 de desembre de 2007
Març fins a Agost, presentar sol.licituds fins el 16 de gener de 2008
Setembre fins a desembre presentar sol.licituds fins el 16 de maig de 2008

PER TRAMITAR SOL.LICITUDS O REBRE MÉS INFORMACIÓ PODEN DIRIGIR-SE A L’ASSISTENT SOCIAL DEL SEU AJUNTAMENT

2007-11-24T19:28:00.000+01:00

LES TELEASSISTÈNCIES CONTINUARAN SENT GRATUÍTES.

Algunes persones grans, es preguntaran què son les teleassistències. De fet ja ho hem explicat tres o quatre vegades en els darrers anys, però aprofito aquesta oportunitat per tornar-ho a explicar.
Una teleassistència és un dispositiu que comunica una persona amb una central de guàrdia permanent les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
La Diputació de Barcelona és qui organitza aquest servei i l'ofereix als Ajuntaments que el demanen. L' Ajuntament de Borredà el va demanar ja fa uns 5 anys enrere, però és en aquests darrers 3 anys que ha tingut una acceptació molt gran.
La persona que té una teleassistència, porta una espècie de medalla amb un botó, que si l'apreta quan es troba malament, automàticament el posa en contacte amb aquest servei de guàrdia permanent . Un servei que es troba a Barcelona, però que està connectat amb tots els serveis més propers a Borredà.
Es a dir, quan una persona demana aquest servei se li fa una entrevista llarga i molt precisa per saber quines malalties té, quins medicaments pren, quins horaris fa, però també quins veïns té, o familiars directes o indirectes. Això es demana perquè en cas de trucada urgent (polsant el botó) el primer que fa el que està de guàrdia és parlar amb la persona per demanar-li si es troba bé, o li ha passat alguna cosa. En cas de no contestar, es comunica a un veí que hagi acceptat cuidar-se o preocupar-se d'aquesta persona, o un familiar. I aquesta persona que ha de tenir la clau de la casa, entra per veure si li ha passat alguna cosa. Si veu que necessita ajuda ho comunica deseguida al servei de guàrdia i aquest envia una ambulància o un metge,etc.
En resum, aquest és un servei magnífic per les persones grans i que estan soles a casa. O que tenen algú més, però també gran i potser malalt, i estarien més tranquil·les si saben que si es troben malament poden trucar i immediatament son ateses. Penseu que entre la trucada i l'inici del servei passen 8 o 10 segons, no més.
Per tant qui vulgui , i necessiti aquest servei que es posi en contacte amb la Assistenta Social, Montserrat Pedrals que és la que dona d'alta l'aparell i s'encarrega de la gestió. En un mes , es té donat d'alta aquest servei.
I no s'ha de pagar res perquè ho paga l' Ajuntament. Cal saber que la major part del cost va a càrrec de la Diputació de Barcelona, i fins ara ens cobraven 3,30 euros al mes per cada persona donada d'alta. Ara , de cara l'any vinent el cost serà de 5,30 euros, però l'ajuntament ha decidit continuar fent-se càrrec de tot el cost.
En aquests moments hi ha 14 persones del poble que tenen aquest servei, i realment viuen molt més tranquil·les que abans perquè saben que tenen sempre algú pendent de la seva trucada. I la trucada només consisteix en polsar un botó, i prou.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

2007-11-24T19:13:00.001+01:00

REUNIÓ I VISITA AL CAMÍ RURAL DE LA RIERA DE MERLÈS – TRAM BORREDÀ – LES LLOSSES.
Aquest matí de divendres ens hem reunit a l’ajuntament de les Llosses , els Presidents dels Consells Comarcals del Ripollès ( Enric Pérez) i del Berguedà ( Montserrat Ribera), els alcaldes de Les Llosses ( David Serrat) i Borredà ( Joan Roma) , juntament amb els gerents dels CC , Raül Morales ( Ripollès) i Berguedà (Carme Casas).
La reunió tenia per objectiu parlar de la proposta dels dos alcaldes de poder acabar el camí rural de la riera de Merlès, en el darrer tram que queda per fer, el tram que va des del Cobert de Puigcercós ( Borredà) fins l’Hostalet ( Les Llosses). Es un tram de 3 km. , 2 pertanyents a Les Llosses i 1 a Borredà.
Feta la reunió, tots plegats han anat a mirar sobre el terreny l’esmentat camí per constatar les obres que s’hi haurien de dur a terme per deixar-lo en condicions adequades de transitabilitat.
Tots els presents han vist amb gran interès l’obra i la previsió és que pugui ser una realitat dintre dels propers mesos. El primer tram , corresponent a Borredà, és previsible que es pugui dur a terme la primavera vinent. HI ha un pressupost de 30.000 euros, presentat al Consell Comarcal i pendent de rebre el vist i plau del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en el marc de les subvencions al Pla Comarcal de Muntanya del Berguedà.
Si l’ajut és atorgat, les obres podrien començar el proper mes de març o abril. El projecte consisteix en arreglar l’actual traçat, fer una cuneta americana, per recollida d’aigües , un bon compactat del terreny i un doble reg asfàltic. Així quedaria de manera similar a la resta del camí rural asfaltat de la Riera de Merlès , que fou projectat i executat ara fa 17 anys.
Els representants de la comarca veïna del Ripollès, han vist amb gran interès aquesta actuació i la necessitat de dur-la a terme, puix que relligaria millor les dues comarques i deixaríem una via en bones condicions.
La inversió a fer en aquesta part del tram és més important que en el de Borredà, perquè és més llarg, però també perquè hi ha un parell de punts més complicats que cal actuar-hi per garantir la seguretat i evitar noves esllavissades en un punt concret.
En resum, la visita els dos alcaldes l’hem considerada molt positiva perquè hem pogut parlar-ne amb els dos consells comarcals i perquè s’ha anat a veure sobre el terreny de manera que s’ha pogut constatar l’estat actual del camí i el cost que pot tenir les dues actuacions. Previsiblement, doncs, podrem tenir el tram de Borredà fet a meitats de l’any vinent, i el tram de Les Llosses, previsiblement a meitats de 2009. Així es farà realitat una vella reivindicació i necessitat dels dos municipis i de les dues comarques, perquè aquesta és una via molt transitada.
Borredà, 23 de novembre de 2007. Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

2007-11-24T19:12:00.000+01:00

OBRES DE MILLORA A LA CARRETERA DE BORREDÀ A ALPENS

La carretera BV4654, és gestionada per la Diputació de Barcelona, i antigament era la carretera, coneguda per "La Pubilla", perquè fou la primera que construí la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Prat de la Riba. Des d'aleshores estava en mans de la Diputació. La carretera és coneguda per Berga - Montesquiu.
Fa uns 10 anys que un tram d'aquesta carretera es traspassà a la Generalitat, i forma part de la C-26, concretament el tram Berga _ Borredà - Ripoll. De totes maneres continua sent gestionada per la Diputació en el tram Borredà (cruïlla amb Ripoll) - Alpens - Montesquiu.
Darrerament aquest tram estava en força males condicions , degut a la falta de noves inversions. La Diputació feia el manteniment, però s'estava a la espera de com quedaven les carreteres de la Diputació, respecte les de la Generalitat. Amb l'acord assolit fa dos anys entre les dues Institucions, les carreteres de la Diputació son de titularitat de la Generalitat, però gestionades per la Diputació. I aquest acord ha desencallat algunes inversions, com ara la de la nostra carretera.
Fa prop de mig any que es varen començar les primeres actuacions, consistents en millorar la visibilitat de moltes corbes. I fa un parell de mesos es va adjudicar a la empresa PASQUINA, el reasfaltatge de 12 km de carretera , el tram entre Borredà i Alpens.
Aquesta obra de reasfaltatge està a punt d'acabar i tot seguit hi haurà unes millores en la senyalització i la seguretat, de manera que dintre d'un mes , aproximadament quedarà en perfectes condicions de transitabilitat.
Amb aquesta actuació, millorem cap Alpens, i amb l'altra actuació feta hem millorat en direcció cap a Berga. Finalment la propera primavera es farà un tram de 5 km en direcció cap a Ripoll. En resum, Borredà, en surt clarament beneficiat de totes aquestes actuacions, tant a nivell de paviment, com de senyalització , així com en seguretat.
L' Alcalde: Joan Roma i Cunill

2007-11-24T19:10:00.000+01:00

AGENDA PROPERA DE BORREDÀ

DIUMENGE DIA 2 DE DESEMBRE- INAUGURACIÓ RESTAURACIÓ ROTGERS.

L’església romànica de Rotgers és una autèntica joia arquitectònica , i un dels monuments més visitats de la comarca del Berguedà. Fou construïda el segle XI , i com característica especial és que té el campanar edificat just al mig de la nau central, i amb una inclinació de 18%, cosa que el fa especialment curiós, per la situació, per la inclinació i per tenir dues plantes amb arcades fetes de pedra tosca.
En el seu interior hi havia un esplèndid frontal , que va ser traslladat en els anys 60 al Museu Episcopal de Vic, on figura en un lloc preferent a la planta baixa de l’edifici.
L’església va sobreviure aquests mil anys, en perfectes condicions, fins que fa uns anys vàrem considerar indispensable procedir a una restauració a fons per garantir la preservació i supervivència. Després de diversos intents davant la Generalitat, que no donaren el resultat desitjat, es va demanar a la Diputació de Barcelona, que emprengués la restauració. Com a condició, prèvia que sempre exigeix la Diputació és que es cedeixi el monument a l’ajuntament per un període mínim de 25 anys, cosa que es va fer, d’acord amb la Parròquia de Borredà i el Bisbat de Vic.
Ara, totalment acabada la restauració i amb una còpia del frontal en el seu interior i una petita placa solar per donar un mínim de llum, procedirem a la inauguració de la restauració que va dur a terme el Servei del Patrimoni Local, sota la direcció de Antoni González – Moreno Navarro. El resultat és magnífic i el monument es pot visitar amb visites guiades, a càrrec de la empresa Dinamització del Patrimoni.
La inauguració de la restauració es farà el diumenge dia 2 de desembre( el dia 29 de novembre és Sant Sadurní) , a les 11 del matí amb una missa oficiada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, i al final es faran uns parlaments per part de Mn. Felip, del representant de la Diputació de Barcelona i de l’ Alcalde de Borredà. Tot seguit s’oferirà un esmorzar popular a tots els assistents.

CELEBRACIÓ BEATIFICACIÓ REGINALDA PICAS - 6 DE DESEMBRE.
Després de l’acte oficial de Beatificació de 498 persones, a la ciutat del Vaticà, celebrat el passat dia 28 d’octubre, la Congregació de les Dominiques ha proposat un acte senzill en el mateix poble on va néixer i viure, fins entrar en l’ Ordre.
Aquest acte tindrà lloc a l’ església parroquial de Borredà, el dijous dia 6 de desembre a les 11 del matí amb una missa, oficiada per Mn. Felip Pujols, rector del poble, i al final hi haurà uns parlaments de representant de la Parròquia, de la Congregació a la qual pertanyia, i de l’alcalde de Borredà.
Al final de l’acte es donarà un petit record d’aquesta diada, i les Germanes Dominiques presents, finalitzaran la celebració a la casa que tenen a Borredà, que serveix de casa de colònies i de exercicis espirituals per la pròpia Congregació.

TEATRE AL LOCAL PUIGMAL - 8 DE DESEMBRE.
Com ja ve sent tradició en els darrers anys, el Grup de Teatre de Borredà, oferirà una representació teatral el dissabte dia 8 de desembre a les 7 de la tarda , en el Local Puigmal.
L’obra es presenta sota el títol “Què hi ha al darrere?” i n'és autora i directora Gemma García. En la representació i participaran diversos actors i actrius que ja tenen una llarga trajectòria de teatre en el poble i en altres indrets.
Aquesta funció del 8 de desembre ja és esperada i considerada tradicional en el poble, perquè és el dia triat des de fa uns anys, aprofitant el llarg pont de la Puríssima, i la presència de moltes persones del poble i de fora, a la funció.